Arxiu d'etiquetes: 1751

Segura, Jacint

Deixa un comentari

(Alacant, 13 març 1668 – 1751)

Erudit. Dominic des del 1683, fou professor de diversos col·legis de l’orde. Participà de l’esperit crític dels historiadors valencians del començament del segle XVIII, esperit crític que intentà de comunicar als estudiants: Norte crítico con las reglas más ciertas para la discreción en la historia (1733).

Contra els atacs de B.J. Feijoo a Savonarola en el seu Teatro crítico, publicà uns Vindicias históricas por la inocencia de Fr. Gerónimo Sabonarola (1735), obra per la qual fou repetidament atacat pels dietaristes del “Diario de los literatos de España” en llargs articles i per Feijoo mateix. Segura respongué amb dues extenses apologies contra els dietaristes.

Polemitzà també amb el teòleg i historiador Agustí Sales: Verdad vindicada contra las falsedades, ficciones y calumnias que contiene la Apología crítica del Dr. Agustín Sales (1737), el qual també participà contra ell en la polèmica dels dietaristes.

Amic de Gregori Maians, influí en aquest perquè es dediqués a la història civil i eclesiàstica. Escriví també sobre l’orde de predicadors i sobre la Historia Ordinis Praedicatorum (1741).

Sabata de Calataiud i Bou, Isabel Sanxis

2 Respostes

(País Valencià, segle XVII – 1643)

Tercera muller de Lluís de Calataiud i Sanoguera (parent llunyà). Filla i hereva de Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars i mare d’Antoni de Calataiud i de Blanes i d’:

Eiximèn Peres Sabata de Calataiud i de Calataiud (País Valencià, segle XVII)  Tercer comte de Real. Àlies Sanxis de Calataiud. El seu besnét fou:

Vicent Pasqual Peres Sabata de Calataiud (País Valencià, segle XVIII – després 1751)  Comte de Real. Fou el darrer membre de la branca dels comtes de Real, ja que morí solter, i la seva herència passà als descendents de la seva germana Agnès Maria de Calataiud i Ferrandis d’Híxar.

Ramis i Ramis, Bartomeu

4 Respostes

(Maó, Menorca, 3 juliol 1751 – 26 juliol 1837)

Metge. Germà de Joan, Antoni, Pere i Josep. Estudià a Montpeller i es doctorà a Avinyó. A més de l’exercici de la medicina a la ciutat natal formà part de la Societat de Cultura de Maó.

És autor de diverses obres que s’han perdut i de Breu discurs sobre el perniciós i indecent costum d’enterrar dins les esglésies (1818).

Gavilà i Mulet, Felip Antoni

Deixa un comentari

(Dénia, Marina Alta, 1667 – Lisboa, Portugal, 1751)

Militar i escriptor. Partidari de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió. Fou governador de Dénia, ciutat que lliurà (1705) a Carles III i la defensà contra els setges filipistes.

Després de la guerra, passà al servei del rei de Portugal, on esdevingué coronel d’enginyers.

Vers el 1740 escriví tractats tècnics de fortificació militar, d’artilleria i de navegació d’altura.

Forners, Bartomeu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1691 – 1788)

Franciscà i lul·lista. Estudià a Sant Miquel d’Escornalbou (Baix Camp) i a Magúncia.

Ocupà la càtedra lul·liana a la Universitat de Mallorca, i després anà a Salamanca, on creà un nucli consagrat a Ramon Llull, autor del qual va difondre i defensar les seves doctrines.

En diverses obres defensà la doctrina lul·liana i en publicà alguna versió castellana.

Fou germà seu Miquel Forners  (Palma de Mallorca, 1688 – 1751)  Franciscà i lul·lista. Estudià a Magúncia i publicà el Dialogus, en què pretenia de demostrar les veritats de la fe segons la raó natural. Deixà inèdita una introducció a l’art lul·lià.

Deville, Gabriel

1 Resposta

(la Tor de França, Fenolleda, 7 maig 1751 – 14 maig 1796)

Eclesiàstic. Fou rector de Sant Pau de Fenollet el 1782. Favorable a la Revolució, jurà la Constitució Civil del Clergat i fou elegit bisbe de Perpinyà (sense l’acord de Roma) el 1791.

Consagrat a París, publicà aviat una Lettre pastorale de M. l’evêque du dèpartament des Pyrénées Orientales i una Lettre de comunion ècrite au pape par M. Deville, atac molt dur contra la cúria romana. Tingué un consell episcopal de 16 membres triats dins el clericat constitucional.

El 1793 renuncià al bisbat, alhora que feia apostació pública. Es retirà a la Tor de França, on treballà a les fargues familiars. Abans de morir féu una retractació, també pública, impresa a París el 1796.

Ballester i Noguera, Ramon

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1751 – 21 febrer 1794)

Metge. Mantingué relació amb Jenner, el descobridor de la vacuna contra la verola, i la practicà a Mallorca abans que a moltes capitals europees.

Secretari perpetu de l’Acadèmia de Medicina de Mallorca, escriví nombroses memòries, una de les quals li fou premiada pòstumament per l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Acadèmia Valenciana

1 Resposta

(València, 1742 – 1751)

Institució fundada per intel·lectuals i científics valencians sobre la iniciativa de Gregori Maians amb la finalitat de recollir i editar treballs crítics i moderns i d’estimular l’estudi i el progrés de les arts i les ciències. Quedà emmarcada en el context de la Il·lustració.

Edità Avisos del Parnaso, de Joan Baptista Corachán, i les Obras cronológicas del marquès de Mondéjar.

Ferrer i Burgués, Simó

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 abril 1751 – 11 febrer 1823)

Arquitecte i enginyer. Fou membre de l’Academia de San Fernando de Madrid. Dirigí el Colegio de Guardiamarinas de Cartagena (1789).

Més tard s’establí a Barcelona, on fou director de les obres del port.

Ferrer -varis/es bio-

1 Resposta

Andreu Ferrer  (Palma de Mallorca, 1715 – Itàlia ?. 1801)  Religiós jesuïta. Passà a Itàlia l’exili forçat per l’expulsió del seu orde. Escriví en castellà diverses obres piadoses.

Antic Ferrer  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.

Bonifaci Ferrer  (Catalunya ?, segle XIV)  Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.

Esteve Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).

Esteve Ferrer  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744)  Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.

Francesc de la Concepció Ferrer  (Barcelona, 1773 – 1821)  Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.

Gregori Ferrer (València, segle XVI – 1604)  Poeta i prevere. Mestre en arts (1578) i catedràtic de filosofia (1588). Ingressà (1592) a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’Industria, on llegí diverses composicions poètiques, en general de tema religiós, i discursos. Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris (1586).

Guerau Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.

Guillem Ferrer  (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII)  Escultor. Demostrà especial encert en les imatges religioses.

Guillem Ferrer  (Palma de Mallorca, 1759 – 1833)  Polígraf. Estudià a Montpeller. Conreà la literatura, la música i la pintura. Excel·lí especialment en aquest darrer art, conreant sobretot els temes religiosos i més encara, el retrat. Entre els seus deixebles hi hagué el notable pintor Agustí Buades.

Joan Bartomeu Ferrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.

Joan Francesc Ferrer  (Barcelona, segle XVII)  Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.

Josep Ferrer  (València, segle XVII – 1682)  Franciscà. És autor d’obres filosòfiques en llatí.

Josep Ferrer  (Palma de Mallorca, 1715 – segle XVIII)  Pintor. És autor d’obres de caràcter religiós.

Lleonard Ferrer  (València, vers 1623 – 1695)  Matemàtic i astrònom. Professà a l’orde augustinià (1641). Catedràtic de matemàtiques a la universitat de València. Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690.

Lluís Ferrer  (Catalunya, segle XIX)  Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.

Miquela Ferrer  (País Valencià, segle XVIII – 1804)  Artista. Fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles (1777).

Pere Ferrer  (Illes Balears, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Conreà la pintura de caràcter religiós.

Pere Joan Ferrer  (Illes Balears, segle XVIII – 1747)  Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida. Conreà els temes religiosos. Donat a l’alcoholisme, la seva carrera es veié en gran part frustrada.

Plàcid Ferrer  (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645)  Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.

Simó Ferrer  (Barcelona, 1751 – segle XVIII)  Enginyer naval. Dirigí les obres del port de Barcelona. Fou un dels més competents de l’època en la seva especialitat.

Vicenç Ferrer  (Barcelona, segle XVI – 1632)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.