Arxiu d'etiquetes: 1822

Dimas i Graells, Joaquim

1 Resposta

(Barcelona, 1 novembre 1822 – 1901)

Empresari i autor teatral.

Féu la primera temptativa d’autor amb La nit de Sant Joan (1848). El 1851 passà, amb l’obra Una nit de Carnestoltes, al teatre Odeón, del qual fou empresari durant 22 anys.

Fundà, amb M. Angelon i Víctor Balaguer, el Conservatori Barcelonès, primer centre d’art dramàtic a Barcelona, i, amb Frederic Soler, la societat La Gata.

El seu teatre en llengua catalana, en un moment en que la burgesia secundava el teatre castellà, representà el corrent popular de l’escena catalana, amb l’acceptació d’un públic d’obrers i menestrals.

En són obres conegudes: Les tres roses (1855), La festa dels Ignoscents (1856), En Pauet i la Pepeta o la reixa de la llibertat (1857), Set morts i cap enterro (1860), La festa major (1869), De rebot (1877).

Moltes de les seves obres són bilingües, per imposició del govern (1867), que prohibia les escrites estrictament en català.

Diario de la Ciudad de Barcelona, o sea El Eco de la Ley

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 maig 1822 – 10 juny 1823)

Diari liberal i progressista en castellà.

Eixí durant el Trienni Constitucional, editat per J. Rubió i T. Gaspar.

Des de l’1 de gener de 1823 suprimí la segona part del títol.

Corominola, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 18 juliol 1822)

Capellà guerriller absolutista.

S’afilià a la partida de Tomàs Costa, dit el Misses, però, fet presoner pels liberals que defensaven Blanes -les cases de molts dels quals Costa havia saquejat i cremat-, fou executat a Barcelona.

El personatge fou incorporat al teatre per Josep Robrenyo en el primer dels seus sainets bilingües de propaganda liberal: La heroica defensa del fuerte de Blanes i presa de mosén Pedro (1822).

Coll i Prat, Narcís

Deixa un comentari

(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany, 20 novembre 1754 – Madrid, 30 desembre 1822)

Eclesiàstic. El 1807 fou nomenat arquebisbe de Caracas (Veneçuela), i en prengué possessió el 1880.

En esclatar la revolució per la independència del país, el capità general, creient que simpatitzava amb el moviment, li manà el retorn cap a la Península perquè es presentés a Madrid, on fou acusat d’haver fomentat la insurrecció i fou privat de tornar a Amèrica.

Clotet i Fabrés, Jaume

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 24 juliol 1822 – Gràcia, Barcelona, 4 febrer 1898)

Claretià. Es formà al seminari de Vic i fou ordenat sacerdot a Roma el 1842.

Amb Antoni Maria Claret fundà la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria. Fou superior de la Casa Missió de Vic (1861) i secretari general (1888-95).

Publicà Catecismo de los mudos (1870) i una biografia d’Antoni Maria Claret (1882).

Carbó i González, Joan Francesc

Deixa un comentari

(Curaçao, Antilles Holandeses, 1822 – Barcelona, 1846)

Poeta. El 1851, Manuel Milà i Fontanals, cosí seu, va publicar les seves poesies de caire romàntic (odes i balades) juntament amb les de J. Semis i Pau Piferrer.

Dedicat a l’ensenyament, publicà la “Revista General de Instrucción Pública”, amb la col·laboració de Laureà Figuerola.

Bonet i Vinyals, Joaquim

1 Resposta

(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1 gener 1822 – Barcelona, 16 desembre 1887)

Pedagog i matemàtic. Germà de Josep. Professor de matemàtiques (1850) i secretari (1851) i director (1869) de l’Escola de Nàutica de Barcelona.

Dedicat també a la instrucció pública, fou cofundador (1848) i professor de l’Escola Industrial de Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona (1866).

S’interessà per problemes d’instrucció popular i participà (1864) en la comissió encarregada de resoldre la crisi fabril del Principat.

Publicà diversos tractats sobre trigonometria i mecànica celeste.

Bassegoda -llinatge-

6 Respostes

(Bassegoda, Alt Empordà, segle XIX – Barcelona, segle XX)

Família d’arquitectes i escriptors.

Procedent del poble de Bassegoda i establerts a Barcelona al començament del segle XIX, com a paletes.

Fou iniciada pels germans:

Pere Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Empordà, 1817 – Barcelona, 1908)  Mestre d’obres i contractista. Fou autor de la casa de Ròmul Bosch i Alsina i de la de davant la Companyia Telefònica, totes dues a la plaça de Catalunya.

Josep Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Empordà, 1820 – Barcelona, 1914)  Paleta.

Bonaventura Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Emporda, 1822 – Barcelona, 1889)  Paleta. Fou el pare de Bonaventura, Joaquim i Ramon-Enric Bassegoda i Amigó.

Balius i Vila, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 1750 – Còrdova, Andalusia, 3 novembre 1822)

Compositor. Format al monestir de Montserrat, fou mestre de capella de les catedrals de Girona i de Còrdova.

De la seva producció, que comprèn unes tres-centes obres, sobresurten diverses composicions religioses, escrites per a veus i acompanyament orquestral, i l’oratori A Santo Tomás de Aquino (1786).

Anglès, Joan Carles

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – 1822)

Pintor i teòric de l’art. Vocal de la Junta de Comerç barcelonina, càrrec que conservà sota la dominació napoleònica per la seva actitud fidel envers la monàrquia francesa. Fou mestre de dibuix dels primers romàntics vuitcentistes catalans.

La seva obra pictòrica s’inspirà en els clàssics dels segles XVI i XVII (Correggio i Tiziano, fonamentalment).

Entre les seves obres conegudes cal citar dues Adoracions dels Pastors i Miracle de sant Josep Oriol.

Com a teòric de l’art, publicà alguns textos doctrinals neoclàssics, com Discurso sobre la enseñanza del dibujo (1809).