Arxiu d'etiquetes: 1811

Caro-Maça de Liçana i Sureda-Valero, Pere

7 Respostes

(Palma de Mallorca, 2 octubre 1761 – Cartaxo, Extremadura, Portugal, 23 gener 1811)

Militar. Fill de Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes i germà de Joan. Tercer marquès de la Romana. Inicià la seva carrera en la marina (1775) i ascendí a alferes de fragata el 1779.

Lluità a la Guerra Gran (1793-95) on serví en l’exèrcit de terra i assolí el grau de tinent general, després d’haver-se distingit a la Garrotxa i a la Cerdanya. Residí alguns anys a Alacant, dedicat a l’arqueologia i el 1800 fou nomenat interinament capità general de Catalunya.

El 1807 rebé el comandament d’un cos expedicionari de 15.000 homes enviat al nord d’Europa en ajut de Napoleó. En produir-se el destronament de Ferran VII es trobava amb aquestes tropes a Dinamarca, on li fou exigida la submissió a Josep Bonaparte com a nou monarca espanyol, però, en connivència amb els anglesos, aconseguí embarcar 10.000 homes a l’illa de Langeland i arribar a la Corunya (1808) després de diverses peripècies.

Deixà una important biblioteca.

Barrau i Cortès, Jacint

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 13 febrer 1811 – Barcelona, 29 agost 1884)

Mecànic. El 1858 inventà un teler que podia teixir dues peces de vellut de seda l’una damunt de l’altra.

Provà l’invent a la seva fàbrica de Gràcia, però no l’explotà perquè es vengué la patent a la firma anglesa “Lister & Co” de Bradford.

Montanyà i Coca, Ramon

(Navès, Solsonès, 10 agost 1752 – Manresa, Bages, 1811)

Sacerdot i guerriller. Era canonge de la seu de Manresa en esclatar la guerra del Francès (1808).

Fou cap de la junta de govern creada a la ciutat per oposar-se a la penetració francesa i com a comandant general del sometent lluità a la primera batalla del Bruc.

Mendoza Rueda, Antonio

(Màlaga, Andalusia, 13 abril 1811 – Barcelona, 9 setembre 1872)

Cirurgià. Es llicencià en medicina a Madrid, i ingressà a la sanitat militar.

Fou destinat a l’hospital militar de Barcelona, i el 1844 fou nomenat catedràtic d’anatomia d’aquesta ciutat.

President de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, creà, amb Joan Giné, “El Compilador Médico” (1865).

Publicà Estudios clínicos de cirugía (1847).

Massanés i Dalmau, Maria Josepa

(Tarragona, 19 març 1811 – Barcelona, 1 juliol 1887)

Escriptora. Començà escrivint en castellà a “El Vapor” i “La Religión” (1830-37).

Formà part del grup de poetes que integraren Los trobadors nous, amb Lo postrer consol.

S’incorporà al moviment de la Renaixença i, quan foren restaurats els Jocs Florals, hi concorregué amb la poesia de to patriòtic A les dones catalanes.

Es també coneguda la seva composició La batuda de les olives, quadre de costums de l’Empordà.

Publicà Poesías (1841), Repirall. Poesies (pòstum, 1908).

Mansuet

(Catalunya, segle XVIII – Castellbell i el Vilar, Bages, 1811)

Guerriller semi-llegendari de la Guerra del Francès. Assistí a l’Escola de Comandaments de Berga.

Les seves actuacions han estat situades entorn de Montserrat. Es refugiava en una cova de Collbató.

Fou descobert i capturat pels francesos i afusellat davant de casa seva.

Gorchs i Casadevall, Tomàs

1 Resposta

(Barcelona, 1811 – 1886)

Impressor, llibreter i editor. Fou l’impressor oficial de la universitat de Barcelona.

S’especialitzà en obres de teatre, sovint en català, i en llibrets d’òpera, amb el text italià, o bilingüe italià-castellà, per als espectacles del Liceu de Barcelona.

Fou el pare de Ceferí Gorchs i Esteve.

Ferrer i Estruch, Marià

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 12 octubre 1811 – 28 octubre 1900)

Eclesiàstic. Fou declarat fill il·lustre de Igualada per les seves virtuts i les seves incansables activitats benèfiques.

Destacà també com a divulgador de les doctrines homeopàtiques.

Visqué un temps a Cuba, on era confessor de sant Antoni Maria Claret.

Falguera i de Puiguriguer, Fèlix Maria

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 28 gener 1811 – Barcelona, 30 agost 1897)

Jurista i notari. Catedràtic de la Facultat de Dret i degà del Col·legi de Notaris de Barcelona.

L’any 1858 fundà la revista “La Notaría”. Membre de diverses acadèmies doctes de Barcelona.

És autor de Formulario completo de notarías (1862), Apuntes de notarías (1871) i Tratado de la prescripción catalana (1880).

Féu unes quantes conferències sobre dret català a l’Ateneu Barcelonès (1870-80), publicades el 1889. El Col·legi de Notaris de Barcelona ha instituït, en honor seu, el Premi Falguera, al millor treball sobre redacció de documents notarials.

Dedicat també a les ciències naturals, a la literatura i a la música, va escriure La combustión espontánea del cuerpo humano, La visión y los efectos del estereoscopio, Discurso sobre el arte musical español, etc.

Colombí i Payet, Antoni

Deixa un comentari

(Tossa de Mar, Selva, 12 juny 1749 – Sant Petersburg, Rússia, 16 març 1811)

Diplomàtic. De família originària de Sora (Osona), el 1773 establí a Rússia la seva casa comercial.

Cònsol d’Espanya a Petersburg, aprofità la inseguretat europea produïda per la Revolució Francesa per establir bescanvis comercials amb Rússia, dels quals informà Floridablanca el 1792, a Madrid.

Durant la Guerra del Francès concertà un tractat d’aliança entre la regència de Cadis i l’imperi rus (Velikie Luki, el 1812). Els esdeveniments polítics posteriors desferen la seva obra.