(Barcelona, 1861 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 6 abril 1908)
Escultor. S’establí a Mèxic, on esculpí diversos monuments i fou professor a l’Escuela Nacional de Bellas Artes.
Homdedeu i Bonet, Frederic
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1861
Guillem i de Suárez, Antoni
(Valls, Alt Camp, 1807 – 1861)
Professor mercantil. Fou catedràtic de càlcul mercantil a Tarragona.
Publicà alguns llibres de la seva especialitat.
Figuerola i Aldrofeu, Miquel
(Barcelona, 30 març 1861 – 1 març 1913)
Escriptor. Publicà els reculls de versos Palpitacions (1885) i Temps perdut (1886) i la novel·la L’esca del pecat (1890).
És autor també de nombroses obres teatrals en català de caràcter còmic i satíric.
Ferrer i Ramonatxo, Miquel
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1861 – 1912)
Compositor. Des del 1892 fou mestre de capella de la catedral de Barcelona.
Compongué una sarsuela en tres actes (La flor de la Immortalitat), obres religioses i alguns treballs teòrics.
Fàbregas i Rosal, Antoni Maria
(Barcelona, 1861 – 1902)
Escriptor. Era metge de professió, Es casà amb la poetessa Joaquima Santamaria “Agna de Valldaura“.
Entre les seves obres destaquen la novel·la En dolça pau (1892) i la versió catalana de l’Epístola ad Pisones, d’Horaci.
Coll i Gorina, Ramon
(Terrassa, Vallès Occidental, 21 febrer 1861 – 20 desembre 1894)
Escriptor. Col·laborà amb treballs humorístics en diverses publicacions.
Escriví per al teatre algunes obres còmiques: Remei de gelosia (1881), Els amors d’un guerrero (1882), Qüestió de faldilles (1883), etc.
Clariana i Alguer, Josep
(Reus, Baix Camp, 1810 – Barcelona, 15 juliol 1861)
Intèrpret de figle i compositor. Autor de diverses contradanses i de diversos valsos d’una gran musicalitat, molt populars al Principat.
Borbó i de Bragança, Carles Lluís de
(Madrid, 1818 – Brunce, Estíria, 1861)
Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Carles VI. Fill de Carles Maria Isidre de Borbó. Jaume Balmes donà suport a l’intent de casar-lo amb la reina Isabel II.
Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la Segona Guerra Carlina, i el 1860 portà a terme una rebel·lió militar (l’Ortegada) des de Sant Carles de la Ràpita. Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron (Tortosa, 23 abril 1860) i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles de Borbó i de Bragança, invalidà la renúncia.
Martí i Julià, Domènec
(Barcelona, 3 juny 1861 – 20 juny 1917)
Metge i polític. Exercí la psiquiatria, dirigí l’Institut Frenopàtic de les Corts i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia.
Nacionalista i esquerrà, presidí la Unió Catalanista (1903-06), intentà de donar-li, juntament amb Serra i Moret, un caràcter socialista que una bona part dels seus adherents va refusar. Participà en la Solidaritat Catalana.
Dirigí “La Renaixença” i també va col·laborar a “Renaixement” i “La Nació”, entre d’altres.
Publicà un recull dels seus articles polítics intitulat Per Catalunya (1913) i diverses monografies sobre psiquiatria.
López i Benturas, Antoni
(Barcelona, 1861 – 19 octubre 1931)
Editor i llibreter. Fill d’Innocenci López i Bernagossi i continuador de la Llibreria Espanyola.
Donà empenta als setmanaris “La Campana de Gràcia” i “L’Esquella de la Torratxa”, que amb ell arribaren a tenir una gran popularitat, encara que els últims anys de la seva vida els deixà decaure.
Edità la majoria d’obres de Santiago Rusiñol i de Gabriel Alomar. Fundà la col·lecció “Diamante” i creà l’almanac “El año en la mano”. També publicà Barcelona a la vista i el Diccionari català-castellà de Rovira i Virgili.
A la seva mort foren venudes les revistes i liquidada la llibreria.
Fou el pare d’Antoni López i Llausàs.
Dades dels Països Catalans 