(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 5 gener 1879 – Barcelona, 1937)
Botànic. Doctor en farmàcia i en ciències naturals. Inicià l’herbari del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i fou professor de botànica a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya.
Obres principals: Assaig d’una flora liquènica de Catalunya i Contribuciones al estudio de la flora del Pirineo catalán (Valle de Arán).
(Igualada, Anoia, 1823 – Barcelona, 1879)
Industrial. Creador de la companyia naviliera Jover i Serra, fou vocal de la Companyia General de Crèdit El Comercio (1865) i del Banc de Barcelona (1873), posà capital per a la fundació del Banc Hispano-Colonial (1876), fou diputat a corts per Igualada i muntà la paperera La Gelidense a Gelida.
Fou el pare de Joaquim Jover i Costas, que el succeí.
(Catalunya, 23 juny 1848 – 1879)
Entitat defensora del proteccionisme. Fundat per Joan Güell i Ferrer. El seu òrgan d’expressió fou “El Bien Público”.
Algunes de les seves publicacions foren Barcelona antigua i Barcelona moderna (1848), d’Illas i Vidal, i l’Informe sobre el proyecto de tratado especial de comercio con Inglaterra (1868).
L’any 1879 es fusionà amb el Foment de la Producció Nacional i donà lloc a l’Institut de Foment del Treball Nacional.
(Catalunya, 1879 – 1889)
Institució patronal. Creada a partir del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut Industrial de Catalunya, per defensar el proteccionisme industrial.
Des del 1880 publicà “El Eco de la Producción”.
En fusionar-se amb el Foment de la Producció Espanyola, constituí el Foment del Treball Nacional.
(Santibáñez el Bajo, Extremadura, 5 desembre 1879 – Barcelona, 13 gener 1933)
Polític i jurista. Residí a Barcelona, on fundà el diari “El Ligitimista Catalán”, pretengué separar els tradicionalistes catalans de la Lliga Regionalista.
Representà Girona a les corts (1910-14) i Tarragona al senat (1918).
(Barcelona, 21 abril 1879 – 15 octubre 1939)
Músic i compositor. Deixeble de Claudi Martínez i Imbert, de Lluís Millet i de Felip Pedrell, àmplia els coneixements de composició amb V. d’Indy i d’orgue amb A. Decaux, a París.
Fou organista de l’església de Pompeia, de l’Orfeó Català i de l’Orquestra Pau Casals. Fou un dels fundadors i col·laboradors de la “Revista Musical Catalana” (1904) i cooperà a l’Obra del Cançoner Popular.
Exercí la crítica musical a “La Vanguardia” i escriví els poemes corals Arca de Noé (1913), Nit d’abril; Cantes religiosos (1914), amb text de Jacint Verdaguer, per a veu i piano, i Cançons populars (1918), per a cor mixt.
També és autor d’obres simfòniques i de cambra i de l’estudi Chopin: sus obras (1913).
(Barcelona, 28 maig 1641 – 1879)
Periòdic setmanal en castellà, considerada la primera publicació periòdica de la península Ibèrica. Publicat per Jaume Romeu, ha tingut títols diversos. La publicació s’interrompé el 1714.
El 1716 obtingué el privilegi d’edició Josep Teixidor, que la titulà “Noticias de Diferentes Partes Venidas a Barcelona”.
Des del 1750 es titulà novament “Gazeta”. Des del 1763 la publicació fou continuada per Tomàs Piferrer i els seus successors.
Al començament del segle XIX era bisetmanal. La seva publicació degué suspendre’s amb motiu de la guerra del Francès.
A mitjan segle XIX fou publicat un diari amb el nom de “Gaceta de Barcelona” (del 1853 al 1879).
(Altafulla, Tarragonès, 3 gener 1826 – Cadis, Andalusia, 13 maig 1879)
Explorador. Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona.
Interessat pels països de l’Àfrica, estudià l’àrab. El 1859 anà a Algèria, i l’any 1861 va emprendre un viatge al Marroc, on simulà que es convertia a l’islamisme. Va ascendir a cap d’artilleria amb el nom de Caid Ismail.
Explorà les contrades del Nun, el Sus i Tekna (1864), on emmalaltí, i retornà a la Península Ibèrica, on va romandre fins al 1868, però tornà a l’Àfrica i va viatjar per l’oest d’Algèria i per Tunis.
L’any 1869 publicà L’Oued et le Tekna i va deixar les obres Revueltas en el Imperio de Marruecos en 1862, Descripción del Sus, Manual del viajero explorador en África, etc, publicades en castellà per José Gavira, el 1949.
Va morir quan preparava un tercer viatge.
(Barcelona, segle XIX – Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, octubre 1879)
Compositor i escriptor. Autor de l’òpera La figlia del deserto, estrenada al Liceu de Barcelona el 1854, obra que fou rebutjada tumultuosament pel fet d’haver-se sabut que l’autor, de pocs coneixements musicals, n’havia encarregat l’harmonització a altres músics.
Publicà en defensa seva una Historia… de la ópera titulada “La figlia del deserto” (1854). Deixà també una Missa de glòria i un Stabat Mater. Escriví també El socialismo y la teocracia (1853), on atacava Donoso Cortés.
(Barcelona, 1879 – 30 setembre 1938)
Escultor. Germà de Josep i de Marià. Es formà a l’Acadèmia Borrell de Barcelona, fou deixeble d’Eduard Pagès i, sobretot, d’Eusebi Arnau i molt amic de Xavier Nogués, i s’integrà al grup d’El Rovell de l’Ou.
Vers l’any 1899 anà a París, on tractà Manuel Martínez i Hugué i Picasso, el qual es començà a formar com a escultor a casa seva. S’integrà en l’Associació de Pintors i Escultors Catalans, i exposà el 1905, any que col·laborà amb Antoni Gaudí en la decoració de la Sagrada Família. El 1906, any que perdé la raó, abandonà l’escultura.
En un principi, s’integrà dins el modernisme, però després optà per un estil molt arcaïtzant, utilitzant materials molt fràgils, que han provocat que gairebé cap obra seva no s’hagi conservat.
Dades dels Països Catalans 