(Catalunya Nord, 1139 – 1790)

Antiga demarcació administrativa, centrada en la vila de Perpinyà.

El càrrec de veguer del Rosselló és testimoniat des del 1139, sota el govern de Gausfred III per al comtat de Rosselló (exclosos, per tant, el Vallespir i l’Alt Rosselló) i era exercit per Berenguer de Saguàrdia, que encara el detenia el 1172 quan el comtat fou annexat al de Barcelona, i es mantingué en el càrrec fins a la seva mort, el 1174, amb el nom de veguer de Perpinyà. La vegueria de Rosselló s’uní, sota el govern dels reis de Mallorca, amb la de Vallespir i amb el territori d’Illa, que fins el 1309 pertanyia a la de Conflent.

Tanmateix la sotsvegueria de Vallespir, que sorgí com a dependència, no comprengué ni el Riberal ni la part septentrional dels Aspres, que restaren sota la jurisdicció directa del veguer de Rosselló; en canvi el sector meridional de l’antic comtat rossellonès, del Tec a la serra d’Albera, entre Morellàs i la mar, fou incorporada en aquesta sotsvegueria.

Una i altra perduraren fins a la Revolució Francesa (1790).