(Barcelona, 23 maig 1921 – 2007)
Escriptor. Llicenciat en dret. Element directiu del Centre Excursionista de Catalunya. Ha col·laborat a l’Enciclopèdia de l’Excursionisme.
És autor de manuals d’excursionisme i càmping i del llibre L’alta Garrotxa, premi Maspons i Camarasa 1960, amb edicions de 1961 i 1969.
(Barcelona, 25 març 1921 – 8 març 2015)
Pintora. Deixebla i neboda de Rafael Benet. Autodidacta i esposa del pintor Albert Ràfols i Casamada.
Exposà, primerament, amb el grup Els Vuit (1946) i, després, individualment a Barcelona i a Madrid. Participà en els salons d’Octubre i de Maig de Barcelona. Fou professora de l’escola de disseny Eina.
Féu una estada a França i al començament rebé la influència dels fauvistes i dels cubistes; després derivà cap a un estil més simple i de caràcter intimista, proper al neoexpressionisme, i des del 1970 es dedicà al col·lage d’intenció irònica, evocadora dels temps passats.
(Barcelona, 1 gener 1817 – 31 octubre 1905)
Banquer i polític. Fill d’Ignasi Girona i Targa (junt amb el qual fundà la Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona), i germà de Jaume, Casimir i Ignasi.
Creador de diversos bancs, el de Barcelona i l’Hispano Colonial, entre altres, participà en diferents empreses cívico-financeres.
Fou alcalde de Barcelona (1876), diputat conservador i senador, i refusà el ministeri de Finances i el marquesat que Cánovas del Castillo li oferí.
Entre altres obres de mecenatge, sufragà íntegrament la construcció de la façana de la catedral de Barcelona.
Autor, entre altres obres, d’Ensayo para arreglar el crédito i mejorar la situación de España (1865) i Arreglo, unificación y estimación completa de la deuda pública de España (1880).
Fou el pare d’Anna Girona i Vidal (Barcelona, segle XIX – 1925) Pagà el cimbori de la catedral de Barcelona i, vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich, fou creada marquesa de Caldes de Montbui.
(Barcelona, 25 juliol 1826 – Madrid, 3 octubre 1907)
Financer. Fill d’Ignasi Girona i Targa i germà de Manuel, Casimir i Ignasi, juntament amb els quals crearen nombroses empreses i la construcció del canal d’Urgell.
Fou també un dels fundadors del Banco de Castilla (1871).
Fou el pare de Jaume Girona i Canaleta (Barcelona, 1856 – 1896) Banquer. Li fou concedit el comtat d’Eleta.
(Girona, 25 juliol 1930 – )
Entitat esportiva. Fundada per a la pràctica del futbol, que va prendre el relleu de la Unió Esportiva Girona, creada el 1921.
Ha jugat habitualment en la segona i la tercera divisió del campionat de lliga espanyol.
El seu antic camp de joc de Vista Alegre ha estat substituït pel nou estadi (20.000 espectadors de cabuda).
Els jugadors vesteixen samarreta amb llistes vermelles i blanques i pantalons blaus.
Enllaç: Girona Futbol Club
Aeroport, inaugurat a l’abril de 1967. Situat 10 km al sud de la ciutat de Girona.
Asserveix les comunicacions aèries amb Girona i els vols turístics a la Costa Brava i àdhuc al Maresme.
Col·laboraren en el seu finançament la diputació de Girona, el sindicat d’hostaleria i un grup de municipis.
Enllaç web: Aeroport de Girona-Costa Brava
(Catalunya, segle IX – segle XI)
Jurisdicció del comtat de Girona. El primer vescomte en fou Guifre (vers 850).
Fins a Guiniguís, dit Mascaró (segle X), no es veu una línia successora clara. Dels cinc fills d’aquest, el succeí l’hereu Sunifred (982-1008), que fou el pare de Ramon (senyor de Lloret i ardiaca de Vic) i segurament de Guillem de Muntanyola, cap dels Montcada.
L’hereu en fou, però, Amat de Montsoriu (m v 1035), casat amb Sança. Tingueren dos fills, Sanç i Ermessenda, i aquesta es casà amb Guerau I de Cabrera; amb aquest matrimoni restaren units els casals de Girona i de Cabrera i s’inicià així una nova línia successòria derivada especialment dels Cabrera.
(Catalunya, fi segle XII – 1716)
Antiga demarcació administrativa del Principat: 43.878 h (1718).
El 1304 s’estenia des del Fluvià, entre Bàscara i Calabuig, a la mar, sota Sant Pere Pescador pel nord, fins a Caldes d’Estrac. A tramuntana limitava amb la vegueria de Besalú per Finestres, Camós, Vilavenut i el Fluvià.
A causa dels dominis de la casa Cabrera, comprenia també Viladrau, les Guilleries i el Cabrerès des del pont de Roda de Ter, encara que aquests darrers territoris revertiren des de mitjan segle XIV a la vegueria d’Osona.
Més tard en passà a dependre la sots-vegueria de Besalú, que absorbí com a agregat o annex l’Alt Empordà, excepte els llocs de Vilaür, Sant Mori i Saus, bé que amb autonomia administrativa.
A partir del 1716 esdevingué corregiment de Girona.
(Girona, Gironès, 20 juny 1808 – 12 desembre 1809)
Tres setges que patí la ciutat durant la guerra del Francès, degut a la seva importància estratègica. Es convertí en el centre d’organització de l’exèrcit de Catalunya, en funcionar-hi la Junta General del Principat.
El 20 de juny de 1808 fou encerclada per 5.000 homes del general Duhesme. Defensaren la ciutat els 300 soldats del regiment Ultònia i la població civil, que assoliren de defensar la població i l’endemà els francesos es retiraren cap a Barcelona.
El 20 de juliol de 1808, Duhesme, amb 11.000 homes, inicià un segon setge, que hagué d’aixecar el 16 d’agost per la destrucció de l’armament francès per part dels gironins, auxiliats per les tropes del general Milans del Bosch i els sometents de l’Empordà.
El 6 de maig de 1809, Saint-Cyr inicià el definitiu tercer setge amb 22.000 homes i Girona capitulà el 12 de desembre, havent perdut en la lluita la meitat de la població.
(Catalunya)
Regió: 4.656,47 km2. Comprèn les comarques de la seva façana marítima situades entre l’Albera i la Tordera i fins a la Serralada Transversal: el Gironès, la Selva, la Garrotxa, el Baix Empordà i l’Alt Empordà.
Comprèn, a grans trets, el territori de l’antiga diòcesi de Girona (excepte la vall de Camprodon i la zona al sud de la Tordera), que comprenia els antics comtats de Girona, d’Empúries i de Besalú (sense el Ripollès ni els territoris al nord de l’Albera) i coincidia amb el conjunt de les vegueries de Besalú (després sots-vegueria) i de Girona i amb el corregiment de Girona creat el 1716.
Amb gairebé tot el Ripollès i una gran part de la Baixa Cerdanya, restà inclosa dins la província de Girona del 1833.
És divideix en tres àrees comercials: Girona, Figueres i Olot.
Dades dels Països Catalans 