Arxiu d'etiquetes: viles

Ginestar (Ribera d’Ebre)

7 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 15,84 km2, 26 m alt, 778 hab (2016)

0ribera_ebre

(o Ginestar d’Ebre)  Situat al sud de Móra d’Ebre, a l’esquerra de l’Ebre, que limita el terme pel sud, al nord de Tortosa.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà i de regadiu, que ocupa una part important del terme; s’hi conrea vinya, ametllers, oliveres, fruiters (presseguers), avellaners, hortalisses i cereals. També és important la ramaderia, l’avicultura i la indústria agropecuària (cooperativa agrícola que produeix oli i vi). Prop de dues terceres parts de la població activa és dediquen a l’agricultura. Hi és tradicional la fabricació de gerres olieres i càntirs. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

La vila, d’origen islàmic, és davant un banc de sorra deixat per l’Ebre, dit l’Illa; és dominada per la notable església parroquial de Sant Martí, notable edifici construït al segle XVIII sobre les restes de l’església primitiva.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Pàmies

Garcia (Ribera d’Ebre)

6 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 52,37 km2, 73 m alt, 601 hab (2016)

0ribera_ebre

Situat a banda i banda de l’Ebre, a l’aiguabarreig d’aquest amb el riu de Siurana, al sector septentrional de la cubeta de Móra, al nord de Móra d’Ebre. Al nord del terme el relleu és accidentat per la serra del Tormo.

El municipi basa la seva economia en el conreu de la vinya i l’elaboració de vi per la cooperativa agrícola del poble; altres conreus, bàsicament de secà (avellaners, ametllers, oliveres, arbres fruiters i hortalisses), completen l’oferta econòmica. La terra és conreada majoritàriament pels propietaris. La ramaderia, antigament força important, en l’actualitat és reduïda a granges de bestiar porcí i d’aviram. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

Amb tot, la població ha experimentat una important davallada a partir de la fi del segle XIX, i part d’aquesta treballa a la veïna central nuclear d’Ascó.

La vila, d’origen islàmic, és en un turó, a l’esquerra de l’Ebre, dominada per l’església parroquial de Santa Maria; hi ha restes del castell de Garcia. A l’altra banda del riu hi ha l’estació de Garcia, al voltant de la qual s’ha format una caseria.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de Masia de Senier i el santuari de Santa Magdalena.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Garcia Digital

Galera, la (Montsià)

10 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 27,47 km2, 112 m alt, 748 hab (2016)

0montsia

(ant: la Galera del Pla)  Situat al centre de la comarca, al pla de la Galera, ampla depressió entre els contraforts sud-orientals dels ports de Beseit i la mola de Godall, al sud de Tortosa. Travessa el terme la rambla de la Galera, que neix als contraforts meridionals del massís del Caro i desguassa a l’Ebre, per la dreta, davant Camp-redó. La vegetació natural és formada per garrigues.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de secà (oliveres, vinya, cereals, ametllers i garrofers). hi ha també una petita extensió dedicada al regadiu (arbres fruiters), complementada per la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura i la floricultura; tanmateix, la població ha disminuït durant les darreres èpoques, per bé que darrerament sembla estabilitzada. Àrea comercial de Tortosa.

La vila és a l’esquerra de la rambla de la Galera, al peu de la mola de Godall; hi destaca l’església parroquial de Sant Llorenç, bastida el segle XVI, aprofitant una antiga torre de defensa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Franqueses del Vallès, les (Vallès Oriental)

10 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 29,14 km2, 181 m alt, 19.417 hab (2016)

0valles_oriental

Situat a l’esquerra del Congost i de la riera de Corró, al nord de la ciutat de Granollers, amb la qual forma una conurbació per la banda de Corró d’Avall, actual capital del municipi. La zona forestal està ocupada per pinedes i alzinars, i pasturatges.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, vinya, oliveres, patates i llegums) i regadiu (patates, cereals, llegums i farratges), la ramaderia (bovina i porcina), l’avicultura i sobretot la indústria, bastant diversificada (química, metal·lúrgica, tèxtil, adoberies, construcció) i afavorida per la proximitat de Granollers i causa també de l’espectacular creixement demogràfic de les darreres dècades. Àrea comercial de Granollers.

A la vila destaca la Casa del Comú, considerable obra modernista. 

Dins el terme, que comprèn, a més, els pobles de Corró d’Amunt, Llerona i Marata, hi ha diverses esglésies romàniques, el santuari del Pla, del segle XI, la masia i església de Santa Digna i restes d’una vil·la romana, a més de diverses urbanitzacions.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Flix (Ribera d’Ebre)

25 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 116,90 km2, 47 m alt, 3.677 hab (2016)

0ribera_ebre

Situat en un gran meandre de l’Ebre, a la Depressió Central, al peu de la serra de la Fatarella, estenent-se a banda i banda del riu. El terreny és abundant en vegetació natural, especialment pinedes.

Tradicionalment l’agricultura ha estat l’activitat econòmica principal; s’hi conreen, de secà, vinya, gra, ametllers i, sobretot, oliveres. Al regadiu, aprofitant les aigües de l’Ebre, arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia de bestiar oví, boví, porcí, cavallí i cabrum. La indústria, però, és l’activitat econòmica que ocupa una part més gran de la població activa (electroquímica, metal·lúrgica, construcció, confecció, arts gràfiques). També hi ha l’embassament de Flix, amb la central elèctrica de Flix. El municipi té una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Móra d’Ebre. La població, en ascens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat a partir del 1980.

La vila és al lloc de més estrangulament d’un pronunciat meandre de l’Ebre; es va formar al voltant del castell de Flix, esmentat ja el 1154, avui en ruïnes; l’església parroquial de Santa Maria és d’estil gòtico-tardà. Ja fora del meandre hi ha la colònia fabril (la Fàbrica) i dos barris nous: els Comellarets i la Bantonella. L’any 1398 la ciutat de Barcelona adquirí la baronia de Flix per tal de dominar el tràfic de l’Ebre.

Dins el terme hi ha, a més, la caseria de Vingalis, el despoblat del Mas de Flix i el santuari del Remei de Flix.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut

Fatarella, la (Terra Alta)

8 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 56,52 km², 487 m alt, 1.004 hab (2016)

0terra_alta

Situat a la depresió morfològica de l’Ebre, al límit amb la Ribera d’Ebre, al nord de Gandesa. El relleu és accidentat, al nord per la serra de la Fatarella. La part més muntanyosa del terme és ocupada per garriga, pasturatges i algunes clapes de pins.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura de secà, els conreus principals són els ametllers, seguits de la vinya, els avellaners, les oliveres, l’ordi, llegums i patates. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

La vila, d’origen islàmic, és a la falda de la serra de la Fatarella; s’hi destaquen el santuari de la Misericòrdia, antiga torre fortificada situada al sud del nucli, i l’església parroquial de Sant Andreu. La vila restà emmurallada fins al segle XVII.

Durant la guerra civil fou escenari dels successos coneguts com a fets de la Fatarella, i sofrí greus desperfects durant la batalla de l’Ebre.

Dins el terme hi ha l’església de Sant Bartomeu, gòtica, al poble de les Camposines.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Falset (Priorat)

46 Respostes

Municipi i cap comarcal del Priorat (Catalunya): 31,62 km2, 364 m alt, 2.834 hab (2016)

0priorat

Situat a la serralada Pre-litoral, als estreps septentrional de la serra de Llaberia, a la conca central del riu de Siurana, que limita el terme pel nord, entre el Camp de Tarragona i el nus de l’Ebre. El relleu és en part accidentat, i les terres no conreades són ocupades per garriga, boscs de pi blanc i pasturatges.

ECONOMIA: Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (s’hi conrea vinya i avellaners, alternant amb oliveres, ametllers i garrofers), al regadiu s’hi conreen arbres fruiters i hortalisses, i la indústria (del moble, de la confecció, etc), que ha deturat el descens demogràfic iniciat a començament del segle XX. És centre d’una àrea comercial, dependent de Reus.

pobl_falset

LA VILA: És d’origen islàmic, s’estén al peu de l’antic castell de Falset, medieval i després presó; se’n destaquen l’església parroquial de Santa Maria, barroca; la plaça porticada de la Quartera i l’edifici del celler cooperatiu (del 1919, obra de Cèsar Martinell). Prop de la vila hi ha l’ermita de Sant Gregori. Hi ha fires el 30 de novembre i el 21 desembre.

HISTÒRIA: Integrat al valiat de Siurana durant la dominació islàmica, al segle XII passà a formar part de la baronia de Castellvell i, posteriorment, de la d’Entença. Al primer terç del segle XIV fou retornada al poder reial, aleshores Falset adquirí l’autonomia i formà el seu consell municipal, autonomia que conservà en passar a dependre del comtat de Prades, i el seu castell fou sovint (segle XIV) residència dels comtes. El seu castell fou un objectiu militar disputat a les guerres de Successió, del Francès i dels Malcontents. Ha estat, fins al decenni 1960-70 cap del partit judicial, incorporat actualment al de Reus.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Fira del Vi

Espluga de Francolí, l’ (Conca de Barberà)

31 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 56,97 km2, 411 m alt, 3.791 hab (2016)

0conca

Situat al límit amb l’Urgell i accidentat pels contraforts nord-orientals de les muntanyes de Prades, a la capçalera del riu Francolí.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, vinya, ametllers i oliveres), que ha donat lloc al celler cooperatiu més antic de Catalunya, i l’avicultura. Darrerament s’hi han implantat algunes indústries, sobretot alimentàries i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Montblanc.

pobl_espluga_francoli

La vila, a la dreta del Francolí, té un nucli antic aturonat que fou emmurallat; se’n destaca l’església Vella o de Sant Miquel (acabada el 1297), de transició romànico-gòtica; l’església nova (neoclàssica, del segle XIX); edifici gòtic de l’hospital de Sant Joan (segle XIV); la font de Baix (amb 17 canelles); el Celler Cooperatiu (1913), modernista, de Ll. Domènech i Montaner i el seu fill P. Domènech i Roura; i el Casal de Cultura (fundat el 1963), que domina la part moderna de la vila.

Al segle XII apareix la distinció entre l’Espluga Sobirana i l’Espluga Jussana. A mitjan segle XIII els hospitalers hi establiren la comanda de l’Espluga de Francolí.

Dins el terme hi ha el caseriu i estació balneària de les Masies de Poblet i el santuari de la Trinitat. Restes neolítiques i de la cultura ibèrica, descobertes en la cova de la Font Major (naixement del Francolí), que es troba al subsòl de la vila. Aquesta cova és una de les més llargues d’Europa excavada en conglomerats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Museu de la Vida Rural – Cova Font Major – Fassina Balanyà

Esparreguera (Baix Llobregat)

43 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 27,40 km2, 187 m alt, 21.766 hab (2016)

0baix_llobregat

(ant: Espareguera)  Estès a la riba dreta del Llobregat, llevat del sector de Sant Salvador de les Espases, que és a l’esquerra.

Agricultura de secà (oliveres, vinya) i de regadiu (arbres fruiters i hortalisses). La riquesa del municipi es basa en la indústria, sobretot tèxtil (colònia Sedó, actualment museu) i de la terrissa, amb gran tradició. També ha esdevingut un centre de segona residència. Àrea comercial de Barcelona. La població ha crescut notablement, sobretot les darreres dècades.

La vila és a l’esquerra de la riera de Torrentmal, és formà al llarg del camí ral; destaquen l’església parroquial, del 1612 (bastida sobre l’antiga capella de Santa Eulàlia, del 1316), i el casal dels Cordelles. El castell d’Esparreguera és esmentat ja el segle XI. És famosa per la representació teatral de la Passió d’Esparreguera, que data del segle XVII.

El municipi comprèn, a més, els santuaris del Puig d’Esparreguera i de Sant Salvador de les Espases, el balneari de la Puda de Montserrat i el veïnat del Mas d’En Gall (urbanització).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Club Bàsquet – Club Excursionista

Escala, l’ (Alt Empordà)

22 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 16,31 km², 14 m alt, 10.400 hab (2016)

0alt_emporda

Situat al litoral, en un terreny al·luvial, al sud del golf de Roses, al nord del massís del Montgrí.

Agricultura de secà i també de regadiu, s’hi conreen gra, hortalisses, arbres fruiters i farratges. Però el principal focus de l’economia ha estat durant anys la pesca, de gran tradició, que produeix les famoses anxoves de l’Escala. S’hi ha desenvolupat el turisme (especialment a la cala de Riells), amb un nou impuls a la població, amb un augment demogràfic constant al llarg del segle XX. Àrea comercial de Girona.

La vila és situada entre les cales de les Muscleres i Riells, al voltant del petit port, que revela el seu origen pescador; se’n destaquen l’església parroquial de Sant Pere, construïda en 1701-61; el Pòsit Vell, del segle XVII, i el cementiri vell.

El terme comprèn les restes de l’antiga ciutat d’Empúries, els pobles de Sant Martí d’Empúries (antic cap municipal) i Cinclaus, els veïnats de les Corts d’Empúries i els Recs, i els antics monestirs de Vilanera i Gràcia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Club Naútic – Ràdio l’Escala