(Mataró, Maresme, 1830 – 1902)
Eclesiàstic. Realitzà una tasca molt meritòria a Mataró.
Entre les diverses institucions que fundà mereix especial esment la de les escoles nocturnes per a joves obrers.
Castellà, Bonaventura
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1830
Battistuzzi, Achile
(Trieste, Itàlia, 1830 – Barcelona, 1891)
Pintor. S’instal·là a Barcelona vers el 1866, i es dedicà a la pintura de vistes urbanes (Pla de la Boqueria, 1873) i a l’escenografia.
Arèvalo, Eduard
(Tortosa, Baix Ebre, 1830 – segle XIX)
Escriptor. Publicà diverses obres, la majoria sobre temes locals.
Gebhardt i Coll, Víctor
(Barcelona, 28 agost 1830 – 16 març 1894)
Historiador i escriptor. Es llicencià en dret a Barcelona (1853).
Col·laborà en els principals diaris carlins de Barcelona i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Entre les seves obres històriques cal esmentar: Historia general de España y de sus Indias (1864), Lo siti de Girona en l’any 1809 (1868) i Los dioses de Grecia y Roma (1880-81) i un gran nombre de traduccions al castellà.
Garriga, Josep -banquer-
(Vic, Osona, segle XVIII – Saragossa ?, Aragó, 1830)
Banquer. Iniciador de la família de comerciants i banquers.
Fundador, a Saragossa, de la casa Josep Garriga i Fills, dedicada al cobrament de lletres i de comissions, amb seu també a Barcelona.
Fou el pare de Josep i Manuel Garriga i Llastanós.
Galli i Camps, Lleonard
(Tarragona, 1751 – Madrid, 1830)
Metge. Fou cirurgià militar i de cambra de Carles III de Borbó i professor al Colegio de Cádiz.
Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona i de la junta de govern de la facultat de Barcelona. Ideà un seguit de llits i de cadires per als convalescents de fractures.
Publicà, entre altres obres professionals, Nuevas indagaciones sobre las fracturas de la rótula… (1795) i Disertación.
Defensà la unió dels estudis de medicina i cirurgia.
Ferran i Bayona, Manuel
(Barcelona, 1830 – 7 juliol 1896)
Pintor. Es formà sota la direcció del seu pare, Antoni Ferran i Satayol. Amplià els seus estudis a París, on va ésser deixeble de Couture.
Com ell, sentí predilecció pels temes històrics i pel retrat; un dels més coneguts és el d’Antoni de Capmany de la galeria de Catalans Il·lustres de l’ajuntament de Barcelona.
Estruch, Albert
(Barcelona, vers 1830 – Manila ?, Filipines, 1884)
Gravador i medallista. Era fill de Domènec Estruch i Jordan i possiblement germà de Joan.
Deixeble de Bartomeu Tomàs Coromina, treballà a la Casa de la Moneda i a la Real Fàbrica del Timbre de Madrid, fins que passà a la Casa de la Moneda de Manila.
Dencausse, Dominique
(Tarba, Gascunya, França, 1830 – Barcelona, 1867)
Fonedor de campanes. Hereu d’una tradició familiar que es remuntava al segle XV.
Establert a Barcelona des del 1855, fongué campanes per a Barcelona, Madrid, Montserrat i, sobretot, una de monumental per a Tàrrega.
La casa, una de les més prestigioses d’Europa, s’extingí amb el seu fill Pere Dencausse i Cominal (Barcelona, 1877-1930).
Carcassona i Garreta, Bartomeu
(Barcelona, 1830 – 1888)
Escriptor, actor i director teatral. Utilitzà els pseudònims de Pau Pi i Rosa Pic de Aldawala.
Relacionat amb Josep Anselm Clavé, publicà, entre altres obres d’estil satíric, romàntic o costumista, L’incendi d’Hostalric (1866), en col·laboració amb Ramon Móra, Los paquetaires (1869), Gent de barri (1877), Com succeeix moltes vegades (1877), Una noia collidora (1877) i La timba (1878).
També és autor de poemes, als quals posà música Josep Anselm Clavé. Deixà texts inèdits (entre ells la sarsuela Lo matrimoni civil i La guardiola, aquesta darrera en col·laboració amb Eduard Vidal i de Valenciano).
Dades dels Països Catalans 