Arxiu d'etiquetes: 1834

Giner i Vidal, Carles

1 Resposta

(València, 12 juny 1834 – 10 abril 1917)

Pintor. Germà de Salvador i de Vicent. Fou deixeble de Francesc Llàcer a l’Acadèmia de Sant Carles de València i, després, estudià a l’Academia de San Fernando de Madrid amb F. de Madrazo. Tornà a València el 1862. Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid del 1862 i del 1864.

Conreà especialment els temes religiosos, d’un especial misticisme. També excel·lí com a copista de Joan de Joanes, com a retratista (retrat del seu germà Salvador) i amb la pintura d’ambient històric.

Gastú, Francesc Josep

1 Resposta

(Sureda, Rosselló, 18 novembre 1834 – Alger, Algèria, 4 octubre 1908)

Polític i advocat. Nebot de Gauderic Andreu Gastú, visità Algèria i s’instal·là a Constantina, on exercí d’advocat (1858).

Participà en la proclamació de la Tercera República Francesa (1870) i fou president del Consell General d’Algèria (1871, 1872-81) i diputat per Alger (1876-81).

Es retirà a París, des d’on fomentà el progrés econòmic i cultural d’Algèria.

Fuentes i Agulló, Francesc

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 22 gener 1834 – 3 gener 1881)

Eclesiàstic i predicador. Publicà Epítome histórico de Elche desde su fundación hasta la venida de la Virgen inclusive… (1855), a més de diversos sermons.

Es tracta de la primera edició coneguda del Misteri d’Elx. Aquesta obra comprèn el text, en català, i la traducció castellana.

Francès i Pascual, Plàcid

1 Resposta

(Alcoi, Alcoià, 25 abril 1834 – Madrid, 13 desembre 1902)

Pintor. El 1851 cursava estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de València, on el 1862 era catedràtic. A les seves obres s’evidencien unes bones qualitats de dibuixant i de colorista.

Pintà temes amables: L’espardenyer, Els banyistes, Una “maja”, El consell del pare, etc; escenes típiques del País Valencià: Tipus de la ribera de l’Albufera o Una valenciana; i quadres de temàtica històrica: Cervantes llegint el Quixot a la presó d’Argamasilla de Alba (1867) i La proclamació de Boabdil (1884).

Excel·lí com a retratista a l’oli: María Guerrero, Federico Chueca i un excel·lent autoretrat.

Féu decoracions al Palau del Marquès de Dosaigües de València i als dels ducs de Santoña i del marquès de Larios (Madrid).

Els seus fills Ferranda i Joan foren també pintors.

Escalante i Mateu, Eduard

7 Respostes

(el Cabanyal, València, 20 octubre 1834 – València, 30 agost 1895)

Autor teatral. Escriví sainets de gran popularitat, amb en llenguatge col·loquial i dialectal, situats en els barris menestrals de València i protagonitzats pels seus habitants.

De jove treballà com a pintor de ventalls i escrivint miracles per a les festes populars. Amb la primera obra, El deu, dèneu i noranta (1861), assolí l’èxit i inicià un camí pel teatre còmic.

Entre els 47 sainets que escriví es destaquen especialment Bufar en caldo gelat (1869), Un crit a la glorieta (1870), La xala (1871), El rei de les criailles (1872), El tio cavila (1873), La moma (1874), L’escaleta del dimoni (1874), Tres forasters de Madrid (1876), Les xiques de l’entresuelo (1877), Des de dalt del Miquelet (1877), Els nòvios de ma cunyà (1879), Matassiete, Espantaotxo (1884).

Fou el pare d’Eduard Escalante i Feo.

Diario Mercantil de Valencia

6 Respostes

(València, 19 novembre 1834 – 31 març 1872)

Diari fundat per Pasqual Pérez i Rodríguez i Joan Arolas i Bonet.

Difusor del Romanticisme amb la publicació d’articles sobre aquesta tendència, tant en català com en castellà.

Després, Juli

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1824 – Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir, 1886)

Expert en silvicultura. La seva família originària del Carcí, era establerta a Perpinyà des de la fi del segle XVII.

És autor, entre altres treballs, de Les considerations sur le régime forestier dans les Pyrenées Orientales (1869).

El seu avi fou Josep Esteve Després (Perpinyà, 1753 – 1834)  Baró. Fou membre del Consell Sobirà del Rosselló (1777-89) i maire de Perpinyà (1818-27).

Carbonell, Antoni Jaume

Deixa un comentari

(Perpinyà, 25 juliol 1774 – 20 gener 1834)

Escriptor en francès.

És autor d’una novel·la pastoral, Daphné (1808), de diverses poesies publicades en revistes locals i reeditades, el 1817, amb el títol Essais, opuscules divers, d’una oda, Maylli ou le tribut de la reconnaissance (1820), i d’un poema en tres cants sobre el departament dels Pirineus Orientals.

El 1814, i amb la col·laboració de Pere Puiggarí, publicà l’estudi Sur l’inscription des “Decumani Narbonenses” de Saint-André de Sorède.

Capuz i Alonso, Tomàs Carles

2 Respostes

(València, 4 novembre 1834 – Madrid, 1899)

Gravador. Treballà especialment al boix. Guanyà premis d’importància.

Es dedicà molt a la il·lustració de llibres.

Campaner i Fuertes, Àlvar

7 Respostes

(Valverde del Camino, Huelva, Andalusia, 1834 – Palma de Mallorca, 1894)

Numismata i historiador. Juntament amb A. Pedrals i Moliné dirigí la revista “Memorial Numismático Español” (1866-80).

És autor de Numismática balear (1879) i d’Apuntes para la formación de un catálogo numismático español (1857).

Publicà també obres de contingut històric: Ojeada histórica a la antigua legislación mercantil del Principado de Cataluña (1859), Dominación árabe en las Baleares (1860) i Cronicón Mayoricense (1881-86).