Arxiu d'etiquetes: 1877

Capdepón y Martínez, Tomás

Deixa un comentari

(Almoradí, Baix Segura, 3 abril 1820 – Múrcia, 4 febrer 1877)

Polític i escriptor. Es retirà de la carrera militar per dedicar-se al periodisme i a la política, que practicà activament. Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics “El Correo” i “La Península”.

Fou diputat per Oriola (1858), es mostrà contrari a la política d’Isabel II de Borbó i s’hagué d’exiliar el 1866. Retornà després de la revolució del 1868 i fou novament diputat i també sots-secretari de Finances.

Publicà Hacienda de la nación (1872).

Camó, Pere

Deixa un comentari

(Ceret, Vallespir, 16 desembre 1877 – Sant Feliu d’Amunt, Rosselló, 1973)

Poeta, magistrat i crític d’art. Féu estudis de dret a Tolosa de Llenguadoc i es doctorà a París (1899), on s’havia integrat ja a la vida literària. Formà part del grup de La Pléiade. Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins al 1934, any que es jubilà. Hi fundà la revista mensual “18º de Latitude Sud”.

És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa: Le Jardin de la sagesse (1906), Les beaux jours (1913), Le livre des regrets (1920), Cadences (1925), Poésies (1936), Suite galante (1949). El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l’Académie Française.

La seva poesia és clàssica i sovint inspirada del país natal. És autor de l’assaig Aristide Maillol (1926).

Camaña i Burcet, Josep Zacaries

1 Resposta

(València, 1821 – 1877)

Arquitecte. Fou nomenat arquitecte municipal de València el 1864. Realitzà la façana del teatre Principal (1854), el teatre de la Princesa, i els de Sagunt, Sogorb, Xàtiva i Requena, tots ells d’estil eclèctic i basat en un neoclassicisme lliure.

També va construir les places de toros de Yecla i Requena, encara que la seva obra més remarcable és la capella de l’Asil del Marqués de Campo, a València.

Fou el pare de Josep Camaña i Laymon.

Brotad -farmacèutics-

Deixa un comentari

Jaume Brotad  (Illes Balears, 1700 – 1769)  Farmacèutic i naturalista. És autor del llibre Pharmacopea Majoricense.

Joan Antoni Brotad  (Illes Balears, segle XIX – 1877)  Farmacèutic. Descendent de Jaume. Fou rector del Col·legi de Farmacèutica de Palma de Mallorca. És autor de diversos escrits científics.

Bordoy i Oliver, Miquel

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 23 juny 1877 – 18 maig 1953)

Historiador i arqueòleg. D’ideologia carlina, fundà i dirigí el setmanari “La Tradición”.

Féu excavacions a sa Mola de Felanitx en unes coves de l’edat de bronze i reuní una petita col·lecció arqueològica conservada per la Fundació Mossèn Cosme Bauçà, de Felanitx.

Escriví una Història de Felanitx i altres opuscles sobre història local.

Bellver i Sanz, Lluís

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 21 setembre 1825 – 13 gener 1877)

Advocat i polític. Era cronista de la seva ciutat natal, de la qual fou també governador interí i diputat.

Destacà com a publicista i per les seves monografies El Desierto de las Palmas i Reseña histórica de Castellón.

Garcia -varis bio-

1 Resposta

Atanasi Garcia  (València, 1574 – 1627)  Frare carmelità. És autor de sermons, publicats en 1615 i 1622, i de diversos escrits inèdits de caràcter teològic i filosòfic en general.

Eliseu Garcia  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1652 – València, 1719)  Religiós carmelità. Excel·lí com a teòleg i predicador. Deixà diversos escrits, entre ells nombrosos sermons.

Ferran Garcia  (Girona, segle XIX – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1877)  Miniaturista. Són remarcables els seus treballs sobre vori.

Francesc Garcia  (València, 1728 – Itàlia, 1774)  Religiós jesuïta. És autor d’escrits religiosos. Morí exiliat.

Gabriel Garcia  (Tarragona, segle XV)  Poeta. Traduí en vers llatí el poema Crist pacient de sant Gregori Nacianzè.

Ignasi Garcia  (País Valencià, segle XIX)  Escultor. És autor de relleus notables, com un, de gust acadèmic, que hi ha al Museu de València.

Jeroni Garcia  (Palma de Mallorca, segle XVI – 1589)  Prelat. Professà a l’orde dels trinitaris, del qual fou provincial. Escriví unes constitucions de l’orde i uns projectes de reforma per a la província d’Aragó (1563), en els quals s’anticipà de dos anys a les directrius reformadores del concili de Trento. Fou bisbe de Bosa.

Joan Anton Garcia  (Catalunya, segle XVI)  Escriptor. Participà amb un poema català al concurs literari del monestir de Jerusalem de Barcelona, el 1580.

Josep Garcia  (Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVII – Madrid, segle XVIII)  Pintor. Estudià a Roma, on fou deixeble de Baldi. S’establí a Madrid. Era pintor de cambra de Felip V de Borbó. Es dedicà també al gravat. Publicà un opuscle sobre els principis i la tècnica de l’aiguafort.

Josep Lluís Garcia  (Catalunya, 1935 – )  Pintor. Ha destacat entre els cultivadors de l’art abstracte.

Lluís Garcia  (València, segle XV – abans 1515)  Poeta. El 1486 era notari; fou conseller de la ciutat de València el 1486 i el 1509. Participà amb composicions en català en els certàmens poètics del 1474 i el 1498 celebrats a València.

Manuel Garcia  (Xàtiva, Costera, segle XVII – País Valencià, segle XVIII)  Frare trinitari calçat. Ocupà càrrecs diversos, com els de definidor dels bisbats d’Oriola i Cartagena. És autor de bon nombre d’obres religioses.

Martí Garcia  (País Valencià ?, segle XV)  Escuder i poeta. És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal. Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere de Torroella.

Miquel Garcia  (Torís, Ribera Alta, segle XVIII – Itàlia, segle XVIII)  Religiós jesuïta. És autor d’obres diverses, entre elles traduccions llatines de Plutarc i d’Aristòfanes. Morí a l’exili.

Pere Garcia  (Catalunya, segle XV)  Escriptor i religiós. Autor d’un Cronicó.

Sebastià Garcia  (Alacant, segle XVI – 1633)  Frare agustí. Excel·lí com a mestre de teologia. Fou prior dels convents del Socors i de Sant Agustí, i provincial de l’orde. Ocupà altres càrrecs. És autor d’obres religioses i escrits filosòfics en llatí i en castellà.

Vicent Garcia  (València o Alcoi, 1593 – Toledo, Castella, 1650)  Músic. Mestre de capella de les catedrals d’Oriola i a partir del 1618 de la de València, com a successor de Joan Baptista Comes. Fou autor d’Hymnus in festo Sancti Jacobi, a tres veus, lletanies, motets i nadales, de tres a dotze veus. Escriví el Discurso en alabanza de la música (vers 1636).

Escofet i Cuscó, Ramir

Deixa un comentari

(la Granada, Alt Penedès, 1877 – Montserrat, Bages, 1911)

Músic. Frare benedictí. Féu els seus estudis al monestir de Montserrat (1892), com a escolà. Hi professà més tard.

Fou professor de la famosa escolania (1909-11). Deixà un cert nombre de composicions remarcables.

Corbi i Torregosa, Pere

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 1877 – Catalunya, segle XX)

Escultor. Residí a Barcelona. Estudià a l’Escola de Belles Arts.

Destacà com a imatger i restaurador d’imatges antigues.

Caixa d’Estalvis de Terrassa

2 Respostes

(Terrassa, Vallès Occidental, 1877 – 1 juliol 2010)

Entitat financera fundada i domiciliada a Terrassa.

Amb la fusió amb d’altres tres caixes d’estalvi, l’any 2010 es creà Unnim.