Arxiu d'etiquetes: 1830

Danvila i Collado, Manuel

1 Resposta

(València, 31 desembre 1830 – Màlaga, Andalusia, 21 febrer 1906)

Jurista, polític i historiador. Germà de Francesc. Es doctorà en dret (1859); milità en el partit moderat fins a la Revolució del 1868.

Sota la Restauració fou diputat en diverses legislatures com a membre del partit conservador per Gandia, Xiva de Bunyol i Llíria. Ocupà el ministeri de la governació durant el breu govern de Cánovas del Castillo el 1892, esdevingué senador el 1893, i el 1896 fou nomenat president del Tribunal Contenciós Administratiu, i posteriorment senador vitalici.

Membre de la Real Academia de la Historia des del 1884, fou autor de gran nombre d’obres jurídiques i històriques, entre les quals destaquen: La Germanía de Valencia (1884), El poder civil en España (1885), Historia crítica y documentada de las Comunidades de Castilla, en 6 volums (1897-1900), i Estudio e investigaciones histórico-críticas acerca de las Cortes y Parlamentos del antiguo Reino de Valencia (1905-06).

Carratalà i Utrilla, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Alacant, 3 desembre 1830 – Madrid, 2 gener 1871)

Periodista i polític. Milità en el partit progressista i intervingué activament en el periodisme alacantí del seu temps.

Exiliat el 1866, tornà per instal·lar-se a Madrid, on dirigí el diari “La Iberia”.

Prengué part en la revolució del 1868, fou diputat per Alacant a les corts constituents (1869) i fou partidari d’Amadeu I de Savoia.

Campomar, Domènec

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 1766/67 – Palma de Mallorca, 1830)

Paleògraf. Fou llec del monestir de Sant Domènec de Palma de Mallorca.

Escriví un Método para… leer los documentos de los siglos XII, XIII y XIV, i féu un recull de documents antics mallorquins.

Cabanelles i Cladera, Miquel

Deixa un comentari

(sa Pobla, Mallorca, 20 gener 1760 – Madrid, 23 desembre 1830)

Metge. Exercí a l’hospital de Cartagena i fou inspector general d’epidèmies a València i a Múrcia, i, posteriorment, sotsinspector general de medicina i cirurgia a Madrid. L’any 1800 experimentà els efectes dels gasos acidominerals contra la febre groga.

Escriví alguns treballs sobre la terapèutica d’aquesta epidèmia (1801) i Ciencia de la vida o discurso phisiológico sobre la doctrina browniana (1802).

Biblioteca Valenciana

2 Respostes

(València, 1827 – 1830)

Repertori bibliogràfic, per ordre cronològic, redactat per Just Pastor Fuster i Taronger en dos volums. El seu títol complet és Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno.

Inicialment volia ésser un complement d’Escritores del Reino de Valencia (1747-49) de Vicent Ximeno, obra que, al seu torn, aspirava a suplir les deficiències de la Biblioteca Valentina (1696-1747) de Josep Rodrigues.

L’aportació erudita de Fuster resultà, en conjunt, tan important com la dels seus predecessors, o més encara. En molts d’aspectes és encara un text insuperat.

Al final del primer volum hi ha un Vocabulario valenciano-castellano, del qual fou fet un tiratge a part.

Barnabeu, Antoni

Deixa un comentari

(Alacant, 1769 – Sagunt, Camp de Morvedre, 1830)

Polític. Era doctor en teologia. Fou diputat en dues ocasions.

Atacà la Inquisició i publicà una obra sobre béns eclesiàstics per la qual fou perseguit.

Ballester i Puchalt, Antoni Maria

Deixa un comentari

(València, 1830 – Xixona, Alacantí, 1891)

Escriptor i advocat. Destacà en l’exercici de la seva carrera.

En 1860 fou un dels fundadors de la revista “El foro valenciano”. L’any següent fundà l’Orfeó Valencià i s’encarregà d’una de les seves classes. Més tard dotà l’entitat d’una càtedra de declamació.

El 1873 establí una càtedra de taquigrafia a la Societat Econòmica d’Amics del País i el 1875 fou secretari de l’ajuntament de València.

Escriví en català algunes peces de teatre popular.

Andreu -varis bio-

Deixa un comentari

Felip Andreu  (València, 1757 – 1830)  Escultor. Fou professor de l’Acadèmia de Sant Carles. És autor de diverses obres per als temples valencians.

Francesc Andreu  (València, segle XVII)  Religiós mercenari. Fou visitador i actiu reformador dels convents del Principat, així com comissari apostòlic i provincial de València. Escriví algunes obres religioses.

Joan Andreu  * Forma impròpia del nom del convers valencià Joan Andrés (segle XVI).

Josep Andreu  (Illes Balears ?, segle XVI – segle XVII)  Monjo cartoixà. Residí al monestir del seu orde a Valldemossa, on romangueren els seus escrits fins al 1835. Deixà una traducció castellana del Blanquerna, que restà inèdita, i algun treball hagiogràfic com la Vida de la Venerable Sor Eufrasia Mir (1646).

Amorós i Pastor, Ciril

1 Resposta

(Russafa, València, 9 juliol 1830 – València, 27 febrer 1887)

Advocat i polític. Diputat a Corts (1867, 1881), fou partidari de la Restauració i un dels redactors de la Constitució de 1876. Governador civil de la província de València (1865).

Fou diverses vegades degà del Col·legi d’Advocats de València i president de la societat Lo Rat Penat (1886).

Acadèmia de Medicina de València

6 Respostes

(València, 28 agost 1830 – )

Institució. Fou fundada per un decret de Ferran VII de Borbó com a òrgan de control al servei de l’absolutisme, restant relegat a segon terme el caràcter científic de la institució. Posteriorment la seva finalitat ha estat consultiva en els termes mèdics.

Actualment està centrada en l’estudi i l’investigació, i lligada molt estretament a la Facultat de Medicina de la Universitat de València.