(Casserres, Berguedà, 5 juny 1861 – Solsona, Solsonès, 19 març 1945)
Bisbe de Solsona. Estudià als seminaris de Barcelona i de Vic.
El 1919 fou preconitzat bisbe titular d’Amatha. L’any següent ocupà la seu de Solsona.
(Manresa, Bages, vers 1825 – San Antonio Calpulalpam, Mèxic, 1861)
Guerriller. Vers el 1845 anà a Mèxic, on participà en la guerra contra els EUA (1846-48) i en la guerra civil entre liberals i conservadors (1857-60).
Cometé un gran nombre de crueltats al servei d’aquests darrers; acabada la guerra, fou executat pels liberals vencedors.
(Tortosa, Baix Ebre, 1829 – 1978)
Família d’escultors i pintors.
Iniciada per Ramon Cerveto i Vestraten (Tortosa, Baix Ebre, 15 març 1829 – 10 octubre 1906) Escultor. Fou deixeble de Josep Dolç i de Manuel Porcar. Donà una empenta molt important a l’escultura moderna tortosina. Conreà el gènere religiós: passos (com el Devallament) de la setmana santa tortosina (destruïts el 1936). Entre els seus deixebles figuren Agustí Querol, Josep Maria Alcoverro i els seus fills:
(Valls, Alt Camp, 1861 – Barcelona, 1907)
“Bonaventura Casas de Valls” Pintor. Format a Barcelona amb Francesc Torrescassana (1875-80) i a Madrid (1881-83).
Pintà retrats i paisatges a Valls i grans composicions d’encàrrecs a Barcelona i a Tarragona.
Excel·lent retratista (Autoretrat de joventut, a la col·lecció Gudiol de Barcelona), tanmateix el més interessant són els seus pastels del 1905 amb figures plàcides en interiors silenciosos (Museu d’Art Modern de Barcelona), així com la Capella de la Casa de la Convalescència (també en el mateix museu).
Conreà també el cartellisme dins un modernisme matisat.
(Barcelona, 1854 – 1861)
Societat creada per a l’explotació del ferrocarril entre Barcelona i Molins de Rei; el 1859 la línia fou prolongada fins a Martorell.
Poc temps després de la creació canvià el nom pel de Companyia de Ferrocarril de Barcelona a Martorell, que el 1861 passà a ésser Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona.
(Catalunya, 1861 – )
Publicació anual. Editada primer per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, com a Calendari del Pagès.
Tingué gran influència perquè durant molts anys fou gairebé l’única revista catalana que arribava a la pagesia i que, per tant, ajudà a conservar, al camp, el costum de llegir en català.
D’ençà de l’any 1940 es publicà en castellà, però a partir del 1975 ja es tornà a publicar totalment en català.
En els seus números informa, mes per mes, dels treballs i de les noves tècniques agrícoles, i recull les dades d’interès per al treball del camp, les disposicions legals que l’afecten i textos literaris de tema rural.
Enllaç: Calendari dels Pagesos
(Badalona, Barcelonès, 24 maig 1861 – 16 gener 1912)
Escriptor i pedagog. Col·laborà a “Lo Gay Saber”, a “La Renaixensa” i a la revista “El Clamor del Magisterio”.
La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat. Participà als Jocs Florals de Barcelona amb èxit; és autor de Simfonies poemàtiques (1898), Boira i sol (1900), La nit a Montgrony (1905) i de la llegenda medieval, en vers, La veu de la morta, publicada el 1913.
Conreà el teatre de costums amb obres com La Gallarda del Roser (1902) i Gent de platja (1902). També li devem el llibre Lo trobador català (1892), miscel·lània de poesies i proses, que ha tingut més de vint edicions.
(Vernet, Noguera, 28 novembre 1812 – Tagliacozzo, Itàlia, 8 desembre 1861)
Militar carlí. En morir afusellat el seu pare, Antoni Borges (1836), el succeí en la direcció de la seva partida, i el 1839 es convertí en un dels principals col·laboradors del comte d’Espanya, ascendit a coronel actuà a l’expedició de la Vall d’Aran. En acabar-se la primera guerra carlina, s’exilià a França.
Tornà a Catalunya el 1847 com a general de brigada i prengué part en la segona guerra, actuant al Camp de Tarragona. Fou batut (1849) pel general Quesada a Selma (Alt Camp), i hagué de tornar a exiliar-se.
Passà a Itàlia, al servei de Francesc II de Nàpols, el qual fou destronat per Garibaldi. Intentà d’iniciar un moviment al seu favor a Calàbria, però fou fet presoner pels lliberals i afusellat.
(Barcelona, 11 juny 1861 – Madrid, 20 gener 1905)
Escaquista remarcable. Es dedicà professionalment a ensenyar física i matemàtiques.
Fou al seu temps el jugador d’escacs més destacat del país. Gaudí de bona consideració internacional.
Dades dels Països Catalans 