(Artà, Mallorca, 1906 – Felanitx, Mallorca, 1983)
Dibuixant i escriptor. Fotògraf especialitzat en obres d’art, conreà també el dibuix dins el cànons clàssics.
Ha publicat l’útil recull La pintura mallorquina (siglos XVI al XVIII), inclosa en la Història de Mallorca coordinada per J. Mascaró i Pasarius.
(Felanitx, Mallorca, 1754 – 1837)
Doctor en filosofia i notari. Investigador de la història local.
Va escriure Idea histórico-artística… de Santueri, Historia eclesiástica de Felanitx i Pintura histórica de la villa de Felanitx.
Ajudà Jovellanos en els seus estudis sobre Mallorca.
(Felanitx, Mallorca, 30 juny 1938 – 22 agost 2024)
Escriptor i filòleg. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es llicencià a la de Madrid (1960). És donà a conèixer amb la novel·la d’humor Història d’una dama i un lloro (1965).
El 1975 es llicencià en Filologia Romànica Hispànica i el 2002 esdevé catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears.
Ha escrit diversos llibres sobre rondallística i llengua catalana, i ha col·laborat en diverses revistes, en ràdio i en televisió. Ha obtingut diversos premis i distincions.
(Illes Balears, segle XVI – Felanitx, Mallorca, 1522)
Funcionari reial. Era batlle reial a Felanitx, on fou mort pels agermanats mallorquins, als quals s’havia oposat.
(Felanitx, Mallorca, 1612 – 1702)
Pronosticaire. Era teixidor d’ofici. fou molt afeccionat a l’astrologia.
Li és atribuït un Pronóstic perpètuo, imprès el 1859, amb prediccions del 1635 al 1886, segons el qual els seus auguris haurien tingut encerts veritablement extraordinaris.
(Felanitx, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, 3 juny 1523)
Dirigent agermanat. Barreter d’ofici a Palma, l’any 1520 fou empresonat pel virrei Miguel de Gurrea, juntament amb altres menestrals acusats de conspiració, fet que desencadenà la revolta de les Germanies a Mallorca (1521).
Després de l’assassinat del cap de l’alçament, Joan Crespí, a mans del seu germà, en fou el dirigent i dominà tot Mallorca al capdavant de la facció exaltada cometent tota mena d’excessos. Una bona part de la noblesa s’hagué de refugiar a Alcúdia i a Eivissa; assetjà Alcúdia i va organitzar, sense èxit, una expedició contra Eivissa.
Colom trameté ambaixadors a Carles I (1522), però l’emperador envià un exèrcit de 12.000 homes en ajuda del virrei.
Derrotat per les forces reials, fou empresonat al castell de Bellver i decapitat, i el seu cap, dins d’una gàbia, fou exhibit fins al Trienni Liberal.
(Felanitx, Mallorca, 1 abril 1915 – Madrid, novembre 1936)
Combatent de l’Exèrcit Popular, durant la guerra civil. Membre de les joventuts d’Esquerra Republicana.
Prestà serveis a infanteria de marina i es distingí a la defensa de Madrid (novembre 1936) com a anti-tanquista utilitzant bombes de mà. Morí en combat.
(Felanitx ?, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, 1 octubre 1462)
Eclesiàstic. Franciscà, mestre en teologia, se separà dels conventuals i fundà la branca dels observants a les Illes Balears.
Home de confiança dels reis i del papa Pius II, el qual li demana que posés el seu valiment per a la pau a Mallorca en les discòrdies dels forans i ciutadans de mitjan segle XV.
Autoritzat pel rei, fundà l’Hospital General que encara subsisteix i en el qual es reuniren tots els hospitals existents aleshores (1456).
Deixà dos volums de sermons manuscrits, en llatí.
Hom n’intentà la beatificació.
(Felanitx ?, Mallorca, 1440 – Palma de Mallorca, 1516)
Inquisidor. Ja prevere, ingressà a l’orde dominicà (1469), després d’haver passat un quant temps als jerònims. Lector de teologia als convents dominicans de Mallorca i, més tard, inquisidor, fou un notable predicador.
Nomenat inquisidor dels regnes de Catalunya, Sardenya i Mallorca, el 1503 va sostenir una aspra discussió amb els lul·lians sobre el tema de la virginitat de Maria, però fou en certa manera desautoritzat per Roma, que aprovà la doctrina de Ramon Llull.
(Felanitx, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, vers 1520)
Teòleg i metge. Nebot de Bartomeu Caldentey. Fou ordenat sacerdot després del 1462, i es dedicà a la predicació, on excel·lí. Fou canonge de la seu de Mallorca. Durant algun temps dirigí espiritualment Isabel Sifre.
Publicà Hugoni Senensis expositio in libros Tegni Galeni cum questionibus (Pavia, 1496).
Dades dels Països Catalans 