Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Far d’Empordà, el (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 9,00 km2, 44 m alt, 553 hab (2016)

0alt_emporda

Situat en un terreny pla, al sud-est mateix de Figueres, terme del qual el separa el riu Manol, afluent de la Muga.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya), complementada pel regadiu (la qual és encara poc important tot i que travessa el terme el rec del Molí d’En Dorra), i la ramaderia (bovina i porcina). Àrea comercial de Figueres.

El poble, aturonat, és esmentat ja el 844, i s’estructura al voltant de les ruïnes de l’antic castell del Far, dins el recinte del qual hi ha l’església parroquial de Sant Martí, d’una sola nau, fortificada, que se utilitzà encara durant la guerra Gran pel comte de La Unión (1793), i fou ocupat pels napoleònics durant la guerra del Francès.

En el mateix terme, al sud del poble, hi ha el veïnat de l’Oliva.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Falset (Priorat)

Municipi i cap comarcal del Priorat (Catalunya): 31,62 km2, 364 m alt, 2.834 hab (2016)

0priorat

Situat a la serralada Pre-litoral, als estreps septentrional de la serra de Llaberia, a la conca central del riu de Siurana, que limita el terme pel nord, entre el Camp de Tarragona i el nus de l’Ebre. El relleu és en part accidentat, i les terres no conreades són ocupades per garriga, boscs de pi blanc i pasturatges.

ECONOMIA: Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (s’hi conrea vinya i avellaners, alternant amb oliveres, ametllers i garrofers), al regadiu s’hi conreen arbres fruiters i hortalisses, i la indústria (del moble, de la confecció, etc), que ha deturat el descens demogràfic iniciat a començament del segle XX. És centre d’una àrea comercial, dependent de Reus.

pobl_falset

LA VILA: És d’origen islàmic, s’estén al peu de l’antic castell de Falset, medieval i després presó; se’n destaquen l’església parroquial de Santa Maria, barroca; la plaça porticada de la Quartera i l’edifici del celler cooperatiu (del 1919, obra de Cèsar Martinell). Prop de la vila hi ha l’ermita de Sant Gregori. Hi ha fires el 30 de novembre i el 21 desembre.

HISTÒRIA: Integrat al valiat de Siurana durant la dominació islàmica, al segle XII passà a formar part de la baronia de Castellvell i, posteriorment, de la d’Entença. Al primer terç del segle XIV fou retornada al poder reial, aleshores Falset adquirí l’autonomia i formà el seu consell municipal, autonomia que conservà en passar a dependre del comtat de Prades, i el seu castell fou sovint (segle XIV) residència dels comtes. El seu castell fou un objectiu militar disputat a les guerres de Successió, del Francès i dels Malcontents. Ha estat, fins al decenni 1960-70 cap del partit judicial, incorporat actualment al de Reus.

Enllaços web:  Ajuntament EstadístiquesFira del Vi

Esterri de Cardós (Pallars Sobirà)

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 16,55 km2, 1.212 m alt, 69 hab (2016)

0pallars_sobira

Situat entre la vall de la Noguera de Cardós i la serra de Costuix (2.344 m alt), d’on devalla la vall del torrent d’Esterri. Hi abunden el bosc (bosc d’Esterri) i les pastures.

La base tradicional de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví), complementada per l’agricultura de secà (cereals i patates), la de regadiu (prats), l’explotació forestal i, darrerament, el turisme, activitats que tanmateix no han pogut evitar el descens demogràfic. Àrea comercial de Tremp i de la Pobla de Segur.

El poble és en un coster, a la dreta del torrent d’Esterri, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, d’origen romànic, les pintures de la qual són al MNAC, i amb un campanar de planta quadrada.

Dins el terme hi ha els pobles de Ginestarre, amb l’església romànica de Santa Maria, i d’Arròs de Cardós, i el llogaret de Benante.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà)

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 8,49 km2, 957 m alt, 789 hab (2016)

0pallars_sobira

Situat en una àmplia cubeta de la vall d’Àneu, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, al nord de Sort. El municipi comparteix amb els de València d’Àneu, Sorpe i Son el territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles, prop del port de la Bonaigua.

Les bases tradicionals de l’economia són l’agricultura (amb conreus de cereals i patates de secà) i la ramaderia (boví i oví), amb diverses fires i amb prats naturals per a aprofitament del bestiar. S’hi ha desenvolupat el turisme. Central hidroelèctrica. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

Pel particular tipisme, al poble n’és remarcable el carrer Major, amb la Creu de Terme, i l’església romànica de la vila, que contenia un dels principals conjunts pictòrics del romànic català (avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Estaràs (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 20,99 km2, 596 m alt, 163 hab (2016)

mapa segarra

Situat a l’est de la comarca, a la conca alta de la ribera del Sió (afluent del Segre), a l’altiplà de Calaf, al nord, i accidentat pel serrat de Ferran, al nord-est de Cervera.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals -blat i ordi-, patates, llegums i vinya), un petit sector d’horta, la ramaderia (ovina i porcina) i l’avicultura. Explotació de calcàries. Àrea comercial de Cervera.

El poble es troba al centre de la vall del Sió, a la dreta del riu, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic. La senyoria pertangué dels segles XIV al XIX als Vilallonga.

Comprèn també els pobles de Ferran, al peu de les restes de l’antic castell, Malacara, Alta-riba, Gàver i Vergós Guerrejat, que conserva l’antic castell senyorial, i l’antic lloc de Rubió de Cervera.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Estany, l’ (Moianès)

Municipi del Moianès (Catalunya): 10,25 km2, 870 m alt, 404 hab (2016)

0moianes

Situat al nord-est de la comarca, a l’altiplà del Moianès, al peu del puig Rodó (1.055 m alt) i drenat per la riera d’Oló. El relleu és accidentat pel vessant sud del Montví, amb vegetació natural formada per pinedes, alzinars i pastures, els quals ocupen una bona part del terme. Hi havia hagut un estany d’origen endorreic, dessecat al segle XVI, que va donar lloc al topònim.

Basa la seva economia en l’agricultura de secà (cereals, patates i farratge), a més d’una petita indústria tèxtil. Els valors climàtics, paisatgístics i d’art i d’arqueologia de la contrada expliquen el seu caràcter tradicional de localitat d’estiueig i li n’asseguren el futur. Àrea comercial de Vic.

El poble té l’origen en l’abadia romànica de Santa Maria (monestir de l’Estany), de la fi del segle XI.

Dins el terme han estat trobades restes de monuments megalítics.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Estamariu (Alt Urgell)

Municipi de l’Alt Urgell (Catalunya): 21,16 km2, 1.084 m alt, 119 hab (2016)

0alt_urgell

Situat a la falda de la serra d’Arcavell, al nord-est de la comarca, a la dreta del Segre i al nord-est de la Seu d’Urgell. Relleu accidentat, amb zones de pins.

També hi abunden els prats, localitzats a la partida de Sorre, que han afavorit l’activitat ramadera bovina, base de l’economia local, dedicada sobretot a la producció de llet. Àrea comercial de la Seu d’Urgell.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat en un serrat que separa el torrent d’Estamariu del de Bescaran, afluents del Segre; és remarcable l’antiga església de Sant Vicenç, esmentada el 839, valuós exemplar romànic de tres naus amb coberta de fusta, únic a la regió, el baldaquí policrom (segle XIV) és conservat des del 1906 al Museu d’Art de Catalunya, atribuït al mestre d’Estamariu.

Dins el terme, a Quera Vella, hi ha el petit monestir de Sant Vicenç de Pinsent.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Espunyola, l’ (Berguedà)

Municipi del Berguedà (Catalunya): 35,46 km2, 803 m alt, 247 hab (2016)

0bergueda

Situat al peu dels cingles de Capolat, entre Solsona i Berga; drenen el terme les rieres de l’Hospital i de Montclar i el torrent de l’Espunyola, afluent de la riera de Claret. Hi ha grans extensions de pinedes, rouredes i alzinars.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb fort predomini del secà (blat, moresc, farratges, vinya i patates). Hi ha ramaderia bovina i porcina. Àrea comercial de Berga.

El poble es troba disseminat al sector oriental del terme; se’n destaquen l’antic castell de l’Espunyola i l’església parroquial de Sant Climent, edifici romànic reformat el segle XVIII.

Dins el terme hi ha també els pobles del Cint i de l’Esgleiola, l’antic terme de Castellserà, l’enclavament de Rebolleda, les caseries i els santuaris dels Sants Metges i dels Torrents, i l’església romànica de Santa Margalida del Mercadal (segle XII).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Espot (Pallars Sobirà)

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 97,30 km2, 1.318 m alt, 361 hab (2016)

0pallars_sobira

Situat a la vall d’Espot, al sector sud de la vall d’Àneu, prop de la vall de Boí, a on s’accedeix pel portarró d’Espot, al nord de Tremp. S’estén vers l’oest fins a la Noguera Pallaresa (límit oriental del terme). Relleu molt accidentat pel massís dels Encantats, amb prats alpins i boscs de pi negre i avet, que ocupen una bona part del terme.

La ramaderia (bovina i ovina), l’agricultura i l’explotació del bosc, bases tradicionals de l’economia, han estat superades per la producció d’electricitat (centrals de Sant Maurici, Lladres, Espot i la Torrassa), la indústria lletera i el turisme d’hivern (estació d’esquí de Superespot). Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

El poble es troba a la vora del riu Escrita, a la confluència amb el riu de Peguera, dividit en dos nuclis: Espot Solau, a l’esquerra, i Espot Obago, a la dreta; l’església parroquial de Santa Llogaia és esmentada ja el 839.

Dins els terme hi ha el poble d’Estaís, el despoblat de Novelles i l’antic castell de Lloret. El sector alt de la vall forma part del parc natural d’Aigüestortes i Sant Maurici.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurisme

Esponellà (Pla de l’Estany)

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 16,06 km2, 142 m alt, 456 hab (2016)

0pla_estany

Situat al nord-est del llac de Banyoles, a la dreta del Fluvià, al peu de la muntanya de la Mare de Déu del Mont. Relleu accidentat pels contraforts septentrionals de la serra de Sant Patllari, amb pinedes i alzinars.

Economia basada en l’agricultura de secà (cereals, llegums i farratges en rotació), la ramaderia (bestiar boví per a la producció de carn, oví i porcí) i l’avicultura. Àrea comercial de Banyoles.

El poble és a la riba dreta del Fluvià, davant Crespià, al peu d’un petit turó coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Esponellà; se’n destaquen l’església parroquial de Sant Cebrià, d’origen romànic, que conserva dues escultures de la Verge del segle XIV; i el pont sobre el Fluvià (construït el 1442), de 156 m de llarg i 6 arcs, refet diverses vegades.

El terme comprèn els pobles de Centenys, on hi ha l’església romànica de Sant Iscle, i Vilert, i els veïnats de Batllori, Martís, les Caselles i les Anglades.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques