Arxiu d'etiquetes: 1822

Bonet i Vinyals, Joaquim

1 Resposta

(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1 gener 1822 – Barcelona, 16 desembre 1887)

Pedagog i matemàtic. Germà de Josep. Professor de matemàtiques (1850) i secretari (1851) i director (1869) de l’Escola de Nàutica de Barcelona.

Dedicat també a la instrucció pública, fou cofundador (1848) i professor de l’Escola Industrial de Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona (1866).

S’interessà per problemes d’instrucció popular i participà (1864) en la comissió encarregada de resoldre la crisi fabril del Principat.

Publicà diversos tractats sobre trigonometria i mecànica celeste.

Bassegoda -llinatge-

6 Respostes

(Bassegoda, Alt Empordà, segle XIX – Barcelona, segle XX)

Família d’arquitectes i escriptors.

Procedent del poble de Bassegoda i establerts a Barcelona al començament del segle XIX, com a paletes.

Fou iniciada pels germans:

Pere Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Empordà, 1817 – Barcelona, 1908)  Mestre d’obres i contractista. Fou autor de la casa de Ròmul Bosch i Alsina i de la de davant la Companyia Telefònica, totes dues a la plaça de Catalunya.

Josep Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Empordà, 1820 – Barcelona, 1914)  Paleta.

Bonaventura Bassegoda i Mateu  (Bassegoda, Alt Emporda, 1822 – Barcelona, 1889)  Paleta. Fou el pare de Bonaventura, Joaquim i Ramon-Enric Bassegoda i Amigó.

Balius i Vila, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 1750 – Còrdova, Andalusia, 3 novembre 1822)

Compositor. Format al monestir de Montserrat, fou mestre de capella de les catedrals de Girona i de Còrdova.

De la seva producció, que comprèn unes tres-centes obres, sobresurten diverses composicions religioses, escrites per a veus i acompanyament orquestral, i l’oratori A Santo Tomás de Aquino (1786).

Anglès, Joan Carles

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVIII – 1822)

Pintor i teòric de l’art. Vocal de la Junta de Comerç barcelonina, càrrec que conservà sota la dominació napoleònica per la seva actitud fidel envers la monàrquia francesa. Fou mestre de dibuix dels primers romàntics vuitcentistes catalans.

La seva obra pictòrica s’inspirà en els clàssics dels segles XVI i XVII (Correggio i Tiziano, fonamentalment).

Entre les seves obres conegudes cal citar dues Adoracions dels Pastors i Miracle de sant Josep Oriol.

Com a teòric de l’art, publicà alguns textos doctrinals neoclàssics, com Discurso sobre la enseñanza del dibujo (1809).

Camps i Fabrés, Antoni

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 14 setembre 1822 – Barcelona, 28 octubre 1882)

Industrial i escriptor. Estudià al seminari de Barcelona. Propietari de fàbriques tèxtils, s’interessà molt per les qüestions socials, que enfocà des d’una òptica catòlica i moderada. Formà part de diverses entitats, com la Societat d’Amics de la Instrucció, la qual presidí. Aquesta actitud es reflecteix en el llibre Economía política cristiana (1894). Fou diputat provincial per Manresa el 1871.

Participà en els Jocs Florals des del 1859, en els quals guanyà un premi especial amb la poesia Lo vot del trobador (1859). En 1861 obtingué la flor natural per la seva poesia Los tres suspirs de l’arpa, centrada en la trilogia romàntica Fe, Pàtria, Amor, que constituí el nucli temàtic de la seva obra, d’una notable qualitat literària, la qual fou recollida a Poesies (1894). Conreà també la poesia en llengua castellana, publicada a “Revista Popular”.

Cabrinetty i de Cladera, Josep

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1822 – Alpens, Osona, 9 juliol 1873)

Militar. Entrà a l’exèrcit el 1837 i lluità en la Primera Guerra Carlina, en que obtingué el grau de sots-tinent per la seva participació en l’assalt al castell de Morella, que dirigí Espartero. Hagué d’exiliar-se l’any 1843, però tornà el 1847. Quan fou proclamada la república (1873), era brigadier i comandant general de Lleida. Des d’aleshores, operà contra els escamots carlins, sobretot a la província de Girona.

Perseguí aferrissadament Francesc Savalls i l’obligà a aixecar el setge de Puigcerdà, però morí en el combat d’Alpens d’un tret al clatell quan entrava a cavall a la plaça del poble, hom digué que havia estat assassinat pels seus soldats. La notícia de la derrota i de la seva mort donà lloc a manifestacions anticarlines i a favor de la República a Barcelona (11 juliol).