Arxiu d'etiquetes: viles

Llagostera (Gironès)

27 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 76,38 km2, 160 m alt, 8.266 hab (2016)

0girones

A l’extrem sud de la comarca, accidentat per la serra de Sant Grau i pels últims contraforts de les Gavarres, al sud-est de Girona. Suredes i pinedes.

L’agricultura és de secà: blat de moro i lleguminoses. Hi té especial importància la ramaderia de bestiar boví i la cria d’aviram. Indústria molt diversificada (alimentària, fusta, química, tèxtil, construcció, etc) i encara té una certa importància la tapera. Àrea comercial de Girona. La població creix des del 1960.

La vila, d’origen romà, és al cim d’un puig, a la dreta de la riera de Gotarra, bastida al costat de l’antic castell de Llagostera, desaparegut, que fou centre de la baronia de Llagostera, és dominada per l’església parroquial de Sant Feliu (segle XVI), sobre una de romànica. Església del Roser (segle XVI); casino, noucentista. El 1920 hi fou fundada la cobla La Principal de Llagostera. Restes ibèriques.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de Sant Llorenç, Fonolleres (o Pocafarina), Llobatera, Ganix, Penedes, Mata, Gaià, els Estanys, Bruguera, la Creu de Serra i Cantallops i les cases de Ridaura.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Ràdio – elpollTV

Llacuna, la (Anoia)

28 Respostes

Municipi d’Anoia (Catalunya): 52,23 km2, 615 m alt, 872 hab (2016)

0anoia

Situat a la vall de la Llacuna, a la dreta de la riera de Carme, al sud-oest de la comarca, accidentat per la serra de la Llacuna, de Puigverd i d’Ancosa, al sud d’Igualada i al límit amb l’Alt Penedès. Boscos.

Agricultura de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya), centre d’estiueig i indústria tèxtil (gèneres de punt). Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

La vila es formà entorn del priorat de la Llacuna, al centre de la vall, on s’alçava el castell de Vilademàger. Plaça Major, porticada; església gòtica de Sant Pere de Màger, i parroquial de Santa Maria (segle XVIII).

Dins el terme hi ha els pobles de Torrebusqueta i Rofes, les caseries i veïnats de la Serra, Pollina, les Barraques, les Vilates i Baltà i les antigues granges de Santes Creus del mas de les Solanes i d’Ancosa (on hi havia hagut el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura).

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Linyola (Pla d’Urgell)

8 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 28,66 km2, 248 m alt, 2.650 hab (2016)

0pla_urgell

Al límit amb la Noguera, regat pel canal d’Urgell i travessat pel riu Corb, al vell mig de la plana d’Urgell. Llacunes endorreiques.

Agricultura, bàsicament de regadiu, gràcies al canal auxiliar d’Urgell, que rega el terme; s’hi conreen cereals (blat, blat de moro), farratge (alfalfs) i arbres fruiters (pomeres i pereres). Ramaderia (porcí, oví, aviram i conills). Hi ha una cooperativa agrícola que ha impulsat la mecanització del camp i també la comercialització dels productes. Petites indústries de materials per a la construcció i de confecció tèxtil. Àrea comercial de Lleida.

La vila és al sector més elevat del terme, dominada per l’església parroquial de Santa Maria; durant l’època musulmana fou un nucli més important del pla d’Urgell o plana de Mascança; també fou el centre de la baronia de Linyola.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Golifàs.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Les (Vall d’Aran)

7 Respostes

Municipi de la Vall d’Aran (Catalunya): 23,45 km2, 634 m alt, 958 hab (2016)

0vall_aran

Situat en una cubeta, a la part baixa de la vall, a la conca de la Garona. Abundància d’abets i pastures.

El seu emplaçament afavoreix l’establiment dels conreus, encara que poc importants, donada la limitació de les terres conreades: blat de moro, patates i conreus d’horta (pomes, peres); el regadiu està subordinat a la ramaderia bovina, principal riquesa juntament amb el turisme i l’explotació forestal. Central hidroelèctrica (Es Cledes). Àrea comercial de Viella.

La vila es troba a banda i banda de la Garona, al nucli antic a la dreta. A la vila destaca l’església parroquial de Sant Joan Baptista del final del segle XVIII i principi del XIX, bastida sobre l’antic temple del segle XVII. D’antiga funció balneària, compta amb una deu d’aigües sulfuroses (32 ºC), els anomenat Banys de Lés, edifici del segle XIX. Restes romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Jonquera, la (Alt Empordà)

44 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 56,93 km2, 110 m alt, 3.231 hab (2016)

0alt_emporda

Al límit amb el Vallespir, a la frontera franco-espanyola, accidentat al nord per la serra de l’Albera, a l’esquerra del Llobregat d’Empordà, entre el coll de Portell, a l’oest, i el ras de la Manta, a l’est, al nord de Figueres. Una bona part del terme és ocupat per bosc (alzines).

L’agricultura és de secà: oliveres, cereals i vinya. Malgrat la supresió de la duana (1995) conserva les activitats derivades de la situació fronterera (complex turístic de La Porta Catalana, obra de Josep Lluís Sert, i el barri dels Límits), amb funcions de servei, gràcies a la xarxa de comunicacions (autopista, carretera) que travessen el terme municipal. Àrea comercial de Figueres.

La vila és situada al peu del massís de l’Albera, a la dreta del Llobregat; església de Santa Maria, d’origen gòtic, i Ca n’Armet, d’interès arquitectònic.

Dins el terme hi ha, a més, les ruïnes de l’antic castell de Rocabertí i els antics termes de Canadal, els Torts, Panissars, Sant Miquel de Solans, Requesens i Mirapols i el barri dels Límits.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Museu de l’Exili – Institut

Ivars d’Urgell (Pla d’Urgell)

14 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 24,32 km2, 265 m alt, 1.578 hab (2016)

0pla_urgell

Situat al límit amb la Noguera i l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell, al nord-oest de Tàrrega.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura de regadiu: cereals, farratges i arbres fruiters (hi ha una important cooperativa agrícola) i la qual és possible gràcies a les sèquies derivades del canal d’Urgell, la ramaderia (porcina i aviram), el comerç i algunes petites indústries (de la confecció, embotits, de la construcció, etc). Àrea comercial de Lleida.

La vila és a la plana; destaca l’església parroquial dedicada a sant Andreu; no queda cap vestigi de l’antic castell d’Ivars.

Dins el terme hi ha el poble de Vallverd, al nord de l’estany avui dessecat d’Ivars, el despoblat de Montsuar, el santuari de la Mare de Déu de l’Horta i les caseries de la Cendrosa i Montalé.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Hostalric (Selva)

30 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 3,39 km2, 189 m alt, 4.058 hab (2016)

0selva

Situat al peu del massís de les Guilleries, al sud de la comarca, a l’esquerra de la Tordera.

Les bases de l’economia local són el comerç (especialment el negoci de la fusta), l’agricultura de secà, i també de regadiu (s’hi conreen sobretot cereals i arbres fruiters), la ramaderia (bovina i porcina), l’avicultura i la indústria (paperera, alimentària, química, etc).

La població, en descens durant anys, a partir del 1960 ha augmentat notablement.

La vila es troba en un escarpament balsàmic sobre el riu, dominada a ponent pel l’església parroquial de Santa Maria del segle XVII.

Vila important en fets de guerra per la seva situació estratègica. L’any 1462, durant la guerra contra Joan II, hi entraren les tropes de la Generalitat capitanejades per Pere de Bell-lloc. Prop de la vila, en la guerra dels Segadors, les tropes castellanes foren derrotades pels camperols. En les guerres contra els francesos, l’any 1694, va caure en poder d’ells. Durant la guerra del Francès, la vila fou saquejada i el castell d’Hostalric pres pels francesos (1809-10).

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Biblioteca

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

18 Respostes

Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 118,99 km2, 542 m alt, 1.189 hab (2016)

0terra_alta

Situat entre els rius d’Algars i Canaleta, afluent per la dreta de l’Ebre, al vessant meridional de la serra de Pesells, al sud-oest de Gandesa, al límit amb el Matarranya. Relleu accidentat pels ports de Beseit, excepte la vall d’Horta, situada al nord de la vila. Boscos d’alzines, roures i pins.

Hi predomina l’agricultura de secà (principalment vinya i en segon lloc oliveres), base de l’economia local, hi ha una part de conreus de regadiu (horta), complementada per la ramaderia (porcina i aviram) i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura, de la fusta i tèxtils. Cooperativa vinícola. Àrea comercial de Tortosa. La població, amb tot, ha disminuït des de l’inici del segle XX.

La vila, d’origen islàmic, és dalt d’un turó, s’hi destaquen la plaça Major, porticada, amb la Casa de la Vila, renaixentista, i l’església parroquial de Sant Joan Baptista. El castell d’Horta fou donat el 1177 als templers, que hi establiren la comanda d’Horta. Hi va residir, de jove (1898-99 i 1909), Pablo Picasso.

El municipi comprèn, a més, les ruïnes de l’antic convent franciscà de Sant Salvador d’Horta, les caseries dels Pesells i les Montcades i el despoblat de Ferres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Guissona (Segarra)

52 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 18,10 km2, 484 ma alt, 6.892 hab (2016)

mapa segarra

Situat al centre de la plana que duu el seu nom.

La vida econòmica del municipi es basa en l’agricultura, la ramaderia i l’avicultura, i té una important cooperativa agropecuària (Agropecuària de Guissona). La indústria és força diversificada. La població, que havia començat a minvar a la fi del segle XIX, reprengué el creixement a partir del 1900.

Els orígens de la vila es remunten a l’Edat del Ferro; després va ésser un poblat ibèric i més tard, municipi romà. Del nucli medieval en resta part de la muralla. A la vila també destaquen la plaça Major, porticada, l’església arxiprestal neoclàssica i barroca de Santa Maria, antiga col·legiata de Guissona, i el Museu Municipal, amb importants col·leccions d’història local.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Fluvià (on hi ha les ruïnes d’un palau episcopal renaixentista inacabat) i l’enclavament del mas d’en Portes, separat del terme, a ponent.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Institut – Museu – Margeners (castellers)

Castell de Mur (Pallars Jussà)

25 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 62,42 km2, 532 m alt, 175 hab (2016)

0pallars_jussa

(ant: Guàrdia de Tremp o Guàrdia de Noguera)  Estès pel vessant nord de la serra del Montsec, drenat per la Noguera Pallaresa, a la dreta del pantà de Terradets. El terme és el resultat de l’annexió, el 1972, dels de Guàrdia de Noguera, i Mur.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (cereals, vinya, farratges, oliveres i ametllers). Ramaderia porcina i ovina. Àrea comercial de Tremp.

La vila de Guàrdia de Noguera és la capital del municipi.

El municipi comprèn, a més, el castell de Mur, ben conservat. la col·legiata de Santa Maria de Mur (del segle XI), el poble i antic priorat de Cellers, la quadra de l’Espona i nombrosos despoblats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques