(Barcelona, 19 setembre 1768 – Banhèras de Bigòrra, França, 12 octubre 1834)

Metge i naturalista. Fill d’Antoni de Gimbernat, germà d’Agustí. Pensionat per Carles IV, féu estudis a l’estranger. El 1807 publicà, a Baviera, Manual del soldado español en Alemania i un Diccionario per a l’exèrcit que era allí i no entenia l’idioma.

Passà a Itàlia, on féu estudis sobre aigües medicinals, sobre els fums del Vesuvi i sobre els minerals constituents de la lava. Estudià la formació dels ossos, i donà a conèixer un mètode per tenyir tota mena de teixits amb aigües sulfuroses.

Va ser vice-director del Museu d’Història Natural de Madrid i llegà a Barcelona les seves col·leccions de minerals.