(Cadis, Andalusia, 11 gener 1775 – Palma de Mallorca, 27 octubre 1841)
Militar i polític. Fou coronel de voluntaris reialistes.
Nomenat ministre de la guerra (1824), dirigí una repressió política antiliberal tan dura que li valgué la destitució (1825) a la fi del període més violent de la dècada absolutista de Ferran VII de Borbó.
(Palma de Mallorca, 16 maig 1841 – 17 juny 1848)
Setmanari romàntic. Dirigit per Joan Guasp i Pujol.
Publicà textos de creació i tingué seccions de crítica literària i dramàtica, de notícies biogràfiques, etc.
(Vic, Osona, 1841 – desembre 1881)
Polític i agrònom. Fou molt de temps diputat provincial.
Introduí la moderna maquinària agrícola a la zona de Manlleu i els sistemes més avançats de cria ramadera a la seva finca “La Colomina”, al terme de Sant Quirze de Besora.
(Cassà de la Selva, Gironès, 19 gener 1841 – Girona, 4 desembre 1923)
Advocat i polític. Intentà la restauració de la universitat de Girona el 1869, i en fou catedràtic de teoria de procediment, bibliotecari i degà de la facultat de dret.
Fou alcalde de Girona en 1899-1903 i en 1907-09.
(Vinaixa, Garrigues, 1841 – 1924)
Guitarrista. Estudià a Barcelona amb Josep Brocà.
Professor de l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona (1860-1922) i del Conservatori del Liceu.
També conreà la pintura.
(Barcelona, 28 desembre 1841 – 10 desembre 1915)
Comediògraf i periodista. Progressista a ultrança, va militar en els grups liberals més revolucionaris.
Després d’un fracàs com a empresari teatral, el 1865 fou un dels fundadors i director de la primera revista d’humor en llengua catalana “Un tros de paper”. El 1868 dirigí “La Alianza de los Pueblos”, portaveu de les idees federalistes.
Prototipus de la bohèmia barcelonina, va escriure una sèrie de comèdies costumistes i d’humor satíric: L’anada a Montserrat (1881), El marquès de Santa Llúcia (1885), Vés-te’n Anton… (1889), Don Gonzalo o l’orgull del gec (1891), La germana gran (1891), Perdiu per garsa (1910), etc.
També publicà Trenta anys de teatre (1901), recull dels articles que publicà a “La Veu de Catalunya”, i diversos llibres d’humor en que recollia acudits i pensaments humorístics, com els aforismes Una grossa de pensaments en vers (1895).
(València, 1841 – Tortosa, Baix Ebre, 15 setembre 1922)
Astrònom i geòleg. Va obtenir el premi Jabsen de la Société d’Astronomie.
Fou el primer a mesurar la proporció de la llum polaritzada a l’atmòsfera coronal del Sol i a determinar la natura pètria del sòl lunar.
Col·laborador de l’Acadèmia de Ciències de París i dels “Anales de la Sociedad Española de Historia Natural”.
Autor del manual Principios de Geología y Paleontología.
(Barcelona, 10 octubre 1841 – 5 novembre 1841)
Organisme. La integraven els progressistes de l’Ajuntament i la Diputació. Fou presidida per Joan Antoni de Llinars.
Emprengué la supressió de determinats impostos (cóps i lleuda) i el derrocament de la Ciutadella.
Fou dissolta pel general Van Halen per ordre d’Espartero.
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 4 abril 1775 – 10 maig 1841)
Poeta popular. Era agricultor.
Afeccionat de natural a la poesia, escriví moltes composicions en castellà i en català. La major part restaren inèdites.
(Tossa de Mar, Selva, 1769 – Nàpols, Itàlia, 1841)
Religiós, farmacèutic i espeleòleg. Benedictí a Montserrat (1789), fou procurador del monestir davant el govern de la Regència (1810) i, més tard, farmacèutic als hospitals de sang fins que acabà la guerra del Francès (1814).
Passà a Itàlia, on regí el priorat de Nàpols (1818) i de Palerm (1820).
Restà inèdit el seu tractat sobre la muntanya de Montserrat, gràcies al qual és considerat com un dels capdavanters del moviment espeleològic.
Dades dels Països Catalans 