Arxiu d'etiquetes: 1834

Artigues i Ferragut, Joan

Deixa un comentari

(Sineu, Mallorca, 8 desembre 1803 – Madrid, 17 juliol 1834)

Arabista i jesuïta (1817). Traslladat a Madrid, fou professor d’àrab al Colegio Imperial des del 1824 i hi tingué cura de la biblioteca (1830).

Destacà com a arabista (fou deixeble seu, entre d’altres, Pascual Gayangos) i a Mallorca desxifrà inscripcions d’Alfàbia, traduí part del Llibre de repartiment, i féu interpretacions de monedes àrabs, reproduïdes per erudits.

Autor de les Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España, que restà inèdit.

Alcover, Josep Lluís

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1810 – 1834)

Novel·lista i poeta. Fou professor de filosofia a Palma (1831) i nomenat membre de la Real Academia Greco-Latina de Madrid (1832).

Deixà inèdita una novel·la, Alejandro y Salicio o la felicidad i diverses poesies (Poesías fugitivas).

Coromina i Faralt, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1756 – 1834)

Gravador. Excel·lí en el gravat al coure.

Fou professor de l’Escola de Nobles Arts i sots-director de l’Escola de Pintura a la capital. Era acadèmic de San Fernando.

Benavent i Rocamora, Gaietà

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1 novembre 1834 – Barcelona, 10 novembre 1910)

Pintor. Excel·lí com a retratista, per bé que conreà bastant la pintura religiosa, el paisatge i la natura morta.

Barraquer i Rovira, Joaquim

1 Resposta

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Emporda, 8 desembre 1834 – Madrid, 4 març 1906)

Militar i geodesista. Germà de Carles. Col·laborà en l’aixecament de la xarxa geodèsica d’Espanya i del mapa topogràfic corresponent.

Escriví diversos tractats tècnics i fou membre de l’Associació Geodèsica Internacional.

Godó i Pié, Carles

6 Respostes

(Igualada, Anoia, 20 juny 1834 – Teià, Maresme, 9 juliol 1897)

Industrial. Fill de Ramon Godó i Llucià i germà de Bartomeu, amb el qual decidiren instal·lar-se a Barcelona, on Carles es dedicà a la indústria dels tints. Poc després es traslladaren a Bilbao, on establiren una casa de comissió.

Arran de la guerra civil carlina, tornaren a Barcelona i n’hi crearen una de similar. Després, amb Pere Milà i Pi, fundaren Godó Germans i Companyia i compraren una fàbrica de filats de jute, la qual funcionà fins a la desfeta colonial del 1898.

Membre del partit liberal de Sagasta, fou alcalde d’Igualada i diputat. Per ajudar a la propaganda del partit, el 1881 fundà, junt amb el seu germà, el diari “La Vanguardia”.

Fou el pare de Ramon Godó i Lallana.

Girona i Targa, Ignasi

9 Respostes

(Tàrrega, Urgell, 26 octubre 1781 – Barcelona, 19 gener 1867)

Banquer. Primer membre destacat de la família.

Creà una petita casa de banca a Barcelona i comprà l’extensa propietat actualment coneguda com a castell del Remei (Penelles).

Foren fills seus Manuel Girona i Agrafel (junt amb el qual fundà la Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona), Jaume Girona i Agrafel, i de:

  • Ignasi Girona i Agrafel  (Barcelona, 1824 – 30 agost 1889)  Banquer. Junt amb el seu pare i germans fundaren nombroses empreses i la construcció del canal d’Urgell. Fou el pare d’Ignasi Girona i Vilanova.
  • Casimir Girona i Agrafel  (Barcelona, 1834 – 7 març 1909)  Banquer. Estigué casat amb Emília Clavé i Flaquer.

Gimbernat i Grassot, Carles de

1 Resposta

(Barcelona, 19 setembre 1768 – Banhèras de Bigòrra, França, 12 octubre 1834)

Metge i naturalista. Fill d’Antoni Gimbernat, germà d’Agustí. Pensionat per Carles IV de Borbó, féu estudis a l’estranger. El 1807 publicà, a Baviera, Manual del soldado español en Alemania i un Diccionario per a l’exèrcit que era allí i no entenia l’idioma.

Passà a Itàlia, on féu estudis sobre aigües medicinals, sobre els fums del Vesuvi i sobre els minerals constituents de la lava. Estudià la formació dels ossos, i donà a conèixer un mètode per tenyir tota mena de teixits amb aigües sulfuroses.

Va ser vice-director del Museu d’Història Natural de Madrid i llegà a Barcelona les seves col·leccions de minerals.

Gatell i Domènech, Josep Ildefons

Deixa un comentari

(Barcelona, 1834 – 1918)

Historiador. Ordenat sacerdot el 1854, rector de Sant Joan, a Gràcia (1868-83), i de Santa Anna, de Barcelona, on féu importants reformes.

Col·laborà en diverses publicacions religioses, des d’on atacà l’integrisme. És autor, entre altres obres, d’una Historia de la Revolución de Septiembre (1875), d’una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia (1876) i d’obres religioses en castellà. El 1896 estrenà el drama El llenyataire.

Era soci numerari de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona.

Garcia i Oliver, Josep

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1 setembre 1834 – 27 setembre 1883)

Polític i economista. Fou un dels fundadors de l’Ateneu Mataronès (1854).

Una estada a Anglaterra l’impulsà a treballar per a assolir millores socials, per això, fou un dels promotors de la Caixa d’Estalvis d’aquesta ciutat (1863), de la qual fou secretari, i hi fundà la Biblioteca Popular (1866).

Participà en la revolta del 1869. Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts per Mataró (1881-83).