Arxiu d'etiquetes: viles

Sant Joan Despí (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 6,17 km2, 10 m alt, 33.873 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al pla del Llobregat, a la riba esquerra del riu.

L’agricultura és en regressió, i predomina la de regadiu sobre la de secà. Els conreus més estesos són els de fruiters (pomeres, pereres i presseguers), productes d’horta i llegums als sectors de regadiu. Indústries alimentària, sidero-metal·lúrgica, química i paperera. Àrea comercial de Barcelona. Àrea comercial de Barcelona. Espectacular creixement demogràfic en el període 1960-80.

A la part més antiga del poble hi ha l’església parroquial de Sant Joan Baptista (refeta de nou el 1852) i la capella romànica del Bonviatge; edificis modernistes de Josep Maria Jujol, com la Torre dels Ous o casa Gibert i la Maria Negre (1915).

El municipi comprèn, a més, diversos barris, com el de les Planes, el veïnat del Pla del Vent, el polígon industrial de la Fontsanta i les instal·lacions de Televisió de Catalunya. També han estat trobades sepultures de fossa de l’època neolítica. El 1723 Jaume Salvador i Pedrol hi creà un jardí botànic.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesGegantersBàsquet Club

Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)

Municipi del Ripollès (Catalunya): 53,67 km2, 773 m alt, 3.270 hab (2017)

0ripollesSituat a la vall del Ter; força accidentat pels vessants de la serra de Vallfogona. El terme és cobert en gran part per boscos de faigs i roures, i pastures naturals.

L’agricultura és de secà (plantes farratgeres, moresc, blat i patates). Bestiar boví i porcí i granges avícoles. Important activitat industrial; sobresurt la indústria tèxtil, localitzada en colònies al llarg del curs del Ter (colònia Llaudet i colònia Jordana); la segueixen en importància l’alimentària, la de producció de ciment, la de la construcció, la sidero-metal·lúrgica i la de derivats de la fusta. Turisme. Àrea comercial de Ripoll.

La vila és a l’esquerra del Ter i sorgí al voltant de l’antic monestir de Sant Joan de les Abadesses, de monges benedictines, monument històrico-artístic, amb església romànica, que actualment és la parroquial (abans habia tingut la de Sant Joanipol).

El municipi comprèn, a més, el veïnat de Torralles, l’antic lloc d’Arçamala, el santuari del Prat, la masia de Ribamala i l’antic municipi forà de la Ribera de Sant Joan.

Enllaços web:  Ajuntament EstadístiquesUnió Excursionista

Sant Hipòlit de Voltregà (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 0,92 km2, 536 m alt, 3.453 hab (2017)

0osonaSituat en un terreny muntanyós, al sector nord de la plana de Vic, prop de la riba dreta del Ter i voltat pel terme de les Masies de Voltregà. El terme, molt reduït, és ocupat gairebé del tot pels habitatges.

L’agricultura té poca importància; hi ha alguns horts i camps conreats i granges de bestiar porcí. Hi ha algunes petites fàbriques i tallers (indústria tèxtil cotonera, metal·lúrgica, alimentària, de la construcció i de derivats de la fusta). Àrea comercial de Vic. Part de la població activa treballa a les indústries de les Masies de Voltregà.

La vila és troba enlairada en un petit pujol; l’església parroquial de Sant Hipòlit, esmentada ja el 965, fou bastida de nou en 1769-80, de tipus barroc; encara subsisteix la casa del gremi dels paraires, bastida el 1627.

El lloc fou fins al segle XVIII la capital del castell i de la baronia de Voltregà.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Hilari Sacalm (Selva)

Municipi de la Selva (Catalunya): 83,28 km2, 803 m alt, 5.578 hab (2017)

0selvaSituat al sector oest de la comarca, al límit amb Osona i accidentat per la calma superior del massís de les Guilleries, a les vores de la riera d’Osor, afluent del Ter. Boscos d’alzines, faigs i castanyers.

Agricultura de secà, en regressió. Ramaderia porcina. Indústria derivada de la fusta, alimentària (explotació d’aigües minerals) i de la construcció. Té importància com a centre balneari i d’estiueig; hi ha establiments hotelers. Àrea comercial de Girona.

La vila és a la capçalera de la riera de Sant Hilari o d’Osor. L’església parroquial de Sant Hilari, d’origen romànic, fou totalment reformada als segles XVII-XIX.

El municipi comprèn, a més, diverses cases singulars (mas Saleta, mas Soler, etc), els castells de Solterra i de Mas Carbó, el poble de Santa Margarida de Vallors, l’antic poble de Mansolí, els veïnats del Serrat de Matamala, el pla de les Arenes i el santuari del Pedró.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 34,86 km2, 473 m alt, 1.342 hab (2017)

0garrotxaSituat a la vall d’Hostoles. Comprèn la capçalera del riu Brugent i les dues valls, afluents per l’esquerra, de Sant Iscle i d’Aiguabella; a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb Osona. Els sectors més muntanyosos són coberts de boscs de faigs, roures i alzines i pasturatges.

L’agricultura produeix cereals (blat, sègol, ordi i civada) i farratges. Ramaderia bovina i porcina; aviram. Indústria alimentària (embotits i xocolata) i tèxtil. Petit nucli d’estiueig. Àrea comercial d’Olot.

La vila és a banda i banda del riu Brugent, al peu del santuari de la Salut; església parroquial de Sant Feliu (segle XVII).

El municipi comprèn, a més, els pobles de Sant Iscle de Colltort, Sant Miquel de Pineda i les caseries de Pallerols i la Fàbrega i el santuari de la Salut.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesBiblioteca

Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 48,23 km², 124 m alt, 89.516 hab (2017)

0valles_occidentalSituat a l’esquerra de la riera de Rubí i a la capçalera de la riera de Sant Cugat, afluent per l’esquerra del Ripoll, entre la depressió del Vallès i els vessants nord-occidentals de la serra de Collserola.

El sector agrícola, important temps enrere, és pràcticament inexistent. Ha estat, des de principi del segle XX, lloc d’estiueig tradicional de la burgesia barcelonina, transformat actualment en nucli residencial amb nombrosos barris i urbanitzacions (Valldoreix, la Floresta, Mira-sol, Can Montmany, colònia Montserrat, l’Arrabassada i Sol-aire). El seu terme municipal és el menys industrialitzat de la comarca, encara que la creació del parc tecnològic del Vallès ha beneficiat l’establiment de diverses empreses del sector secundari i terciari (serveis). Àrea comercial de Barcelona.

pobl_sant_cugat_vallesDemogràficament presenta una població en ascens durant tot el segle XX.

La vila es formà al voltant del conjunt monumental del monestir de Sant Cugat del Vallès, l’església del qual ha esdevingut la parroquial (abans del 1835 ho era la de Sant Pere d’Octavià). Cases modernistes i noucentistes.

Dins el terme hi ha, a més, l’antic terme i església de Campanyà, l’antiga quadra de Vilanova de Sant Cugat, l’antic castell i quadra de Canals, les esglésies de Sant Vicenç del Bosc, Sant Llorenç de Fontcalçada, Sant Medir, l’antiga parròquia de Santa Maria de Gausac, l’ermita del Sant Crist de Llaceres, l’antiga masia fortificada de la torre Negre i la facultat de teologia dels jesuïtes Sant Francesc de Borja.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTelevisióNotíciesInstitut Arnau Cadell

Sant Celoni (Vallès Oriental)

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 65,23 km2, 152 m alt, 17.588 hab (2017)

0valles_orientalSituat a l’esquerra de la Tordera i a les vores del seu afluent el Pertegàs, entre el Montseny i el Montnegre, al nord-est de Granollers, al límit amb la comarca de la Selva. Boscos de pins, alzines, roures, faigs, etc.

Alternen els conreus de secà (cereals i vinya) amb els de regadiu (hortalisses). Ramaderia bovina i ovina; granges avícoles. Important activitat industrial: tèxtil, química, de la construcció, sidero-metal·lúrgica, de derivats de la fusta, extractiva i alimentària. Àrea comercial de Granollers.

La vila és a l’esquerra de la Tordera; església parroquial gòtica, a la façana de la qual, al segle XVIII, és feren uns importants i sumptuosos esgrafiats d’estil barroc; capella de Sant Erasme; el 1984 fou inaugurat el Museu de Geologia. Fou el centre del priorat de Sant Celoni i el 1319 els hospitalers hi establiren la comanda de Sant Celoni.

El municipi comprèn, també, el poble de la Batllòria, els pobles rurals de Pertegàs, Montnegre, Fuirosos, Vilardell i Olzinelles, l’església de Santa Maria de Montnegre i el santuari del Puig de Bellver.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesBall de GitanesCentre ExcursionistaClub Ciclista

Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 21,47 km2, 30 m alt, 82.142 hab (2017)

0baix_llobregat(ant: Alcalà)  Situat a la dreta del Llobregat, al peu de la Serralada Litoral.

L’agricultura és bàsicament de regadiu, gràcies a l’aprofitament de les aigües derivades del Llobregat pel canal de la Dreta i l’extreta de pous; els conreus més estesos són els d’arbres fruiters i hortalisses. De secà s’hi conreen cereals i llegums. La indústria s’ha desenvolupat ràpidament gràcies a la proximitat de Barcelona; sobresurten les indústries tèxtil, de la construcció, siderometal·lúrgica, de materials per a la construcció, derivats de la fusta i química. Àrea comercial de Barcelona. La població gairebé es va quadruplicar en el període 1960-80 a causa de la immigració.

La vila, situada a la vora dreta del Llobregat, és formada pel nucli antic, al voltant de l’antic castell de Sant Boi (actualment hotel), amb l’església del segles XVIII i notables casals dels segles XV-XVIII. Institut Psiquiàtric de la Mare de Déu de Montserrat (creat el 1854). Barri residencial de Marianao i els perifèrics de la Ciutat Cooperativa, del Bori (a l’antiga quadra de Benviure), de Casa Blanca i de Cinco Rosas.

Dins el terme hi ha també el santuari de Sant Ramon i restes ibèriques i romanes.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesMuseuEscola MúsicaFestival AltaveuFundació Llor

Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)

Municipi del Maresme (Catalunya): 11,83 km2, 114 m alt, 10.758 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, en un terreny gairebé pla, només accidentat per la serra del Corredor, a la vora de la riera de Llavaneres i al nord de Mataró.

L’economia es basa en l’agricultura i en la indústria. Els conreus més estesos són els de llegums, patates, hortalisses, fruiters i vinya. Hi té importància la floricultura. Indústria tèxtil, derivada de la fusta i de la construcció. Centre d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Mataró. Població en ascens.

La vila és al peu del sector muntanyós, al nord de la qual hi ha l’església Vella, la qual sembla que ja existia a les acaballes del segle X, segons antics documents. Nova església parroquial de Sant Andreu (segle XVI).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesInstitutBiblioteca

Sanaüja (Segarra)

Municipi de la Segarra (Catalunya): 32,99 km2, 409 m alt, 401 hab (2017)

mapa segarraSituat a la dreta del Llobregós, afluent del Segre per l’esquerra, a l’extrem nord-oest de la comarca, al límit amb la Noguera. Comprèn gairebé tota la vall baixa de la riera de Sanaüja. Al nord i l’est accidenten el territori les serres que marquen el límit amb el Solsonès (Pedrafita, 672 m alt).

L’economia es basa en l’agricultura, totalment de secà, i els conreus principals són els de cereals (blat, ordi, civada), vinya i olivera. Ramaderia de la llana i bestiar porcí. Avicultura. Petita indústria tèxtil cotonera. Àrea comercial de Ponts.

La vila és a la dreta de la riera de Sanaüja, dominada per una elevació on s’aixequen les restes de l’antic castell de Sanaüja; església parroquial de Santa Maria, gòtica amb façana barroca.

Dins el terme hi ha l’antiga canònica augustiniana del Pla.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques