(València, 1822 – 1879)
Financer. Col·laborà a les empreses del seu germà Josep Campo, especialment a la creació i al desenvolupament de la Societat de Ferrocarrils Valencians, de la qual fou gerent des del 1868. Havia militat al partit progressista.
Publicà alguns estudis sobre el sistema tributari espanyol.
(Perpinyà, 1822 – París, França, 1886)
Químic. Fou membre de l’Acadèmie de Mèdecine i professor a l’École Supérieure de Pharmacie.
És autor de Cours de chimie analytique (1871) i de Traité élémentaire de chimie légale (1873).
(Alacant, 12 maig 1822 – Madrid, 27 novembre 1899)
Enginyer de mines i geòleg. Estudià a l’École de Mines de París, on fou deixeble d’Elie de Beaumont. Membre del cos d’Enginyers de Mines de València, en fou inspector general l’any 1877, i fou també president honorari de la Sociedad Geográfica de Madrid, de la qual era fundador.
Entre les seves obres: Ojeada sobre la geología del antiguo reino de Valencia, amb un mapa geològic del País Valencià (1854), Descripción geológico-minera de las provincias de Murcia y Albacete (1886), España y sus antiguos mares, Mapa geológico de España y Portugal (1879), Monografía de las aguas minerales y termales de España (1892) i Geografía morfológica y etiológica de la Península Ibérica (1886).
(Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 24 febrer 1822)
Metge. El seu oncle, Joan Bosch, també fou un notable metge. És autor de nombrosos treballs professionals.
En un d’ells, publicat el 1779, combatia l’ús desmesurat de les sagnies, tan propi del seu temps.
(València, segle XVIII – 1822)
Escultor. Membre de l’Acadèmia de Sant Carles.
La seva obra es d’escola neoclàssica (Neró ordena la mort de Séneca, baix relleu de l’Academia de San Fernando, Madrid).
(Reus, Baix Camp, 2 gener 1822 – Falset, Priorat, 1882)
Escriptor. Autor d’estudis sobre la història de Reus i d’obres teatrals i de poesies en català.
Fou el pare de Francesc Gras i Elias.
(Mataró, Maresme, 1822 – 1886)
Escriptor. Produí en català i en castellà diverses obres per al teatre.
Les seves peces són en general satíriques, amb un fons d’apologètica catòlica.
Col·laborà també a la premsa amb el pseudònim de Doctor Refilando.
(Girona, 1822 – Vic, Osona, 1881)
Bisbe de Vic (1876-81) i escriptor. Ordenat a Roma (1845), fou professor al seminari de Girona.
Llatinista, compongué himnes i poemes religiosos, com Maria Virgo, seu de vita Beatae Mariae Virginis (1881).
(Barcelona, 1822 – segle XIX)
Músic i gravador. Fou bon instrumentista de clarinet i d’oboè.
Es dedicà també al gravat musical, amb una producció de qualitat remarcable.
(Badalona, Barcelonès, 16 octubre 1822 – 13 gener 1887)
Compositor. Fou organista a Martorell, Badalona i Vinaròs. Dirigí algunes bandes.
És autor de tres simfonies, de música per a banda i de música religiosa.
Dades dels Països Catalans 