Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Das (Baixa Cerdanya)

5 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 14,58 km2, 1.219 m alt, 215 hab (2016)

0baixa_cerdanya

(o Adàs)  Estès des de la Tosa d’Alp fins a l’esquerra del Segre, al sud-oest de Puigcerdà. A la zona muntanyosa, al sud, hi ha boscos i pastures.

La vida econòmica es basa en l’agricultura de secà (cereals, patates i farratges) i la ramaderia (bestiar boví per a la producció de llet). També s’hi han desenvolupat l’estiueig i els esports d’hivern. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble és a la zona de contacte entre la muntanya i la plana, a l’est de la Valira; església parroquial de Sant Llorenç, amb absis romànic i altar barroc. Prop seu hi ha les ruïnes d’una fortalesa medieval coneguda per la torre de Das.

El terme comprèn els pobles de Mosoll, Sanavastre i Tartera, amb residències de lleure, part de l’estació d’esquí de la Masella, l’antiga masia de la Pardinella i el despoblat de Vencilles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Darnius (Alt Empordà)

15 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 34,93 km2, 193 m alt, 550 hab (2016)

0alt_emporda

Situat a l’anomenada Garrotxa d’Empordà, a la vall que forma el Ricardell, subafluent de la Muga. Terreny accidentat per la serra de l’Albera; hi abunden els boscos de pi i d’alzina surera.

Els conreus són especialment de secà (cereals, vinya i oliveres), amb algunes hectàrees de regadiu (hortalisses i cereals) a la vall de la Muga. La ramaderia (bestiar oví, boví i porcí), l’avicultura i l’apicultura completen l’economia del municipi. Àrea comercial de Figueres. La població, que no havia cessat de disminuir des de la fi del segle XIX, actualment s’ha estabilitzat.

El poble és a la dreta del Ricardell; destaca l’església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XII), i cases senyorials dels comtes de Darnius.

Dins el terme hi ha el veïnat d’Arnera, el llogaret i antic castell de Mont-roig (on, el 1794, tingué lloc la batalla de Mont-roig) i el santuari de Sant Esteve del Llop; prop de la masia de can Puig hi ha un notable dolmen.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cunit (Baix Penedès)

4 Respostes

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 9,74 km2, 10 m alt, 11.808 hab (2016)

0baix_penedes

Situat a la costa, al límit amb el Garraf, a l’est del municipi de Calafell, té una platja sorrenca d’uns 2,5 km de llargada. El relleu és en part accidentat per la Serralada Litoral, amb pinedes de pi blanc.

L’agricultura de secà (vinya -que ha minvat considerablement-, seguit de cereals, garrofers, oliveres i ametllers), base tradicional de l’economia local del municipi, viu una regressió en benefici del turisme i la indústria de la construcció, que han omplert el terme d’urbanitzacions, apartaments, campings i hotels, i han provocat un notable creixement demogràfic. Àrea comercial del Vendrell.

El poble és prop de la platja; l’església parroquial de Sant Cristòfol conserva elements romànics (segle XIII) a la sagristia.

Dins el terme hi ha el mas i antiga quadra de Vila-seca amb la caseria de Puigdetiula.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cubells (Noguera)

13 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 39,17 km2, 499 m alt, 373 hab (2016)

0noguera

Situat a la part més septentrional de la plana d’Urgell, al nord-est de la ciutat de Balaguer. El relleu és accidentat per les serres de Carbonera, de Montclar i de Bellmunt.

Els recursos del municipi es basen en la ramaderia (bestiar porcí, de llana i aviram) i l’agricultura: el regadiu, alimentat amb aigua del canal d’Urgell, si bé predomina el secà (oliveres, patates i sobretot cereals). Hi ha una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Balaguer. La població, amb tot, ha disminuït notablement en les últimes dècades.

La vila és aturonada al cim d’un anticlinal diapíric, al sector muntanyós del terme; hi destaquen l’església romànica de Santa Maria del Castell, amb una valuosa porta, decorada amb llaceries morisques (segle XIII) i l’església parroquial de Sant Pere, amb un valuós retaule de pedra del segle XIV dedicat a Santa Úrsula i una imatge en alabastre de la Mare de Déu, del segle XIII. El castell de Cubells passà a formar part de la marca de Camarasa.

El municipi comprèn, a més, el poble de la Torre de Fluvià i el despoblat de Puigs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cubelles (Garraf)

21 Respostes

Municipi del Garraf (Catalunya): 13,49 km2, 12 m alt, 14.608 hab (2016)

0garraf

Situat a la vall baixa del riu de Foix, entre els darrers contraforts de la Serralada Litoral i la costa, té una platja sorrenca de 3 km de longitud. La zona accidentada és en part coberta de bosc.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, vinya i arbres fruiters), la indústria (sobretot de la construcció i metal·lúrgica), la producció d’energia (hi ha una central tèrmica) i el turisme. Àrea comercial de Barcelona. La població ha augmentat notablement en les darreres dècades a causa de l’immigració.

La vila, d’origen romà, és a prop de la costa, a l’esquerra del riu de Foix; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, barroca; el casal dels marquesos d’Alfarràs, del segle XVII, i la casa Travé. El 1058 és esmentat ja el castell de Cubelles.

El municipi comprèn la caseria de la Palma i les antigües quadres de Gallifa, Rocacrespa, de Sant Pere (on hi havia el priorat de Sant Pere de Cubelles) i de Marmorta.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà)

32 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 99,84 km2, 110 m alt, 1.292 hab (2016)

0baix_emporda

Situat a l’oest de la comarca, al límit amb el Gironès. El sector de tramuntana és drenat pel Rissec i la resta del terme, per nombroses torrenteres. El terme és accidentat pel sector septentrional del massís de les Gavarres, i ocupat en una bona part amb pinedes i alzines sureres.

La seva vida econòmica es basa en l’agricultura de secà (cereals, farratges, vinya i oliveres), una petita part dedicada al regadiu (hortalisses), la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí) i l’avicultura. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura i darrerament s’hi ha desenvolupat molt el turisme.

El terme és va crear el 1974 per la fusió dels tres antics municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (cap del municipi). L’església parroquial és la de Sant Sadurní (segle XVIII).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Crespià (Pla de l’Estany)

8 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 11,38 km2, 138 m alt, 267 hab (2016)

0pla_estany

Situat a l’esquerra del Fluvià, al límit amb la Garrotxa i l’Alt Empordà. Hi ha pinedes, alzinars i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà i de regadiu (cereals, userda, patates, oliveres i vinya), afavorit darrerament per la construcció de l’embassament de Serinyà, la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l’avicultura. Àrea comercial de Banyoles.

El poble és a poca distància, i a l’esquerra, del Fluvià; l’església parroquial de Santa Eulàlia, refeta i engrandida al segle XVI, conserva la porta romànica i un retaule gòtic en marbre. El 24 de febrer hi té lloc la tradicional Fira de la Mel (documentada des del 1895).

El municipi comprèn, a més, el poble de Pedrinyà, l’antic poble de Portell, el veïnat de Pompià i l’ermita de Sant Miquel de la Roca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Creixell (Tarragonès)

6 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 10,46 km2, 48 m alt, 3.467 hab (2016)

0tarragones

(o Creixell de Mar)  Estès des de la costa (platja de Creixell) fins al primers contraforts de la Serralada Litoral, al nord de Torredembarra.

La vida econòmica del municipi és dominada actualment pel turisme, que s’ha imposat al sector agrícola i ha omplert el terme d’urbanitzacions i càmpings. Àrea comercial de Tarragona. La població, després d’una devallada progressiva iniciada a la fi del segle XIX, ha experimentat un notable ascens durant els darrers anys.

El poble és a 1,5 km de la costa, en un turó dominat per l’antic castell de Creixell; l’església parroquial de Sant Jaume conserva pintures murals del segle XVII, amb un campanar coronat per l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol.

A la costa hi ha l’antic barri pescador de les Botigues del Mar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cornudella de Montsant (Priorat)

21 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 63,50 km2, 533 m alt, 966 hab (2016)

0priorat

Situat a la vall alta del riu de Siurana, entre el Montsant i les muntanyes de Prades, on hi ha la vall de Cornudella, al nord del coll d’Albarca. Gran part del terme és ocupat per pinedes i pasturatges.

El 1973 hi va ser construït el pantà de Siurana, que ha donat un nou impuls al regadiu, base de l’economia local juntament amb el secà (avellaner, vinya, cereals, ametller i olivera). L’avicultura i algunes activitats industrials complementen l’economia. La població va experimentar una important devallada arran del desastre de la fil·loxera i encara avui tendeix a disminuir.

La vila és a la vall, al peu dels primers relleus de les muntanyes de Prades; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, amb dos campanars.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Siurana de Prades (amb església romànica i restes de l’antic castell) i Albarca, la caseria de les Moreres i el santuari de Sant Joan de Codolar, així com diverses masies d’interès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Cornellà del Terri (Pla de l’Estany)

15 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 27,71 km2, 96 m alt, 2.364 hab (2019)

0pla_estany

Estès per la vall del Terri, des del sud-est del pla de Banyoles fins a la confluència del riu amb el Revardit. Hi ha abundància de pasturatges i algunes hectàrees de bosc (pins i alzines).

Les bases de l’economia local són la ramaderia (bestiar boví i porcí), l’avicultura, l’agricultura de secà (cereals, blat de moro, farratges i alls) i de regadiu (hortalisses i llegums) i algunes petites indústries. Àrea comercial de Banyoles.

El poble, a la dreta del Terri, és d’origen romà; destaquen l’antic castell de Cornellà, l’església romànica de Sant Antoni, antiga capella del castell i l’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, refeta al segle XVIII.

El terme comprèn, a més, els pobles de Borgonyà del Terri, Corts, Sords, Pujals dels Cavallers i Pujals dels Pagesos, la caseria de Palol de la Farga i els veïnats d’Ermedàs i Pont-xetmar, on hi han diverses esglésies d’interès; el 1976 li fou agregat l’antic municipi de Sant Andreu del Terri, juntament amb els pobles de Ravós del Terri, Santa Llogaia del Terri i el llogaret de Prades del Terri.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques