(Catalunya)
Poble ibèric, establert a la part central de Catalunya, segons sembla, a la zona de Manresa, el Cardener i la Segarra.
Presentaren una resistència aferrissada a l’ocupació romana, i lluitaren sovint aliats amb els ilergets i els ausetans. Foren sotmesos per Cató el 195 aC.
No són gaire coneguts arqueològicament, ja que hi ha pocs jaciments excavats.
(la Pobla de Cérvoles, Garrigues)
Antiga ermita, al peu del poble, on era venerada la imatge de la Mare de Déu de la Junquera. patrona del poble, actualment a l’església parroquial.
Té l’origen en el grup d’ermitans que el 1157 obtingueren llicència per a fundar-hi un monestir (castell de Cérvoles).
(Garrigues, segle XII – segle XIV)
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de la vila de Juneda.
Des del segle XII pertangué als Cervera, i passà, vers el 1356 als vescomtes de Vilamur, més tard als Anglesola, barons de Bellpuig, i finalment (1381) als comtes de Cardona.
(Catalunya-Aragó, segle XIV – segle XV)
Antiga variant del català. Coneguda fins al 1492.
Pròpia dels jueus que residien al Principat de Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià.
(Catalunya, segle XI – )
Jurisdicció senyorial i extens patrimoni centrat en el castell de Jorba, al puig de la Guàrdia (Anoia), que del segle XI al XVI conservaren els descendents de Guerau de Jorba (1146-80), però després passà als Castellolí ja des de la primera meitat del segle XIV.
El 1444 la vengueren als Rajadell, i després passà als Ponts, als Salbà, marquesos de Vilanant, als Ponts-López de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar.
(Sabadell, Vallès Occidental, segle XIII – segle XIX)
Antic monestir femení de benedictines. Fundat el 1214 dins la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres.
Després d’haver estat vint anys a Sabadell, la comunitat es traslladà a Barcelona, on sembla que adoptà la regla d’un orde militar. Així, anà perdent el caire d’espiritualitat, fins que s’extingí, el 1810.
L’església del monestir, dedicada des del 1867 a la Concepció, i el claustre foren salvats de la demolició, traslladats i reconstruïts (1869-71) al carrer d’Aragó, de Barcelona mateix.
(Catalunya, 1462 – 1472)
(o Guerra Civil Catalana) Conflicte civil que enfrontà el rei Joan II de Catalunya a sectors institucionals i socials.
Fou la culminació d’un plegat de conflictes interns (reivindicacions dels remences, lluites entre la Busca i la Biga, malestar pel Compromís de Casp). Aquesta inestabilitat portà la victòria a Joan II (pau de Pedralbes, 1472).
La guerra va accentuar la decadència de Catalunya.
(Barcelona, 1907)
Projecte de reforma urbana de la ciutat, fet per l’arquitecte llenguadocià Léon Jaussely (Tolosa de Llenguadoc, 1875 – Givry, Illa de França, 1933), que guanyà el concurs internacional de projectes d’enllaç de la zona d’eixample de Barcelona i pobles agregats, convocat per l’ajuntament.
El jurat era format per Francesc Cambó, Juli Marial i Josep Puig i Cadafalch.
En aquest pla s’estudiava la possibilitat de noves vies (com els passeigs de ronda i marítims, diagonals, etc), de zones enjardinades, de noves vies ferroviàries, de llocs d’esbargiment, de barris obrers, etc.
No ha estat aplicat d’una manera oficial, però ha inspirat una gran part de les reformes urbanes dels últims anys.
Antics jardins d’esbargiment de la ciutat.
Inaugurats el 1857, situats al passeig de Gràcia, que féu habilitar Josep Anselm Clavé per a la celebració de balls populars i dels concerts del seu grup de cantaires, la coral Euterpe.
Hi actuaren fins l’any 1860, en què passaren a fer-ho als Camps Elisis.
(Barcelona, 1 setembre 1843 – 19 novembre 1843)
Bullanga que tingué lloc a la ciutat. Alçament dels progressistes radicals i els republicans contra Espartero i el govern de Madrid. El nom de la Jamància deriva de la paraula jamar (menjar en caló).
Els revoltats volien un govern democràtic i una societat igualitària i exigiren la formació d’un organisme suprem, o Junta Central, a Madrid, que havia d’ésser constituït per delegació de les Juntes particulars.
Les tropes governamentals posaren setge a Barcelona i el 19 de novembre va retre’s aquesta al general Laureano Sanz, després d’ésser bombardejada des de Montjuïc i la Ciutadella.
La fi de la lluita representà la submissió definitiva de Barcelona al govern de Madrid i a la centralització a ultrança que aquest, en mans dels moderats, emprengué des d’aleshores.
