(Jaca, Aragó, 1288)
Reunió entre Alfons II de Catalunya i Eduard I d’Anglaterra. Celebrada per a resoldre els conflictes derivats de l’aliança general contra Catalunya per l’ocupació de Sicília.
Per tal de mantenir Castella a part, el rei català proclamà Alfons de la Cerda rei de Castella.
Els tractes per l’alliberament de Carles de Salern foren prosseguits en el pacte de Canfranc.
(la Baronia de Rialb, Noguera)
(o Sant Salvador d’Isot) Antiga casa i comanda de l’orde de l’Hospital, situada prop de Bellfort.
Consta com a comanda des d’abans del 1190. Entre el 1202 i el 1263 tingué també adjunta una comanda de monges hospitaleres.
Des del segle XIII un sol comanador regia les cases d’Isot, Costoja i Berga.
(Catalunya, 1822)
Moviment absolutista. Sorgí a la primavera del 1822, en oposició a les reformes i a l’aplicació de la Constitució de Cadis, reimplantada des de la fi del 1820.
Tenia el caràcter de conflicte de guerrilles, amb un ampli suport popular, motivat per la crisi econòmica -deguda a les pèssimes collites del 1821- i per la política impositiva, de caire centralista, del govern liberal. El clergat llançà una campanya contra les institucions centralistes.
La revolta, en la qual participaren guerrillers de la guerra del Francès i de les futures guerres carlines, fou organitzada per la Junta Reialista de Tolosa, per mitjà de Domènec de Caralt.
L’escassetat de tropes governamentals i el caràcter de defensa del sistema de vida camperol contribuïren a l’èxit inicial. El moment més àlgid, cal situar-lo en la conquesta de la Seu d’Urgell (31 de juny) i la instal·lació de la Regència (15 d’agost).
Les campanyes de Espoz y Mina obligaren a retrocedir els guerrillers, que es reorganitzaren i tornaren com a tropes d’avantguarda de l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
(Catalunya, 1869 – novembre 1869)
Aixecament. Provocat, després de l’ordre de dissolució de les juntes revolucionàries locals manada per la junta de Madrid, a diversos indrets del Principat pels federals i els carlins que no acceptaren la Constitució del 1869.
Els federals intransigents formaren una junta revolucionària, a Barcelona, dirigida per Baldomer Lostau i Josep Anselm Clavé; a l’Empordà, Pere Caimó i Bascós i Francesc Sunyer i Capdevila organitzaren diverses partides, que, amb uns 2.000 components, es feren forts a la Bisbal (Foc de la Bisbal), fins a llur rendició.
Pel novembre de 1869 els diputats federals tornaren a les corts i foren ben acollits pel general Prim.
(Castella, 1289 – Catalunya-Aragó, 1304)
Períodes de guerres civils entre els dos regnes. Ocasionades per la successió al tron castellà d’Alfons X davant el seu fill Sanç IV, el qual hagué d’aliar-se amb Pere II de Catalunya.
Mort Alfons, el seu fill Sanç fou contrari als desigs expansionistes de Pere II, i deixà de complir el pacte d’aliança centrat amb aquest monarca, arran de la invasió francesa de Catalunya (1285).
Això provocà que, més tard, Alfons II el Franc, fill de Pere II, alliberés els infants de la Cerda (cosins de Sanç) i, a Jaca, proclamés rei de Castella el primogènit Alfons de la Cerda. Així s’inicià la guerra civil entre Castella i Catalunya-Aragó, que es prolongà fins el 1291.
Els infants hi foren utilitzats com a pretext per a dirimir les diferències entre aquests dos regnes: Jaume II el Just, el nou rei, germà d’Alfons II, quan desitjà d’obtenir el domini de Sicília, retirà el seu ajut als infants (1291).
Tanmateix, quan, després del tractat d’Anagni (1295), hagué de renunciar als seus drets de Sicília, tornà a protegir-los i inicià l’ocupació de les terres de Múrcia, les quals hagué d’abandonar -en ésser legitimat Ferran IV (1301)- en canvi de la conservació de les places d’Elx, Oriola i Alacant i la renúncia a continuar sostenint els drets d’Alfons de la Cerda, el qual els perdé definitivament el 1304.
Veure> guerra del Francès (conflicte bèl·lic a tots els Països Catalans, 1808-14).
Jaciment paleontològic, del Plistocè inferior, ric en material ossi localitzat dins d’antigues dolines reblertes d’argiles.
La fauna trobada és representada per l’elefant meridional, l’hipopòtam, cérvols megaceront i el cavall. Aquests organismes eren depredats per la hiena de musell curt i pel feli de dents de sabre característic del Pliocè.
Aquestes mateixes faunes foren trobades a Venta Micena (Granada), Cueva Victoria (Múrcia) i Cal Guardiola (Terrassa).
Nom de la ciutat romana que correspon a l’actual Mataró.
(Catalunya)
Poble iber, establert a la part occidental del país.
Ocupava, en el moment de la penetració romana, la vall central de l’Ebre, entre el Gàllego i el Segre, amb el nucli a l’actual Lleida (Ildirda). Potser també ocupaven inicialment el territori dels ilercavons, que se n’haurien separat.
Els ilergets, dirigits pels seus caps Indíbil i Mandoni, es van aliar amb els cartaginesos per lluitar contra els romans.
