Antiga quadra.
Despoblat.
Antiga quadra.
Antic terme, inclòs actualment al municipi. En 1365-70 tenia 6 focs.
(Garrigues, segle XII – segle XIV)
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de la vila de Juneda.
Des del segle XII pertangué als Cervera, i passà, vers el 1356 als vescomtes de Vilamur, més tard als Anglesola, barons de Bellpuig, i finalment (1381) als comtes de Cardona.
(Juneda, Garrigues, 4 novembre 1895 – Barcelona, 6 desembre 1985)
Metge. Ha estat continuador de l’obra de Joan Freixas, de qui féu una biografia.
Cap al 1950 creà el servei d’exploració funcional pulmonar i el servei de fisiopatologia respiratòria. Des del 1973 és membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Ha dedicat la seva vida a la lluita contra la tuberculosi i ha estat un notable impulsor de la pneumologia a Catalunya.
(Juneda, Garrigues, 29 juliol 1874 – les Borges Blanques, Garrigues, 20 juny 1956)
Crític i historiador de la literatura. Estudià dret i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid. Notari a Vilassar i després a les Borges Blanques.
Escriví articles de crítica literària, jurídics i bibliogràfics, i col·laborà al “Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana”.
Masia i veïnat, a la vall del barranc de l’Aranyó (que desguassa al torrent de la Femosa), al sector meridional de l’antic terme de Miravall.
Municipi de les Garrigues (Catalunya): 47,33 km2, 264 m alt, 3.343 hab (2016)
Situat al límit amb el Pla d’Urgell i el Segrià.
L’economia es fonamenta en l’agricultura: hi predomina la de regadiu, feta possible gràcies als regatges derivats del canal auxiliar d’Urgell i del torrent de la Femosa, amb aigües procedents del Segre; s’hi conreen principalment cereals (blat) i, en segon lloc, arbres fruiters (cada vegada més en augment, sobretot les pereres i les pomeres), alfals i verdures; al secà, oliveres i ametllers. Hi ha cooperatives fruitera, vinícola i oleícola. Avicultura. S’hi fabriquen materials per a la construcció (teules, maons, rajoles). Àrea comercial de Lleida.
Població creixent des del segle XVIII, que hi arribaren les aigües del canal d’Urgell, però en davallada a partir de mitjan segle XX.
Al poble destaca l’església de la Transfiguració, barroca.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 