Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 23,60 km2, 572 m alt, 475 hab (2017)
(pop: Ridaura) Situat a les ribes de la riera de Ridaura, subafluent del Fluvià, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb el Ripollès. Els roures i els faigs ocupen gran part del territori.
Gràcies a la humitat climàtica, s’hi conreen (de secà) blat de moro i alfals. Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Entre les activitats industrials és remarcable la fabricació de gèneres de punt. Àrea comercial d’Olot. Durant el segle XX ha anat perdent població.
El poble és a la confluència de les rieres que formen el Ridaura. L’església parroquial de Santa Maria és la del monestir de Ridaura.
Hi ha conreus de regadiu (hortalisses i farratges), però hi preponderen els de secà: produeix cereals d’hivern i farratges. Ramaderia (bestiar boví, porcí) i avicultura. Explotació forestal: hi ha arbres de ribera, pinedes i sureres. Sobresurt la indústria alimentària (farines, pinsos, etc). Àrea comercial de Girona.
La vila és a l’esquerra de la riera de Santa Coloma. L’església parroquial de Sant Martí fou incendiada i saquejada els primers dies de maig de 1640 pels terços castellans, i fou un dels fets que motivaren la guerra dels Segadors.
Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 12,34 km2, 1.173 m alt, 93 hab (2017)
(o Riu de Pendís) De nova creació en segregar-se el 1997 del de Bellver de Cerdanya. Situat a la Batllia, a l’accès nord del túnel del Cadí, el terme s’estén pels vessants nord-orientals de la serra de Cadí, entre el Moixeró fins a la plataforma terciària de Urús; drenada pel torrent de les Planes, afluent, per l’esquerra, del Segre. El terme és ple de boscos de pì negre, d’avet i de pi roig,
Agricultura de secà (farratges, cereals i patates) i de regadiu, que aprofita els regatges derivats del Segre. Ramaderia (bestiar oví, boví i porcí).
El poble s’assenta a la dreta del torrent de les Planes, al voltant de l’església parroquial dedicada a sant Joan Baptista (construïda el 1011, però restaurada i modificada al segle XVIII), conserva un retaule barroc del 1754.
Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 4,33 km2, 79 m alt, 37.899 hab (2017)
(ant: Ripollet del Vallès) Situat a l’esquerra del Ripoll, al sud-est de Sabadell.
El terme, molt petit, és en gran part urbanitzat, i les terres de conreu queden limitades a petits horts vora el riu. La principal activitat és la indústria: papereres, de la construcció, tèxtils, metal·lúrgiques, químiques i alimentàries. Àrea comercial de Barcelona.
Espectacular augment demogràfic en el període 1960-80, degut principalment a la proximitat de Barcelona.
La vila, a l’esquerra del Ripoll, s’ha desenvolupat al llarg dels principals eixos de comunicació: les carreteres nacionals de Barcelona a Puigcerdà per Ripoll, i de Barcelona a Terrassa per Sabadell; i forma una conurbació amb d’altres municipis localitzats a la vall del Besòs, com ara Montcada i Reixac i Cerdanyola del Vallès. El nucli antic és centrat per la plaça de Can Clos, amb la casa de la vila, l’església parroquial de Sant Esteve, de base romànica i amb un campanar modernista, i pel popular carrer del Sol.
GEOGRAFIA FÍSICA – És constituïda per l’alta vall del Ter i els seus afluents de capçalera. Morfològicament, s’hi poden distingir dos sectors diferenciats: el septentrional o alt Ripollès, format pels massissos calcaris del Pirineu, amb una altura que oscil·la entre 2.000 i 3.000 m, però de relleu suau (pic de Costabona, puig de Bastiments, el Puigmal, Balandrau i Puigllançada, entre altres), i el meridional o baix Ripollès, desenvolupat sobre els materials terciaris suaument plegats, on dominen les valls amples i les altituds moderades (1.535 m alt, màxima a la serra de Milany). La compartimentació del relleu dóna una gran individualitat a les diverses valls (vall de Camprodon, de Setcases i de Prats de Molló; valls de Núria, de Ribes, de Gombrèn, de Pardines, de Vallfogona i de les Llosses).
El clima es caracteritza pel fet d’ésser fred i humit; les temperatures són baixes durant tot l’any a conseqüència de l’altitud, i el perill de glaçades s’estén d’octubre a maig; les precipitacions són molt abundants (1.123 mm anuals a Camprodon), com a resultat del relleu muntanyós i de la presència de masses d’aire humit procedent del Mediterrani; el règim és bastant uniforme, ja que no existeix cap període de secada, però presenta un màxim estiuenc i un petit mínim hivernal (gener); les precipitacions de neu són notables al sector septentrional, on el període d’innivació dura alguns mesos.
La vegetació natural presenta un net predomini de les espècies submediterrànies; la clisèrie altitudinal es compon de rouredes amb sotabosc de boix als sectors baixos i solells, pins silvestres (en gran part estesos per l’home) entre 1.300 i 1.600 m, boscos subalpins de pi negre entre 1.600 i 2.300 m i prats alpins als sectors més alts. Hidrogràficament, pertany a la conca del Ter, que rep com a principals afluents el Freser (amb el Rigard, el Merdàs i el Segadell), el Ritort i les riberes de Vallfogona i de les Llosses.
POBLACIÓ – El poblament és antic i s’estructura amb característiques semblants a les actuals en el moment de la repoblació. Coexisteix el poblament dispers amb l’agrupat; els pobles se situen bé en replans d’erosió a les altes valls, bé al fons de les valls vora el riu, als sectors més baixos. Demogràficament, registrà un lleuger augment en la centúria 1860-1960, a pesar de l’existència d’un fort corrent d’èxode rural; a causa d’aquest èxode, iniciat des del 1900, 19 dels 25 municipis que tenia la comarca fins al 1960 (en l’actualitat en compta amb 19), patiren un retrocés poblacional notable, i s’incrementaren únicament aquells que tenien recursos, com la indústria i el turisme (Campdevànol, Camprodon, Ribes de Freser, Ripoll i Sant Pau de Segúries). D’ençà que el 1981 s’arribà al màxim demogràfic de tot el segle XX, amb més de 33.000 h, les xifres de població no han deixat de davallar, a causa principalment de la crisi del sector tèxtil i metal·lúrgic.
ECONOMIA – L’economia de la comarca s’ha basat tradicionalment en la ramaderia i les activitats industrials i artesanes. L’agricultura, obstaculitzada per les baixes temperatures i la dificultat d’obtenir camps de conreus prou amplis per poder ésser mecanitzats, és tant sols una activitat complementària; els conreus ocupen una petita part del territori. Els conreus més estesos són, al sector septentrional, el sègol, les patates (que arriben fins als 1.500 m alt) i els prats; al sector meridional, els conreus més característics són el moresc, les patates i els camps dedicats als farratges. La ramaderia ha tingut tradicionalment una gran importància, especialment de bestiar boví i oví, encara que aquesta última és en retrocés, mentre que augmenta el nombre de vaques, orientades cap a la producció de llet, als llocs més ben comunicats, i a la cria de vedells, als més allunyats. La transhumància hivernal a què obligava la inexistència d’aliments va desaparèixer en augmentar el règim d’estabulació. El bestiar porcí com més va més importància pren. L’explotació forestal ha anat perdent intensitat; hi ha excel·lents reserves de pi negre (fusta per a la construcció), de bedolls (fusta adequada per a la torneria) i de faigs (fusta per a mobles), rendibles gràcies a les facilitats de transport i la proximitat dels centres consumidors. De les antigues activitats industrials (forges, armeries, fabricació de claus i teixits), únicament la tèxtil ha persistit fins avui pel fet d’haver-se modernitzat al segle XIX amb la incorporació de l’aigua dels rius com a força motriu; malgrat això, el sector és en franca regressió. Els sectors turístic i de serveis han adquirit un major pes relatiu dins l’estructura econòmica de la comarca; hi sobresurten les estacions d’esquí i d’esports d’hivern de la vall de Núria, a més de l’atractiu que suposen els nombrosos monuments romànics.
HISTÒRIA – Hom no és gaire ben informat del poblament prehistòric (al Ripollès s’ha excavat poc). Hi ha documents segurs des dels primers temps dels metalls, quan la comarca fou part de l’àrea megalítica, com les del voltant, amb megàlits a Ripoll i a Gombrèn, i amb coves sepulcrals que corresponen a la mateixa civilització, com el forat de les Tombes de Santa Maria de Besora. Hi ha diverses coves amb materials que sembla que corresponen a l’edat del bronze, que caldrà estudiar amb detall, i un dipòsit de peces del bronze final a Ripoll. No hi ha notícies de poblament, fora de les estructures de coves, durant el primer mil·lenni aC, malgrat el paper important de la comarca com a nucli de comunicacions. Un panorama semblant és vàlid per a l’època romana, de la qual hi ha algun escàs vestigi arqueològic, com les ceràmiques de Besora, i indicis del paper exercit per les comunicacions, especialment la ruta del coll d’Ares. La toponímia d’origen romà fa pensar que la colonització romana (o la romanització) arribaren molt endins.
El Ripollès, que formava part, inicialment, dels comtats d’Osona i de Cerdanya, no constituí una entitat territorial fins a la fi del segle X, que formà un pagus del comtat de Cerdanya que el 988 esdevingué comtat de Ripollès o de Ripoll, unit el 1003 al de Besalú. Tanmateix, la vall de Ribes restà com a sots-vegueria de Ribes, unida al comtat, i després vegueria, de Cerdanya, encara que als segles XVI i XVII n’exercia el càrrec de sotsveguer el veguer de Camprodon. I, a més, a l’alta vall del Ter es formaren la vegueria de Camprodon i la vegueria de la Ral, que al començament del segle XVIII formaven de fet una sola vegueria, juntament amb la ampliada de Camprodon (acrescuda també amb Olot i les valls més properes de la Garrotxa)
Municipi i capital de la comarca del Ripollès (Catalunya): 73,71 km2, 691 m alt, 10.611 hab (2017)
Situat a la confluència del Ter amb el Freser; el seu terme fou de molt poca extensió fins que li fou annexionada la Parròquia de Ripoll el 1976. El sector septentrional és accidentat pels darrers contraforts de la serra de Sant Amanç, mentre que el de ponent ho és pel puig del Catllar.
L’agricultura s’hi troba en franca regressió davant la pressió urbanística i industrial; s’hi conreen sense regar, cereals d’hivern i moresc, a més hi són abundants els prats per al bestiar. Ramaderia de bestiar boví (aprofitament de la llet) i oví. És una població d’antiga tradició industrial, gràcies a l’explotació del carbó, del ferro i de la fusta, així com a l’energia hidràulica, esdevingué, al segle XIX, un important centre metal·lúrgic; ja havia assolit importància durant els segles XVI-XVIII amb la indústria d’armes i de claus. Aquesta tradició industrial, malgrat el tancament de nombroses empreses, continua representada en l’actualitat amb fàbriques del sector tèxtil i metal·lúrgic. Constitueix un destacat nucli comercial i turístic, gràcies en part a la seva localització dins la ruta del romànic català i dels Pirineus.
La vila és a la mateixa confluència del Ter i el Freser, centrada a l’entorn del famós monestir de Ripoll; fou seu d’un important mercat, i destacà també per la manufactura d’armes (fou un dels centres més importants d’Europa). La decadència d’aquesta indústria a partir del 1794 (quan el centre de producció passà a Astúries) motivà també la decadència de la vila.
Ocupada pels francesos durant la guerra dels Segadors i la guerra del Francès. Durant la primera guerra Carlina un destacament de la Milícia Nacional Voluntària del general Manuel de Llauder assaltà i cremà el monestir. Els carlins tornaren a ocupar la vila el 1839, i la destruïren gairebé per complet. La recuperació posterior vingué afavorida per la industrialització i l’arribada del ferrocarril. Al segle XIV la vila havia esdevingut cap de la vegueria de Ripoll, incorporada aviat a la de Camprodon.
Municipi del Solsonès (Catalunya): 47,10 km2, 830 m alt, 262 hab (2017)
Situat a la vora del riu Negre (o riera de Solsona), afluent del Cardener, al sud-est de la comarca, al límit amb el Bages. Pinedes i rouredes ocupen una part important del terme.
Activitats agrícoles i ramaderes; conreus de cereals, patates i farratges. La ramaderia de bestiar porcí o oví complementa l’economia. Àrea comercial de Solsona.
El poble és a l’esquerra de la riera de Solsona; l’església parroquial és dedicada a sant Martí.
El terme comprèn, a més, l’agregat de Freixenet de Solsona (que és el nucli més habitat del terme), la masia i església romànica de Sant Diumenge, la parròquia i poble de Su, l’església de Sant Jaume de Riner, l’hostal del Galtanegra, la caseria d’Avellanosa, el santuari marià del Miracle (amb l’antiga albergueria, o Casa Gran, renaixentista) i l’antic terme de Santa Susanna.
Municipi del Tarragonès (Catalunya): 8,76 km2, 28 m alt, 1.704 hab (2017)
Situat a la vall baixa del Gaià, que travessa el terme de nord a sud, accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Pre-litoral, al nord-est de Tarragona, amb el terme del qual limita.
Els conreus d’horta, regats amb aigües derivades del Gaià, s’estenen vora el riu; hi predomina, però, el secà, destinat sobretot als cereals i a la vinya, seguit dels avellaners, les oliveres i els ametllers. Cooperativa agrícola. Petites indústries dedicades al sector tèxtil i tallers mecànics. Àrea comercial de Tarragona.
La població s’estén en forma de poble-camí, al llarg del curs del riu. L’església parroquial és dedicada a santa Margarida.
El municipi comprèn, a més, el poble d’Ardenya i la caseria i antigua quadra de Virgili.
Municipi de la Selva (Catalunya): 26,98 km2, 96 m alt, 3.922 hab (2017)
Situat al vessants orientals del massís del Montseny, al sud-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Oriental. La zona forestal ocupa gran part del terme municipal (alzines, faigs, pins, etc).
Produeix cereals, patates, hortalisses i oliveres. Bestiar boví i porcí. Explotació forestal. Indústria química, del paper i alimentària (làctics). Té una certa importància el sector turístic i l’estiueig. Àrea comercial de Girona. Una bona part de la població viu disseminada pel terme en masies.
La capital és el poble de Riells, on hi ha l’església parroquial de Sant Martí de Riells, en part romànica.
El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Sant Llop de Viabrea, on hi han diverses urbanitzacions.
Municipi del Ripollès (Catalunya): 41,87 km2, 912 m alt, 1.783 hab (2017)
Situat al sector meridional de la vall de Ribes, a la confluència dels rius Rigard, Segadell i Freser, el qual s’engorja en entrar al congost de les Coves, a l’esquerra del qual s’obren les coves de Ribes. El terme és molt accidentat, pel Taga i pels darrers contraforts septentrionals de la serra de Sant Amanç al sud. Els extensos pasturatges i els boscs de pins i roures (baga de Ribes) ocupen gran part del territori.
La superfície dedicada a l’agricultura és molt minsa; conreus de cereals i productes d’horta. Ramaderia de bestiar boví i oví. Explotació de pedreres i d’aigües minerals. El sector industrial és força diversificat; sobresurten el tèxtil (la colònia Rocolons), la paperera, la metal·lúrgica i l’alimentària. La millora i l’increment de les vies de comunicació han afavorit la funció de centre d’estiueig i estació balneària (els banys de Ribes i els antics establiments balnearis de la Corba i de can Perramon), que ha fet desenvolupar una important indústria hotelera i dels serveis.
La vila és a la confluència dels tres rius; la Vila de Dalt s’alça sota les restes de l’antic castell de Ribes o de Sant Pere; la Vila de Baix és a la dreta del Freser, és on hi ha l’església parroquial moderna de Santa Maria. Fou cap de la sots-vegueria de Ribes.
(pop: Ridaura) Situat a les ribes de la riera de Ridaura, subafluent del Fluvià, a l’extrem occidental de la comarca, al límit amb el Ripollès. Els roures i els faigs ocupen gran part del territori.
Situat a la depressió selvatana, a les vores de la 
(o Riu de Pendís) De nova creació en segregar-se el 1997 del de 
(ant: Ripollet del Vallès) Situat a l’esquerra del 
Situat a la vora del 
Situat a la vall baixa del 
Situat al vessants orientals del 
Dades dels Països Catalans 