(Esparreguera, Baix Llobregat)
(ant: roca de l’Espasa) Antic castell, actualment arruïnat, al capdamunt del turó on hi ha el santuari de Sant Salvador de les Espases.
Espases, castell de les -Baix Llobregat-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Esparreguera
Llongueras i Batlle, Lluís
(Esparreguera, Baix Llobregat, 24 maig 1936 – Barcelona, 29 maig 2023)
Perruquer. Obrí la seva primera perruqueria a Barcelona el 1957, i des d’aleshores ha obert nombrosos establiments a tot Espanya, així com a París, Ginebra, Lisboa i Tòquio, entre d’altres ciutats d’arreu del món.
Ha publicat diversos llibres, on exposa una visió artística i creativa de la seva professió, com ara El método Llongueras (1979).
També és dedica a l’escultura i a la fotografia, i ha publicat el llibre de poesia El vell matís de l’imprevist (1992).
Lizarán i Merlos, Anna
(Esparreguera, Baix Llobregat, 31 agost 1944 – Barcelona, 11 gener 2013)
Actriu de teatre. Membre fundadora dels Comediants, passà a la companyia fundacional del Teatre Lliure, on ha protagonitzat, entre moltes altres, La Bella Helena (1979), Quartett (1994), Rei Lear (1996), etc.
Premi Nacional d’Interpretació el 1984.
Ha fet també televisió i cinema: El perquè de tot plegat (1995), Actrius (1997), La primera noche de mi vida (1998).
Garriga i Marill, Pere
(Esparreguera, Baix Llobregat, 30 octubre 1842 – Barcelona, 31 desembre 1890)
Taquígraf i eclesiàstic. Va doctorar-se en dret i en filosofia i lletres. Es considerava deixeble del filòsof Llorens i Barba.
Escriví i edità diverses obres de filosofia i religió. Però l’obra que li donà nom fou la invenció d’un nou mètode taquigràfic, conegut gràcies a l’edició, l’any 1864, de La taquigrafía sistemática.
Aquest mètode fou, el 1873, consagrat com a mètode oficial a l’Institut de Barcelona.
Espriu i Puigdollers, Francesc
(Esparreguera, Baix Llobregat, 1916 – Barcelona, 28 octubre 2008)
Pintor, escultor i polític. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona.
Col·laborà a la revista “Ariel” (1946), i el 1960 s’establí a París, on ha fet diverses exposicions.
La seva obra es dominada per un estil expressionista en el qual es feia cada vegada més evident un anhel de depurada síntesi.
Duran, Pau
(Esparreguera, Baix Llobregat, 31 desembre 1582 – Arenys de Lledó, Matarranya, 18 febrer 1651)
Eclesiàstic. Féu estudis eclesiàstics i jurídics a Salamanca, i fou vicari general del bisbat de Mallorca i ardiaca de la seu de Barcelona.
Home ambiciós i fidel a Felip IV, fou nomenat bisbe d’Urgell (1634), on secundà la política reial a Catalunya.
La tradicional independència dels canonges i les exaccions tributàries del nou bisbe provocaren constants dissensions contra ell, dirigides pel canonge Pau Claris, amb el suport del jurista Joan Pere Fontanella.
Proposat canceller de l’Audiència (1640), no pogué ocupar el càrrec per l’oposició a la seva actitud reialista.
En esclatar la guerra dels Segadors (1640) fugí a l’Aragó. Nomenat arquebisbe de Tarragona (1641), però la situació bèl·lica no li permeté de prendre’n possessió.
Cuscó i Panadès, Amadeu
(Esparreguera, Baix Llobregat, 7 febrer 1876 – Barcelona, 13 gener 1942)
Compositor. Es formà musicalment a Montserrat i amplià més tard els seus estudis de piano amb Joan B. Pellicer i els de composició amb Amadeu Vives i Enric Morera. Fou mestre de capella a Sitges, i alternà aquesta tasca amb la de concertista.
Autor de Poema psíquico (1928), d’una suite per a orquestra (1929), de nombroses obres de música de cambra (set quartets i un sextet), una missa a dos cors i d’altres obres simfòniques.
Fou presentat al públic per l’Orquestra Pau Casals amb la interpretació de dos dels seus tres preludis simfònics (1930).
Codorniu i Ferreres, Manuel
(Esparreguera, Baix Llobregat, 1 juny 1788 – Madrid, 18 juliol 1857)
Metge. Serví a l’exèrcit espanyol en la guerra del Francès i també a Mèxic. En aquest país organitzà l’Acadèmia de Medicina i creà escoles gratuïtes.
Anys després, havent tornat a la Península, fou nomenat director general de Sanitat i promogué la formació d’acadèmies facultatives. Fundà la “Biblioteca médico-castrense”.
És autor d’escrits professionals remarcables.
Fou el pare d’Antoni Codorniu i Nieto de Samaniego.
Castells i Altirriba, Joan
(Esparreguera, Baix Llobregat, 19 novembre 1946 – )
Director teatral. Creador i director d’El Teatrí, companyia estable amb que representà L’espantu (1978), El bon policia (1982) i El dèria T.T. (1985).
Ha exercit la direcció teatral en les companyies de dansa Trànsit i Metros. Director de La festa del blat (1995), producció del Centre Dramàtic de la Generalitat, també ha col·laborat en el Misteri de Sant Sebastià (1997), muntatge de La Fura dels Baus.
Responsable de Sitges Teatre Internacional en 1991-92 i professor de l’Institut del Teatre de Barcelona des del 1973, ha exercit la crítica teatral en publicacions especialitzades.
És autor del llibre Juli Vallmitjana, teatre de gitanos i de baixos fons (1976).
Castellet, Domènec
(Esparreguera, Baix Llobregat, 7 octubre 1592 – Nagasaki, Japó, 8 setembre 1628)
Dominicà i sant. Missioner a les illes Filipines (1615) i al Japó (1621), en els temps de la persecució; fou pres, i després, mort a la foguera.
Escriví una Relación verdadera de la prisión y martirio de los beatos fr. Luis Flores y fr. Pedro de Zúñiga, confrares seus.
Pius IX el beatificà el 1867.
Dades dels Països Catalans 