(Mallorca, 1232 – 1811)

Jurisdicció senyorial creada a l’illa. Anomenada també cort o baronia del Pariatge o baronia dels Bisbes de Barcelona a Mallorca. Comprenia, en un principi, un extens territori de l’illa, que fou concedit el 1232 per Jaume I al bisbe de Barcelona Berenguer de Palou (i als seus successors), pel seu ajut durant la conquesta de Mallorca i també com a indemnització pels drets que els bisbes de Barcelona adduïen a la diòcesi de Mallorca derivats de la donació de Mugähid, sobirà de la taifa de Dénia i Mallorca al bisbe Gilabert. El 1235, Berenguer de Palou concedí la desena part dels béns i fruits de la baronia al bisbe de Mallorca.

Aquests territoris estigueren subjectes als Usatges de Barcelona i, fins al 1323, en què fou establert un pariatge entre el bisbe de Barcelona i el rei Sanç I de Mallorca, foren governats directament pels bisbes.

Des del pariatge del 1323, el govern de la baronia i la jurisdicció civil i criminal correspongueren als bisbes i als reis a parts iguals; eren exceptuats d’aquesta jurisdicció els generosos i els ciutadans honrats i els que tenien la consideració de ciutadans

Els principals càrrecs de la baronia foren el batlle, representant dels poders reial i senyorial, i el mostassaf (càrrec creat per Jaume III de Mallorca el 1336), inferior en autoritat al batlle, però independent. El poder judicial era en mans del jutge del pariatge.