Gomis i Mestre, Cels

(Reus, Baix Camp, 5 gener 1841 – Barcelona, 13 juny 1915)

Escriptor. Cosí de Frederic Gomis i Mestre. Estudià la carrera d’enginyer de camins a Madrid i l’exercí fins el 1909, bé que mai no n’obtingué el títol.

Republicà, amic de Valentí Almirall -del qual traduí al castellà Lo catalanisme (1902)-, participà en la Revolució de Setembre (1868) i col·laborà als periòdics republicans. Després d’un accident on va perdre el braç esquerre (1909), es dedicà només a activitats de tipus editorial.

És autor d’un bon nombre de llibres de text per a infants -en castellà-, de treballs de geografia i d’història, de dos volums de Cantares en castellà (1890-1906) i d’Aubades i capvespres (1913), imitació de la poesia popular.

Però la seva tasca més perdurable és la de folklorista, afavorida per la mobilitat constant a que l’obligaven les tasques d’enginyer.

Membre de l’Associació Catalana d’Excursions i més endavant del Centre Excursionista de Catalunya, publicà llibres remarcables, com Lo llamp i els temporals (1884), Meteorologia i agricultura popular (1888), Botànica popular (1891), Zoologia popular catalana (1910) i La lluna segons lo poble (tercera edició: 1912).

Un pensament sobre “Gomis i Mestre, Cels

  1. Retroenllaç: Gomis i Mestre, Frederic | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s