Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Espolla (Alt Empordà)

15 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 43,55 km2, 124 m alt, 421 hab (2016)

0alt_emporda

Estès des de la serra de l’Albera fins a la plana empordanesa, comprèn una part de la vall alta de l’Orlina i la capçalera del Merdanç. La zona muntanyosa és boscada (suredes, fagedes i rouredes).

La base de l’economia és el conreu de la vinya, que ha donat lloc a una important cooperativa vinícola. També hi ha ramaderia (bovina i porcina) i explotació de fonts d’aigües ferruginoses i meners de ferro. Àrea comercial de Figueres.

El poble és al sector de la plana; se’n destaca l’església parroquial de Sant Jaume, d’origen romànic, completament reformada el 1786.

Al terme hi abunden els monuments megalítics i, al poble dels Vilars, hi ha una necròpoli hallstàtica, i comprèn, també, el poble de les Baussitges, l’antic terme de Desprac, l’antic monestir de Sant Genís Desprac, els masos de Freixe i Freixenet i l’antiga quadra i masia de Corbera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Cooperativa – Trobada Cantadors

Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat)

48 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 4,60 km2, 110 m alt, 45.733 hab (2016)

0baix_llobregat

Situat entre el vessant oest de la serra de Collserola i el pla del Llobregat; travessen el terme nombrosos torrents, en els quals sembla que hi hagué coves o esplugues.

El municipi forma avui pràcticament una conurbació amb la ciutat de Barcelona, a causa del gran desenvolupament industrial (siderúrgiques, metal·lúrgiques, de la construcció, tèxtils, químiques, del paper i arts gràfiques) i l’onada immigratòria que, a partir del 1950, hi han forçat un constant creixement urbanístic i n’han arraconat la tradicional activitat agrícola (vinya, cereals, llegums). Àrea comercial de Barcelona.

El terme és un conglomerat de zones d’habitatges, nuclis industrials i urbanitzacions, com la Plana, la Miranda, Finestrelles, la Mallola, Can Vidalet o la de la Ciutat Diagonal, nucli residencial que s’enfila per la serra de Collserola al voltant de l’antic castell i actual masia de Picalquers que, juntament amb diverses cases pairals, són d’origen medieval.

Al nucli primitiu hi ha l’església parroquial de Santa Magdalena, al turó anomenat antigament la Sagrera.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Espluga de Francolí, l’ (Conca de Barberà)

36 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 56,97 km2, 411 m alt, 3.791 hab (2016)

0conca

Situat al límit amb l’Urgell i accidentat pels contraforts nord-orientals de les muntanyes de Prades, a la capçalera del riu Francolí.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, vinya, ametllers i oliveres), que ha donat lloc al celler cooperatiu més antic de Catalunya, i l’avicultura. Darrerament s’hi han implantat algunes indústries, sobretot alimentàries i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Montblanc.

pobl_espluga_francoli

La vila, a la dreta del Francolí, té un nucli antic aturonat que fou emmurallat; se’n destaca l’església Vella o de Sant Miquel (acabada el 1297), de transició romànico-gòtica; l’església nova (neoclàssica, del segle XIX); edifici gòtic de l’hospital de Sant Joan (segle XIV); la font de Baix (amb 17 canelles); el Celler Cooperatiu (1913), modernista, de Ll. Domènech i Montaner i el seu fill P. Domènech i Roura; i el Casal de Cultura (fundat el 1963), que domina la part moderna de la vila.

Al segle XII apareix la distinció entre l’Espluga Sobirana i l’Espluga Jussana. A mitjan segle XIII els hospitalers hi establiren la comanda de l’Espluga de Francolí.

Dins el terme hi ha el caseriu i estació balneària de les Masies de Poblet i el santuari de la Trinitat. Restes neolítiques i de la cultura ibèrica, descobertes en la cova de la Font Major (naixement del Francolí), que es troba al subsòl de la vila. Aquesta cova és una de les més llargues d’Europa excavada en conglomerats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Museu de la Vida Rural – Cova Font Major – Fassina Balanyà

Espluga Calba, l’ (Garrigues)

6 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 21,53 km2, 434 m alt, 375 hab (2016)

0garrigues

Situat a l’est i al sector més elevat de la comarca, al vessant oest de la serra del Tallat, regat pel Rinet i pels seus afluents, al límit amb l’Urgell i la Conca de Barberà. Relleu accidentat.

La principal activitat és l’agricultura: conreus de secà (cereals, olivera, vinya, ametllers) i arbres fruiters al regadiu. La ramaderia (porcina, ovina) està en augment; avicultura. L’activitat agrícola, dedicada especialment a la producció d’oli i vi, ha donat lloc a una cooperativa vinícola i oleícola. Explotació d’algunes pedreres. Àrea comercial de Lleida. La població, tanmateix, ha disminuït notablement a partir del 1940.

La vila és a la vora del Rinet; església parroquial dedicada a santa Maria. El 1408 els hospitalers hi establiren la comanda de l’Espluga Calba, que perdurà fins al 1797.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Espinelves (Osona)

9 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 17,43 km2, 752 m alt, 201 hab (2016)

0osona

Situat al sud-est de la comarca, en un terreny muntanyós, a la zona de les Guilleries, a la vall mitjana de la riera d’Espinelves, afluent per la dreta de la riera Major, al sud-est de Vic.

Hi abunda el bosc de diverses espècies, l’explotació del qual és la base tradicional de l’economia (castanyers, alzines). Se’n destaca la producció d’avets per a les festes de Nadal. S’hi cultiva l’Abies masjoanensis; pel desembre hi té lloc la Fira de l’Avet. Conreus de secà: cereals i patates. Àrea comercial de Vic.

El poble, situat dalt d’un turó a l’esquerra de la riera d’Espinelves, és dominat per l’església romànica de Sant Vicenç (segles XI-XII) amb campanar rectangular, de gran valor arquitectònic, i el notable retaule del mestre d’Espinelves.

El terme comprèn, a més, els veïnats de la Creu Roja i de França.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Esparreguera (Baix Llobregat)

48 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 27,40 km2, 187 m alt, 21.766 hab (2016)

0baix_llobregat

(ant: Espareguera)  Estès a la riba dreta del Llobregat, llevat del sector de Sant Salvador de les Espases, que és a l’esquerra.

Agricultura de secà (oliveres, vinya) i de regadiu (arbres fruiters i hortalisses). La riquesa del municipi es basa en la indústria, sobretot tèxtil (colònia Sedó, actualment museu) i de la terrissa, amb gran tradició. També ha esdevingut un centre de segona residència. Àrea comercial de Barcelona. La població ha crescut notablement, sobretot les darreres dècades.

La vila és a l’esquerra de la riera de Torrentmal, és formà al llarg del camí ral; destaquen l’església parroquial, del 1612 (bastida sobre l’antiga capella de Santa Eulàlia, del 1316), i el casal dels Cordelles. El castell d’Esparreguera és esmentat ja el segle XI. És famosa per la representació teatral de la Passió d’Esparreguera, que data del segle XVII.

El municipi comprèn, a més, els santuaris del Puig d’Esparreguera i de Sant Salvador de les Espases, el balneari de la Puda de Montserrat i el veïnat del Mas d’En Gall (urbanització).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Bàsquet – Club Excursionista

Escala, l’ (Alt Empordà)

27 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 16,31 km², 14 m alt, 10.400 hab (2016)

0alt_emporda

Situat al litoral, en un terreny al·luvial, al sud del golf de Roses, al nord del massís del Montgrí.

Agricultura de secà i també de regadiu, s’hi conreen gra, hortalisses, arbres fruiters i farratges. Però el principal focus de l’economia ha estat durant anys la pesca, de gran tradició, que produeix les famoses anxoves de l’Escala. S’hi ha desenvolupat el turisme (especialment a la cala de Riells), amb un nou impuls a la població, amb un augment demogràfic constant al llarg del segle XX. Àrea comercial de Girona.

La vila és situada entre les cales de les Muscleres i Riells, al voltant del petit port, que revela el seu origen pescador; se’n destaquen l’església parroquial de Sant Pere, construïda en 1701-61; el Pòsit Vell, del segle XVII, i el cementiri vell.

El terme comprèn les restes de l’antiga ciutat d’Empúries, els pobles de Sant Martí d’Empúries (antic cap municipal) i Cinclaus, els veïnats de les Corts d’Empúries i els Recs, i els antics monestirs de Vilanera i Gràcia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Club Naútic – Ràdio l’Escala

Duesaigües (Baix Camp)

6 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 13,58 km2, 268 m alt, 242 hab (2016)

0baix_camp

Situat l’oest de la comarca, al límit amb el Priorat i drenat per diversos torrents que formen part de la capçalera del Riudecanyes, com els barrancs de l’Argentera i dels Masos. El relleu és accidentat per la serra de l’Argentera i els contraforts del Puigcerver, que tanca a ponent el Camp de Tarragona; on hi ha pinedes, alzinars i pasturatges.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb predomini dels conreus de secà (avellaners, vinya, oliveres, garrofers i ametllers); el regadiu és limita a unes 15 ha. Hi ha ramaderia de llana. Àrea comercial de Reus. La població, que havia iniciat una lenta però constant devallada a partir de la plaga de la fil·loxera, s’ha estabilitzat.

El poble agrupa tota la població del municipi; l’església parroquial és dedicada a santa Maria, construïda el 1753 sobre una d’anterior del segle XIV.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Dosrius (Maresme)

13 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 40,73 km², 147 m alt, 5.154 hab (2016)

0maresme

Situat als vessants de la serralada de Marina, a la capçalera de la riera d’Argentona, a la confluència amb la riera de Dosrius, que formaren una zona d’aiguamolls anomenada l’estany de Dosrius desecades el 1872, al límit amb el Vallès Oriental. El relleu, accidentat per la Serralada Litoral, és boscat.

L’agricultura hi és en regressió, en benefici de la indústria (molt diversificada i subsidiària de la de Mataró), l’estiueig (tradicional al municipi) i el turisme. Àrea comercial de Mataró.

El poble és a la confluència de les dues rieres; dominat per les ruïnes de l’antic castell de Dosrius, bastit a l’indret d’un antic poblat ibèric; hi destaca també l’església parroquial de Sant Iscle, gòtica. Fou el centre de la baronia de Dosrius, que el 1690 fou del marquesat de Castelldosrius.

Dins el terme hi ha, també, els pobles de Canyamars (centre d’estiueig) i de Sant Andreu del Far, el veïnat de Rimbles i el santuari del Corredor.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Deltebre (Baix Ebre)

6 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 107,44 km2, 6 m alt, 11.544 hab (2016)

0baix_ebre

Situat a la plana al·luvial de l’esquerra del delta de l’Ebre, des de la gola de Tramuntana, fins a la península del Fangar. El terme es la zona humida més important de Catalunya, abunda en basses, aiguamolls i ports naturals, i forma part del parc natural del Delta de l’Ebre, espai protegit des del 1983 per la seva riquesa ornitològica.

La vida econòmica del municipi es basa en el conreu de l’arròs (hi ha dues cooperatives arrosseres). La ramaderia bovina, la pesca d’anguiles i de marisc, el turisme i algunes petites indústries completen l’oferta econòmica. Pel maig hi té lloc una fira de maquinària agrícola i ramadera (Deltafira).

Format modernament (1977), comprèn els pobles de la Cava (cap del municipi) i Jesús i Maria. 

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut