Arxiu d'etiquetes: 1230

Cervera -varis/es bio-

10 Respostes

Agalbursa de Cervera * Veure> Agalbursa de Bas (muller de Barison, jutge d’Arborea).

Aldonça de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Filla de Jaume de Cervera. Es casà amb Pere d’Ayerbe, fill natural de Jaume I el Conqueridor i de l’amistançada Teresa Gil de Vidaure. Fill seu fou el segon Pere d’Aierbe.

Bernat de Cervera  (Catalunya, segle XIII – 1287)  Abat de Poblet. Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Ramon (I) de Cervera.

Dalmau de Cervera  (Catalunya, segle XI)  Fill d’Isarn i Il·lia. Marit d’Elisava. Entre el 1035 i el 1068 posseïa els castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós).

Eldiardis de Cervera  (Catalunya, segle XII – Vallbona ?, Urgell, 1230)  Filla de Guillem (III) de Cervera i de Berenguera d’Anglesola. En restar vídua es retirà al costat de la seva mare, abadessa del monestir de Vallbona, i es féu monja. El 1209 fou elegida abadessa del monestir.

Esclaramonda de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Filla i successora de Ramon de Cervera i de Berenguera de Pinós.

Gaia de Cervera * Veure> Gaia de Bas (muller de Ramon de Torroja).

Gueraua de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Néta de Ramon de Cervera. Priora d’Alguaire. Vengué les seves possessions a l’orde de Sant Joan.

Guillem Dalmau de Cervera  (Catalunya, segle XII)  Magnat. L’any 1119 rebé de Ramon Berenguer III de Barcelona les dues terceres parts del terme de Castelldans (Garrigues). A propòsit del seu castell de Cervera sorgiren diferències amb el comte esmentat, resoltes per una concòrdia del mes de juny de 1130.

Hug (I) de Cervera  (Catalunya, segle XI)  Fill de Dalmau i Elisava. Iniciador de la línia troncal de Castellfollit i l’Espluga. Ja apareix alguna vegada (1038) amb el cognom Cervera. Vassall de Ramon Berenguer I de Barcelona, rebé rendes sobre Cervera (vers 1060) i prengué part en l’assemblea de Barcelona (1071) que aprovà la redacció dels Usatges. En fou fill seu Ponç Hug de Cervera.

Hug de Cervera * Veure> Hug de Bas (tercer vescomte de Bas).

Hug Ponç de Cervera *  Veure> Hug Ponç de Bas  (vescomte de Bas, 1178-1221).

Isarn de Cervera  (Catalunya, segle X – segle XI)  Marit d’Il·lia. Foren els pares de Dalmau de Cervera. Entre el 990 i el 1035 foren els senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l’alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya.

Jaume de Cervera  (Catalunya, segle XIII – 1276)  Fill de Ramon de Cervera. Senyor de Gebut i de Meià, fou figura de relleu. Participà en la conquesta de Mallorca i, més tard, fou tutor del comte Àlvar d’Urgell (1253) i un dels caps de la gran revolta nobiliària del 1260 contra Jaume I de Catalunya i els Montcada. Fou el pare d’Aldonça de Cervera.

Joan Francesc Cervera  (València, segle XVI)  Teòric musical. Autor d’Arte y suma de canto llano (València 1595) i d’una obra teòrica sobre cant d’orgue i contrapunt, inèdita.

Pere Arnau de Cervera  (Catalunya, segle XII)  Noble. Participà, amb altres membres del seu mateix llinatge, a la campanya que acabà amb l’expulsió dels sarraïns de les terres catalanes. El 1153 es trobava al setge de Siurana.

Ponç (II) de Cervera * Veure> Ponç de Bas (segon vescomte de Bas).

Ponç (III) de Cervera * Veure> Ponç de Bas (lloctinent del vescomtat de Bas).

Sibil·la de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Muller de Ramon de Montcada, setè senescal i senyor d’Albalat. El seu fill Simó de Montcada fou vuitè senescal dels regnes. Guillem Ramon, probablement també fill seu, iniciaria la branca dels Montcada de Sicília.

Cervera, Berenguer (I) de

1 Resposta

(Catalunya, segle XI)

Senyor de Granyanella i de Vilagrasseta. Fill d’un Dalmau que sembla el senyor de Castellfollit de Riubregós, casat amb Elisava, o un seu nét homònim.

Fou l’iniciador de la línia de Granyanella, la qual sembla que s’extingí amb els seus besnéts Berenguer (III) de Cervera (Catalunya, segle XII – després 1230) i Arnau (II) de Cervera (Catalunya, segle XIII – després 1250).

Safortesa -llinatge-

5 Respostes

(Illes Balears, segle XII – segle XVII)

Llinatge. Establert al regne de Mallorca, arran de la conquesta, i també al de Valencia.

El genearca fou el mercader Bernat de Safortesa (Catalunya, segle XII – Illes Balears, després 1230)  Mercader.

El seu besnét fou Pere de Safortesa i Colomines (Illes Balears, segle XIV – 1395)  Magnat. Fou anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna. Adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero. Fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà. En el seu testament establí un fidecomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu nét Ramon de Safortesa i Burguès. L’única filla de Pere fou:

Francesquina de Safortesa i de Marí (Illes Balears, segle XIV)  El 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i Safont i de Catalina Sorià i Sallambé. Llur fill gran es digué Gregori Burguès i de Safortesa (i algunes vegades Gregori Sallambé). El fill segon fou l’hereu de l’avi matern, i per això es digué Ramon de Safortesa i Burguès.

Ferrer de Maians

Deixa un comentari

(Catalunya, vers 1230 – després 1275)

Dominic. Conegut també per Ferrer el Català o Ferrer de Catalunya. Deixeble de Tomàs d’Aquino.

Estudià a París el 1259, i, en tornar a Barcelona, hi portà les obres primerenques del mestre, que estengué des de l’escola del convent de Santa Caterina. El succeí en la càtedra de teologia dels dominics de la Universitat de París, després que aquell l’hagué de deixar perseguit per les seves idees.

Escriví: Quodlibet: De pertinentibus ad creatorem et de pertinentibus ad creaturam, Quaestio disputata: Utrum primi motus vel cogitatio de re illicita sit peccarum, un altre quodlibet i alguns sermons.

Ferrer de Maians sembla que ha de ser considerat l’iniciador i el propugnador principal del tomisme primitiu a Catalunya.

Escrivà, Bernat -personatge, s. XIII-

3 Respostes

(Vallespir, 1225/30 – Catalunya, 1288)

Personatge. Segons M. Coll i Alentorn, és Bernat Desclot mateix, autor de la famosa Crònica.

Tingué diversos càrrecs burocràtics: escrivà de la cúria de Gandia (1273), justícia del port de València i majordom d’Hug V d’Empúries. L’any 1282 entrà a la tresoreria reial i l’any següent inicià, segurament, la redacció de la seva Crònica.

El 1284 fou nomenat tresorer reial per Pere II el Gran i deixà el càrrec el 1285. Posteriorment fou nomenat cambrer d’Alfons II el Franc (1287).

Ermessenda de Castellbó

9 Respostes

(Catalunya, segle XII – 1230)

Vescomtessa de Castellbó (Ermessenda I) i de Cerdanya. Comtessa de Foix. Filla única i hereva d’Arnau I de Castellbó.

Muller de Roger Bernat II de Foix, amb qui es maridà el 1208 malgrat l’oposició del bisbe d’Urgell i de Ermengol VIII d’Urgell.

Fou suspecta, com el seu pare, de catarisme. En morir, el vescomtat de Castellbó i els seus annexos de les valls d’Andorra, Sant Joan Fumat i Cabó, passà als Foix.

Claramunt, Guillem de -cavaller, s. XII/XIII-

1 Resposta

(Catalunya, segle XII – Illes Balears, 1230)

Cavaller. Havia militat en el partit dels Montcada i en el dels aragonesos contraris a Jaume I de Catalunya en les guerres civils que l’enfrontaren als Cardona.

Sotmés al rei, assistí amb aquest, a Tarragona, al dinar que donà Pere Martell on hom decidí la conquesta de Mallorca. Abans de partir a l’expedició, féu testament a favor de Santes Creus, a mans de l’abat Bernat Calbó.

Aconsellà alguna de les accions bèl·liques que dugueren els catalans a la victòria. Conquerida l’illa rebé del rei un lot de 205 cavalleries.

Morí per pasqua del 1230, víctima d’una pesta que delmà les tropes catalanes. Fou enterrat a Santes Creus.

Cervelló, Maria de

5 Respostes

(Barcelona, 1 desembre 1230 – 19 setembre 1290)

Religiosa mercedària i santa. Anomenada també Maria del Socors. Potser filla d’un Bernat Guillem de Cervelló.

Quan el capítol mercedari reunit a Tarragona aprovà (1265) la creació d’una branca femenina, demanà, juntament amb altres nobles, d’ésser admesa a l’orde, en el qual professà poc temps després. Fou elegida superiora de la primera comunitat femenina mercedària.

Enterrada al seu convent, el 1384 les despulles foren dipositades a l’església de la Mercè de Barcelona, en una caixa decorada amb la seva imatge, que n’és la representació més antiga. Després del procés de beatificació (1629-89), el seu culte fou aprovat el 1692.

Considerada protectora dels navegants, és representada, sovint portadora d’un vaixell. Hom en celebra la festa el 19 de setembre.

No és cert que hagués nascut a la capella de l’actual Casa Dalmases de Barcelona, puix que és una construcció del segle XV bastida per la família Boixadors.

Cartellà, Guillem Galceran de

2 Respostes

(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1230 – 1322)

Noble i militar. Arran d’un enfrontament amb el veguer del Rosselló (1257), fou derrotat per l’infant Pere (el futur Pere II el Gran) el 1258. Tanmateix, uns anys després va ésser nomenat ambaixador a Tiemcen (1267).

De tornada a Catalunya, participà en la revolta del vescomte de Cardona contra el rei, fou capturat a la caiguda de Balaguer (1280). Seguint l’exemple d’altres conjurats, es reconcilià amb el rei, al qual acompanyà en les expedicions a Barbària i Sicília (1282), Calàbria (1283-85) i en la defensa contra la invasió de Felip III l’Ardit de França (1285).

Tornà a Sicília, on lluità contra els angevins com a capità general dels exèrcits de terra. Per la seva victòria de Catanzaro obtingué el títol de comte (1297). Defensà el castell de Gagliano (1300) i es distingí també en la defensa de Messina (1301).

Tornà a Catalunya després del 1302 (pau de Caltabellotta).