Arxiu d'etiquetes: 1841

Masriera i Manovers, Josep

(Barcelona, 22 gener 1841 – 31 gener 1912)

Pintor i argenter. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Francesc i de Frederic.

Excel·lí com a argenter, però és més conegut com a pintor paisatgista, activitat que exercí inspirant-se en els camps de Catalunya (Llavaneres, la Garriga, Camprodon, Sant Hilari, etc).

És també autor d’alguns llibres i escrits sobre temes d’art, entre els quals destaquen els titulats El grabado en las piedras finas i El arte de cincelar.

Fou el pare de Josep, Lluís i Ricard Masriera i Rosés.

Mascias i Òdena, Josep Maria

(Reus, Baix Camp, 1 novembre 1841 – París, França, 1908)

Financer. Emigrà a Amèrica, i treballà en empreses bancàries argentines. Fou un dels promotors de la Industrial Agrícola i director del Banco Inmobiliario de Buenos Aires.

Fundà l’Hospital Español i el poble colònia de Saavedra. Cal remarcar la seva promoció d’obres benèfiques, que continuà a partir del 1905 a París, ciutat on possiblement morí.

Llanas i Castells, Albert de Sicília

(Barcelona, 28 desembre 1841 – 10 desembre 1915)

Comediògraf i periodista. Progressista a ultrança, va militar en els grups liberals més revolucionaris.

Després d’un fracàs com a empresari teatral, el 1865 fou un dels fundadors i director de la primera revista d’humor en llengua catalana “Un tros de paper”. El 1868 dirigí “La Alianza de los Pueblos”, portaveu de les idees federalistes.

Prototipus de la bohèmia barcelonina, va escriure una sèrie de comèdies costumistes i d’humor satíric: L’anada a Montserrat (1881), El marquès de Santa Llúcia (1885), Vés-te’n Anton… (1889), Don Gonzalo o l’orgull del gec (1891), La germana gran (1891), Perdiu per garsa (1910), etc.

També publicà Trenta anys de teatre (1901), recull dels articles que publicà a “La Veu de Catalunya”, i diversos llibres d’humor en que recollia acudits i pensaments humorístics, com els aforismes Una grossa de pensaments en vers (1895).

Landerer i Climent, Josep Joaquim

(València, 1841 – Tortosa, Baix Ebre, 15 setembre 1922)

Astrònom i geòleg. Va obtenir el premi Jabsen de la Société d’Astronomie.

Fou el primer a mesurar la proporció de la llum polaritzada a l’atmòsfera coronal del Sol i a determinar la natura pètria del sòl lunar.

Col·laborador de l’Acadèmia de Ciències de París i dels “Anales de la Sociedad Española de Historia Natural”.

Autor del manual Principios de Geología y Paleontología.

Junta Suprema de Vigilància -1841-

3 Respostes

(Barcelona, 10 octubre 1841 – 5 novembre 1841)

Organisme. La integraven els progressistes de l’Ajuntament i la Diputació. Fou presidida per Joan Antoni de Llinars.

Emprengué la supressió de determinats impostos (cóps i lleuda) i el derrocament de la Ciutadella.

Fou dissolta pel general Van Halen per ordre d’Espartero.

Juncosa i Mestre, Josep

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 4 abril 1775 – 10 maig 1841)

Poeta popular. Era agricultor.

Afeccionat de natural a la poesia, escriví moltes composicions en castellà i en català. La major part restaren inèdites.

Joana i Vidal, Gerard

Deixa un comentari

(Tossa de Mar, Selva, 1769 – Nàpols, Itàlia, 1841)

Religiós, farmacèutic i espeleòleg. Benedictí a Montserrat (1789), fou procurador del monestir davant el govern de la Regència (1810) i, més tard, farmacèutic als hospitals de sang fins que acabà la guerra del Francès (1814).

Passà a Itàlia, on regí el priorat de Nàpols (1818) i de Palerm (1820).

Restà inèdit el seu tractat sobre la muntanya de Montserrat, gràcies al qual és considerat com un dels capdavanters del moviment espeleològic.

Guardia Nacional, El

4 Respostes

(Barcelona, 15 octubre 1835 – 28 octubre 1841)

Diari en castellà. Inicialment tingué una orientació progressista, si bé a partir de 1836 va evolucionar cap a posicions més moderades.

A partir del 1840 fou suspès en diverses ocasions i, definitivament, el 1841.

Gomis i Mestre, Cels

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 5 gener 1841 – Barcelona, 13 juny 1915)

Escriptor. Cosí de Frederic Gomis i Mestre. Estudià la carrera d’enginyer de camins a Madrid i l’exercí fins el 1909, bé que mai no n’obtingué el títol.

Republicà, amic de Valentí Almirall -del qual traduí al castellà Lo catalanisme (1902)-, participà en la Revolució de Setembre (1868) i col·laborà als periòdics republicans. Després d’un accident on va perdre el braç esquerre (1909), es dedicà només a activitats de tipus editorial.

És autor d’un bon nombre de llibres de text per a infants -en castellà-, de treballs de geografia i d’història, de dos volums de Cantares en castellà (1890-1906) i d’Aubades i capvespres (1913), imitació de la poesia popular.

Però la seva tasca més perdurable és la de folklorista, afavorida per la mobilitat constant a que l’obligaven les tasques d’enginyer.

Membre de l’Associació Catalana d’Excursions i més endavant del Centre Excursionista de Catalunya, publicà llibres remarcables, com Lo llamp i els temporals (1884), Meteorologia i agricultura popular (1888), Botànica popular (1891), Zoologia popular catalana (1910) i La lluna segons lo poble (tercera edició: 1912).

Gómez i Polo, Simó

4 Respostes

(Barcelona, 3 març 1845 – 5 febrer 1880)

Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja i freqüentà el taller del gravador Eusebi Planas.

El 1863 se n’anà a París, on féu la coneixença de Thomas Couture, que li aconsellà que es dediqués de ple a la pintura. Tornà a Barcelona i viatjà sovint a Madrid, on estudià i copià els grans mestres del Museo del Prado.

Al seu taller de Barcelona féu obres d’encàrrec: temes religiosos (Sant Sebastià, Ntra. Sra. de la Salette), retrats (F. Vidal i Jevelli, ebenista) i quadres de gènere (Els borratxos, Jugadors de daus, L’hereuet, Les cartes). Féu, també, pintures murals a les esglésies del Pi i de Sant Agustí.

El seu estil, encara que molt personal i representatiu del realisme català, acusa la influència dels grans mestres espanyols, francesos i flamencs. Són ben coneguts els seus dibuixos a la mina de plom.

Rebé una proposició d’Alfons XII de Borbó per ésser pintor de cambra (1877).

El seu germà fou Enric Gómez i Polo  (Barcelona, 1841 – 1911)  Gravador. Destacà en els treballs al boix. Fou un dels litògrafs més remarcables del seu temps.