(Catalunya, segle XVIII – 1822)

Pintor i teòric de l’art. Vocal de la Junta de Comerç barcelonina, càrrec que conservà sota la dominació napoleònica per la seva actitud fidel envers la monàrquia francesa. Fou mestre de dibuix dels primers romàntics vuitcentistes catalans.

La seva obra pictòrica s’inspirà en els clàssics dels segles XVI i XVII (Correggio i Tiziano, fonamentalment).

Entre les seves obres conegudes cal citar dues Adoracions dels Pastors i Miracle de sant Josep Oriol.

Com a teòric de l’art, publicà alguns textos doctrinals neoclàssics, com Discurso sobre la enseñanza del dibujo (1809).