(Catalunya, 1974 – 1 novembre 1976)
(CSC) Organització política.
Sota la direcció de Joan Reventós esdevingué, juntament amb altres grups, el Partit Socialista de Catalunya-Congrés.
Convergència Socialista de Catalunya
4 Respostes
Arxiu de la categoria: Política
Contractes de Conreu, llei de
(Catalunya, 11 abril 1934 – 8 setembre 1934)
Disposició aprovada pel Parlament català, basada en el projecte redactat per Pere Coromines.
Pretenia d’estructurar en el camp català una nova classe de petits propietaris que posés fi a l’absentisme. Establia un criteri de diferenciació entre parceria i arrendament segons la participació del propietari en l’explotació. Assenyalava el caràcter emfitèutic del contracte de rabassa morta.
La llei fixava els temps del contracte en un mínim de sis anys i establia el caràcter de les explotacions, el conreu de les quals esdevindria hereditari en cas que morís el titular. El desnonament dels pagesos era interdit, per la qual cosa el contracte resultava pràcticament vitalici, excepte en el cas que el propietari passés a ocupar-se directament de l’explotació, però encara així era obligatori d’advertir-los amb dos anys d’antelació i pagar-los una indemnització per les millores a la finca i una altra equivalent a cada any de renda per cada sis que hagués durat el contracte.
El preu de l’arrendament no superaria el 4% del valor de la terra i seria calculat per unes juntes arbitrals que dirimirien els conflictes. L’accés a la propietat era previst per als pagesos que haguessin conreat la terra divuit o més anys.
Aquesta llei de tipus reformista no fou acceptada, però, per les dretes catalanes, que a través de la Lliga Catalana i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre lluitaren perquè fos anul·lada; recorregueren al govern republicà i aconseguiren que aquest impugnés la llei davant el Tribunal de Garanties Constitucionals, que en decidí l’anul·lació, puix que estimà que el Parlament de Catalunya s’havia extralimitat amb les funcions legislatives reconegudes per l’Estatut d’autonomia.
Es considera que aquest fou un dels diversos factors de la crisi politico-social que menà als fets del Sis d’octubre (1934) a Catalunya.
Consolat de Mar, el -Barcelona-
(Barcelona, segle XIII – 1829)
Institució que regulava els afers marítims i de comerç.
Als Països Catalans, el primer conegut és el de Barcelona (segle XIII), que serví de model per a la formació dels de València i Palma de Mallorca. A partir de la segona meitat del segle XIV començà l’expansió dels Consolats de Mar per terres de la Corona Catalano-aragonesa amb la creació dels de Tortosa, Girona, Perpinyà i Sant Feliu de Guíxols.
Abolits tots llevat dels de Barcelona i Mallorca per Felip V de Borbó, posteriorment en ressorgiren alguns com els de València (1762), si bé desaparegueren definitivament el 1829 amb la promulgació del codi de comerç espanyol.
Posteriorment l’edifici de Barcelona fou la seu de la Junta de Comerç i actualment ho és de la Llotja de Barcelona.
CONSEO *
Sigla de la Conferència de Nacions Sense Estat de l’Europa Occidental (organització, 1985 – ).
Consell Superior de Cooperació
(Catalunya, 17 febrer 1934 – 1939)
Organisme creat per la Generalitat, en aplicació de la llei de bases de la Cooperació per a Cooperatives, Mutualitats i Sindicats Agrícoles.
Deixà de funcionar a conseqüència de l’estructuració adoptada pel departament d’economia el 2 d’octubre de 1936.
El 16 de juliol de 1937 reprengué l’activitat, destinada a l’aplicació de l’organització cooperativa de consum, al control de la distribució dels productes de primera necessitat, a la regularització de les cooperatives de producció, creades des del 19 de juliol de 1936, i a perfeccionar i coordinar les mutualitats de Catalunya.
Consell Reial de Catalunya
(Catalunya, segle XIV – 1714)
Organisme de govern. Es constituí amb el nom d’Audiència i Consell i estava format pel canceller, el vicecanceller i disset jutges integrats en tres sales. Durant una primera època, fou el tribunal suprem de Catalunya.
Quan fou creat el Consell d’Aragó (1494) i aparegué l’administració virregnal a Catalunya (1521) sota el regnat de Carles V, el Consell Reial esdevingué l’òrgan essencial de govern, sense deixar les funcions de tribunal suprem de justícia.
Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya
(Catalunya, 6 abril 1914 – 1923)
Organisme polític executiu format pel president de la Mancomunitat i vuit consellers, elegits per l’assemblea.
La forma d’elecció permetia que cada una de les quatre províncies del Principat hi fos representada, i que la majoria hi tingués cinc representants, i les minories, tres. Els càrrecs, retribuïts, eren elegits per dos anys, coincidint amb la renovació de les diputacions provincials.
El funcionament era assessorat per diferents comissions tècniques.
Consell Nacional de Catalunya -França, 1939/45-
(França, 1939 – 1945)
Entitat política, creat per Lluís Companys, en substitució del govern de la Generalitat, amb el nomenament de cinc consellers (Santiago Pi i Sunyer, Josep Pous i Pagès, Antoni Rovira i Virgili, Pompeu Fabra i Jaume Serra i Húnter).
L’any 1940, amb la mort de Companys i l’ocupació nazi, es traslladà a Londres i Carles Pi i Sunyer n’assumí la presidència. El 1944 hom n’instituí una delegació a Amèrica presidida per Josep Carner.
La reorganització de les institucions de la Generalitat a l’exili el 1945 en significà la dissolució.
Consell Nacional Català -Mèxic, 1953/78-
(Mèxic, 1953 – 1978)
Entitat política. Creada per la Conferència Nacional Catalana de Mèxic, amb representants de tots els Països Catalans.
Fou constituït per un consell general, amb representants de diversos indrets i tendències, i un consell executiu, amb residència a Mèxic, que tingué com a primer president Salvador Armendares, i com a secretari general Miquel Ferrer.
Lluità per la difusió en l’àmbit internacional de la qüestió catalana.
Des del 1964, fou dirigit per Josep M. Batista i Roca. La mort d’aquest el 1978 significà, de fet, la seva extinció.
Consell General d’Aran
(Vall d’Aran, 13 juliol 1990 – )
(aranès: Conselh Generau d’Aran) Òrgan de govern. Rep el nom de l’antiga institució de govern de la Vall d’Aran vigent entre el 1313 i el 1834, any en què fou suprimida per Pascual Madoz, i de la qual és la continuació, bé que amb les corresponents modificacions adaptades a la realitat actual.
La seva restitució fou aprovada per llei del Parlament de Catalunya i entrà en vigor el 1 de gener de 1991.
El Consell té competències en els àmbits d’ensenyament, cultura, sanitat, serveis socials, turisme, ordenació del territori, medi ambient, transports i comunicacions, entre d’altres.
Hom estableix també un règim de finançament, segons el qual el Consell disposa de contribucions específiques i, a més, acorda amb la Generalitat les assignacions del pressupost.
És format per una cambra de 13 consellers generals, un dels quals és elegit síndic (cap de govern) en la sessió constitutiva del Consell.
Els consellers són escollits cada quatre anys pel cens de les sis circumscripcions.
Enllaç web: Conselh Generau d’Aran
Dades dels Països Catalans 