Arxiu d'etiquetes: 1830

Millà i Gàcio, Lluís

(Madrid, 1865 – Barcelona, 1946)

Escriptor i editor. Fill de Melcior Millà i Castellnou (Barcelona, 1830 – 1906), llibreter i prestidigitador, i germà de Francesc.

Fou actor còmic fins que a la primeria del segle XX fundà l’Arxiu Teatral Millà a la botiga del carrer de Sant Pau de Barcelona.

Propietari de la Llibreria Editorial Millà, edità una bibliografia teatral catalana i moltes obres, de caire popular, per a l’escena. També fou promotor de revistes com “La Dida” i “Fulletí Teatral”.

Autor prolífic, escriví i edità més de dues-centes obres, monòlegs, teatre infantil i teatre festiu. A més, fou teòric del teatre i, entre altres obres, publicà Manual pràctic de l’autor i Tratado de caracterización teatral.

El seu fill Àngel Millà i Navarro continuà el negoci familiar.

Martí i Torres, Vicenç

(Castellbisbal, Vallès Occidental, 1830 – Martorell, Baix Llobregat, 10 agost 1866)

“el Noi de les Barraquetes“ Guerriller. Germà de Joan “el Xic de les Barraquetes”.

Participà en la guerra dels Matiners, durant la qual fou condemnat a mort i fugí a França.

Retornà poc abans de la revolta del 1854 i s’oposà, a Gràcia, al cop d’estat d’O’Donnell (1856). Fou detingut i empresonat el 1857.

Participà en la conspiració del 1866 i fou detingut pocs dies després.

Fou mort pels mossos d’esquadra.

Magarola i de Sarriera, Ramon Maria de

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1830 – Barcelona, 1899)

Eclesiàstic. Fou rector del seminari de Barcelona i de l’església de Sant Pau del Camp.

Promogué la restauració d’aquesta i del seu claustre, mostres excel·lents de l’art romànic, que des d’aleshores s’han salvat de la ruïna i de les adulteracions que les posaven en greu perill.

Lasarte i Rodríguez-Cardoso, Manuel de

(Barcelona, 24 desembre 1830 – 20 febrer 1901)

Periodista i escriptor. Fundador del Centre Català.

Col·laborà en molts periòdics, especialment satírics. Entre altres, dirigí “El Telégrafo” i fundà “El Diluvio”.

Publicà novel·les de fons històric o de caire romàntic: Las iras de su padre (1894), Maridada (1888), obres de teatre en col·laboració amb Frederic Soler “Pitarra” (La creu de la masia, 1873, etc) i els poemes Divagacions (1881).

Isabel II de Borbó

70 Respostes

(Madrid, 10 octubre 1830 – París, França, 9 abril 1904)

Reina d’Espanya (1833-68). Fou el primer monarca espanyol a utilitzar aquest títol. Filla de Ferran VII de Borbó i de Maria Cristina de Borbó.

Proclamada reina a tres anys, fou declarada major d’edat a tretze. Durant la seva minoritat actuà de regent la seva mare, que coincideix amb la Primera Guerra Carlina, després vingué la Dècada Moderada (1844-54), el Bienni Progressista (1854-56), la reacció moderada (1858-64) fins a la revolució de setembre de 1868, que destronà Isabel.

Casada a setze anys amb el seu cosí Francesc d’Assís de Borbó, hom li atribuí diversos amants. Tingué vuit fills, entre els quals, Alfons XII de Borbó.

Durant el seu regnat estigué sotmesa a la camarilla que formaven sor Patrocinio i el pare Fulgencio, els quals foren combatuts pel pare Antoni Maria Claret, que fou confessor seu els darrers anys del regnat.

Inglada, Narcís

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1830 – 1891)

Pintor. Concorregué a diverses exposicions barcelonines (1850 i 1851), i a la del 1857 presentà El beat Oriol retornant la visita a un cec.

Pintà un Sant Benet per a Montserrat i féu també retrats realistes, sobretot femenins.

Grenzner i Fellner, Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 juny 1830 – 19 juliol 1908)

Pintor. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona i a Roma.

Participà diversos anys a les exposicions de Barcelona amb obres de tipus religiós. Aixó no obstant, excel·lí sobretot en el retrat d’estil romàntic.

Viatjà per molts països d’Europa i d’Amèrica, i durant un quant temps visqué a Cuba, on fou administrador de finques.

Godó -industrials-

1 Resposta

(Valldellou, Llitera, segle XVIII – )

Família d’industrials. A la segona meitat del segle XVIII ja estaven establerts a Igualada, on tingueren fàbriques d’indianes i de filatura de cotó.

El primer membre documentat és el paraire Ramon Godó  (Valldellou, Llitera, 1717 – Igualada, Anoia, segle XIX)  Paraire. Fou el pare de:

Ramon Godó i Mas  (Valldellou, Llitera, 1742 – Igualada, Anoia, 1813)  Teixidor. Passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor. Fou el pare d’:

Antoni Godó i Domingo  (Igualada, Anoia, 1777 – 1830)  Fabricant d’indianes. Fou el pare de Ramon Godó i Llucià i de:

Leopold Godó i Llucià  (Igualada, Anoia, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)  Diputat a les corts per Igualada.

Gebhardt i Coll, Víctor

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 agost 1830 – 16 març 1894)

Historiador i escriptor. Es llicencià en dret a Barcelona (1853).

Col·laborà en els principals diaris carlins de Barcelona i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Entre les seves obres històriques cal esmentar: Historia general de España y de sus Indias (1864), Lo siti de Girona en l’any 1809 (1868) i Los dioses de Grecia y Roma (1880-81) i un gran nombre de traduccions al castellà.

Garriga, Josep -banquer-

3 Respostes

(Vic, Osona, segle XVIII – Saragossa ?, Aragó, 1830)

Banquer. Iniciador de la família de comerciants i banquers.

Fundador, a Saragossa, de la casa Josep Garriga i Fills, dedicada al cobrament de lletres i de comissions, amb seu també a Barcelona.

Fou el pare de Josep i Manuel Garriga i Llastanós.