Arxiu de la categoria: Política

Consell d’Urbanisme

Deixa un comentari

(Catalunya, 1937 – 1939)

Organisme projectat per la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat d’orientar i controlar la urbanització de les ciutats i les comarques de Catalunya, a partir de l’aprovació d’un Estatut urbanístic.

Dependent de la conselleria d’economia, havia d’ésser formada per representants de les federacions immobiliàries regionals, de les caixes immobiliàries, de l’associació d’enginyers i dels sindicats de metges i d’arquitectes de Catalunya.

La municipalització de la propietat urbana (11 juny 1937) fou el primer pas cap a la creació d’aquest consell.

Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya

15 Respostes

(Catalunya, 11 agost 1936 – 1939)

Organisme creat per decret de la Generalitat. Tenia la doble funció de dirigir i ordenar l’economia catalana en col·laboració amb el Departament d’Economia i de formalitzar un programa comú de tots els grups i de totes les organitzacions polítiques i sindicals de què els seus membres eren representants.

Va tenir un paper molt important en la redacció i l’aplicació del decret de col·lectivitzacions, i en nasqueren els Consells Generals d’Indústria i les Federacions Econòmiques.

La CNT i el POUM eren partidaris d’una socialització més profunda: generalitzar la col·lectivització de l’economia i el control sindical d’aquesta. En canvi el PSUC i els altres partits eren partidaris de limitar i controlar estatalment les col·lectivitzacions per tal de defensar els interessos de la petita burgesia.

Com a conseqüència dels fets de maig de 1937, fou exclosa la representació del POUM i s’imposà aquesta segona tendència, fet que comportà la congelació de la política de col·lectivitzacions.

Consell de Vint

1 Resposta

(Barcelona, 1394 – 1716)

(o Consell dels Vint) Nom amb el qual fou conegut el consell de la mercaderia de la ciutat, creat per Joan I de Catalunya. A diferència d’altres ciutats, era supeditat als consellers i al Consell de Cent.

Era format per vint consellers de la mercaderia, elegits, des del 1536, per insaculació entre els mercaders matriculats, una part d’entre els majors o vells (majors de quaranta anys), i l’altra, els joves (majors de vint-i-cinc), els quals actuaven juntament amb els dos cònsols de mar i els dos defensors de la mercaderia.

Disposava, a més, d’un advocat, un síndic i dels oficials subalterns (porters i guardes) que administraven el dret del pariatge.

Fou suprimit amb el decret de Nova Planta. Les seves funcions foren continuades el 1758 per la Junta de Comerç.

Consell de Relacions Internacionals de la Generalitat

Deixa un comentari

(Catalunya, 1938 – 1939)

Organisme. Constituït a fi de garantir que l’aplicació del decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya del 24 d’octubre de 1936 a les empreses amb capital estranger no lesionaria els interessos d’aquest.

Era integrat per representants de les indústries amb aportació estrangera, i havia de discutir amb els consells d’empresa els termes de la indemnització.

Consell de Forces Polítiques de Catalunya

8 Respostes

(Catalunya, desembre 1975 – 1977)

Organisme polític unitari d’oposició democràtica al franquisme creat com a fruit, en certa manera, de l’ampliació i actualització de la Comissió Coordinadora de les Forces Polítiques de Catalunya (creada el 1969). Format només per partits d’obediència catalana.

Pretengué d’assumir la direcció de la lluita cap al trencament democràtic mitjançant un programa que exigia el restabliment de la Generalitat i de l’Estatut del 1932, l’amnistia, el reconeixement dels drets individuals i de les llibertats plenes i mesures socials i econòmiques en favor de les classes populars.

Alhora defensava les reivindicacions del País Valencià i les Illes i també la formació d’un govern provisional i l’obertura d’un procés constituent d’àmbit estatal.

Incapaç de contrarestar les reformes del govern Suárez i no havent assolit una plena entesa amb l’Assemblea de Catalunya i la Generalitat a l’exili, sofrí tensions internes entre els grups socialistes i desaparegué, de fet, al començament del 1977.

Consell de Consciència

1 Resposta

(Barcelona, 1702 – 1713)

Suposat tribunal de la ciutat durant l’època de la guerra de Successió.

Era presidit per frares i caps de revolta, amb missió de posat els sospitosos de desafecció política a les mans d’una companyia de Matadors.

És una mala interpretació de la Companyia de la Quietud, creada el 1713 a la Barcelona austriacista, en forma secreta, per tal de suplir l’exercici de la justícia, abandonada justament quan les contingències finals de la guerra la feien més necessària.

Consell de Cent

118 Respostes

(Barcelona, abans 1258 – 1714)

Assemblea assessora creada pel govern de la ciutat. Derivada de l’assemblea de veïns o consell ple, que ja al segle XII es té notícia que actuava en determinades qüestions ciutadanes.

En temps de Jaume I el Conqueridor (1258) es va fixar el seu nombre en dos-cents, i posteriorment (1265) en cent, quan apareix per primera vegada el nom famós de Consell de Cent, tot i que al segle XIV el nombre es fixà definitivament en cent vint-i-vuit jurats.

Estava format per ciutadans honrats, artistes i menestrals i mercaders elegits pels consellers, el veguer i el batlle, als quals aconsellaven en assumptes municipals, com la defensa de la ciutat i les seves possessions, elegia consellers i càrrecs municipals.

Era convocat pel veguer a requeriment dels consellers i també es reunia en determinades dates fixes.

A pesar de l’oposició de la Busca, o partit popular, el Consell de Cent anà esdevenint cada cop més aristocràtic, especialment durant el regnat de Ferran II el Catòlic.

Va ser abolit amb el Decret de Nova Planta.

Consell Criminal de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1599 – 1716)

Denominació que rebé la tercera sala de l’audiència reial de Catalunya amb l’addició, als quatre doctors, de tres jutges de cort o ministres criminals i un oficial de capa i espasa o regent de la tresoreria, sota la presidència directa del lloctinent de Catalunya o, ell absent, del regent de la cancelleria.

Entenia en afers criminals i administratius, i, després, del 1640, en l’allotjament de tropes, en la disposició de llurs quarters i trànsits i en l’administració dels béns confiscats. En allunyar-se el lloctinent de Barcelona cessava la seva actuació i només subsistia en els magistrats que acompanyaven el lloctinent.

Fou abolit pel decret de Nova Planta.

Consell Consultiu de la Generalitat

4 Respostes

(Catalunya, 25 febrer 1981 – febrer 2009)

Òrgan d’assessorament de la Generalitat de Catalunya per dictaminar l’adequació a l’Estatut dels projectes de llei del Parlament i per interposar recursos d’inconstitucionalitat per part de la mateixa Generalitat, segons el text estatuari del 1979.

Creat pel llei del Parlament, estava format per set membres juristes (cinc d’elegits pel Parlament i dos pel govern), que n’elegien el president, que és la tercera autoritat institucional de Catalunya.

El 2009 fou substituït pel Consell de Garanties Estatutàries.

Congrés Obrer Espanyol, Primer -1870-

11 Respostes

(Barcelona, del 18 al 25 juny 1870)

Assemblea celebrada per 89 delegats de diferents societats obreres de tot l’estat espanyol. Fou organitzada, segons una idea del grup internacionalista de Madrid, pels dirigents del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona i “La Federación”.

El congrés s’adherí a la I Internacional i determinà la construcció de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

Hi foren presents tres tendències: bakuninista, sindicalista i cooperativista. Els primers i els segons s’uniren per afirmar la necessitat d’una acció sindical, minimitzar la importància del cooperativisme i establir uns principis organitzatius bàsics.

No gosaren d’imposar una clara declaració d’antipoliticisme i en defensaren un que, en realitat, permetia als afiliats de professar individualment qualsevol idea política.