Arxiu d'etiquetes: 1879

Milà de la Roca i Ràfols, Manuel

(Barcelona, 2 maig 1848 – 16 juny 1879)

Polític i periodista. El 1870 fundà, amb Lluís M. de Llauder, “La Convicción”, diari carlí.

Durant la Tercera Guerra Carlina fou col·laborador de l’infant Alfons Carles.

El 1876, acollint-se a la nova llei d’impremta de la Restauració, fundà a Barcelona “El Correo Catalán”, també carlí. Per raons de salut el traspassà el 1878 a Lluís M. de Llauder.

El seu pare fou:

Pau Milà de la Roca i Maynar  (Barcelona, segle XIX – 1892)  Notari.

Fou redactor del diari “El Áncora” (1850).

Com a jurista es destacà pels seus estudis sobre el dret català.

Mestres, Salvador

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1879)

Eclesiàstic i filòsof. Deixeble de R. Martí d’Eixalà, fou doctor en filosofia i lletres.

Catedràtic del Liceu Científic de Rimini i lector a la nunciatura de Bolonya. En tornar a Barcelona va fundar-hi un col·legi particular, al mateix temps que ensenyava a l’institut d’ensenyament mitja, d’on fou vice-rector, i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Autor de diversos llibres i opuscles de tema religiós i filosòfics, entre els quals destaquen Lecciones de lógica y de filosofía moral (1864), Ontología o metafísica pura universal y general (1865) i Cosmoetiología o tratado del mundo en general y de su causa (1865), on s’acosta a la filosofia del sentit comú.

És autor també de Poesías perdidas de Vallfogona… (1867) i Varios documentos históricos referentes a la época del levantamiento de Cataluña.

Mestre i Artigas, Cristòfol

(Sant Pere de Ribes, Garraf, 1879 – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 30 abril 1969)

Agrònom. Tècnic en viticultura i tecnologia, fou director de l’estació enològica de Vilafranca del Penedès, on hi creà, el 1915, el primer laboratori de microbiologia enològica i, el 1920, el de físico-química per a l’anàlisi electroquímica dels vins.

També creà les estacions de Jumella (1912), de Felanitx (1913), d’Almendralejo (1916) i de Cariñena (1925).

Intervingué en la fundació, el 1943, del Museu Històric del Vi, de Vilafranca del Penedès.

Masllovet i Sanmiquel, Josep

(Sabadell, Vallès Occidental, 15 agost 1879 – 21 març 1946)

Compositor.

Després d’haver estrenat diverses sarsueles a Madrid, residí a Manila del 1903 al 1913.

Fou director de l’Escola de Música i de la Banda Municipal de Sabadell.

Autor del drama líric El Pirata (1911), d’obres simfòniques, corals i de sardanes.

Martorell i Portas, Vicenç

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 21 febrer 1879 – Barcelona, 24 setembre 1956)

Enginyer militar. Dirigí la brigada topogràfica d’enginyers de l’exèrcit (1920-24) encarregada d’aixecar el Pla de Barcelona i els encontorns, per a estudiar la defensa marítima de la ciutat. El 1925 passà a dirigir la nova oficina del pla de la ciutat de l’ajuntament. Fou coautor de la planificació espacial del CENU (1937).

Després de la guerra civil de 1936-39, ocupà el càrrec d’enginyer en cap de l’agrupació de serveis tècnics d’urbanisme i valoracions de l’ajuntament de Barcelona. Des del 1948 fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts.

És autor de diverses obres sobre cartografia de Barcelona i coautor de l’obra col·lectiva Historia del urbanismo en Barcelona (1970).

Fou el pare de Vicenç i de Ferran Martorell i Otzet.

Loro, El

(Barcelona, 29 novembre 1879 – febrer 1888)

Setmanari satíric, republicà i liberal. Publicat en castellà, amb 272 números en total.

Seguint l’exemple de “La Flaca”, publicava una gran caricatura a tot color a les pàgines centrals.

Tractava de política municipal, nacional i estrangera, tot satiritzant la majoria dels governants.

Tingué corresponsals a París, Porto i Madrid.

Llisas i Fernández, Ramon

(Barcelona, 1879 – 1952)

Escultor. Es formà a l’Escola de Llotja amb Josep Reynés i treballà amb escultors, com Josep Llimona i Agustí Querol, i fou un gran admirador de Rodin. Residí sovint a París.

Es presentà el 1896 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona amb el bust El riu contemplant set plantes. Concorregué a diverses exposicions i fou premiat a les Internacionals de Barcelona dels anys 1906, 1907 (amb Treball) i 1929.

Afeccionat a la música, deixa diversos retrats de cantants i músics: Hipòlit Lázaro, Francesc Costa. També féu un retrat de Joaquim Mir, amic seu, i per al qual féu obres.

Practicà també la pintura i el cartellisme.

Llimona i Puigsubirà, Josep

(Manresa, Bages, 1879 – Barcelona, 1937)

Baríton i director d’orquestra. Entre altres obres líriques catalanes, dirigí l’estrena de Cançó d’amor i de guerra (1926) i La legió d’honor (1930), de Rafael Martínez i Valls.

També féu actuacions a l’estranger.

Llenas i Fernández, Manuel

(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 5 gener 1879 – Barcelona, 1937)

Botànic. Doctor en farmàcia i en ciències naturals. Inicià l’herbari del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i fou professor de botànica a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya.

Obres principals: Assaig d’una flora liquènica de Catalunya i Contribuciones al estudio de la flora del Pirineo catalán (Valle de Arán).

Jover i Serra, Joan

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 1823 – Barcelona, 1879)

Industrial. Creador de la companyia naviliera Jover i Serra, fou vocal de la Companyia General de Crèdit El Comercio (1865) i del Banc de Barcelona (1873), posà capital per a la fundació del Banc Hispano-Colonial (1876), fou diputat a corts per Igualada i muntà la paperera La Gelidense a Gelida.

Fou el pare de Joaquim Jover i Costas, que el succeí.