Arxiu d'etiquetes: viles

Santa Bàrbara (Montsià)

4 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 28,15 km2, 79 m alt, 3.797 hab (2017)

0montsiaSituat a la dreta de l’Ebre, prop de la desembocadura, el terme és drenat pels barrancs de Lledó i de la Galera.

Agricultura de secà a gairebé tot el terme. El principal conreu és l’olivera, seguida per la vinya, els garrofers, els cereals i els ametllers. Encara hi ha poc regadiu, tot i que el canal Xerta–Càlig està transformant importants superfícies de secà en regadiu. Cooperativa agropecuària que elabora oli i vi. En la indústria destaca l’alimentària, la del moble i la de botons. Àrea comercial de Tortosa.

La vila es troba a la plana, a llevant del terme; església parroquial de la Mare de Déu de Lledó.

El municipi comprèn també la caseria de Foguet.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Sadurní d’Anoia (Alt Penedès)

36 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 18,96 km2, 162 m alt, 12.749 hab (2017)

0alt_penedesSituat prop de l’aiguabarreig de la riera de Lavernó amb el riu Anoia, al nord-est de la plana del Penedès, al límit amb l’Anoia.

L’agricultura, totalment de secà, es basava fins al segle XIX en la trilogia mediterrània (blat, vinya i olivera), que fou substituïda pel monoconreu de la vinya, necessària per a la indústria vinícola, la qual és molt important i especialitzada en la producció de cava, que fou iniciada a la masia Codorniu l’any 1872 i que s’expansionà fortament a partir del 1940. Altres indústries subsidiàries són la de derivats de la fusta, la paperera, la construcció i la sidero-metal·lúrgica. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Població en ascens.

La vila és a l’esquerra de la riera de Lavernó. L’església parroquial de Sant Sadurní és d’origen gòtic, però molt reformada posteriorment.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Monistrol d’Anoia, la Prua i Espiells, les caseries de can Codorniu (conjunt arquitectònic), Can Catassús i d’altres veïnats.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca – Foment Sardanista

Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 13,84 km2, 326 m alt, 2.170 hab (2017)

0alt_penedesSituat a la vall del riu de Bitlles, a la vall mitjana del riu de Mediona (a les fonts de les Deus brollen les aigües d’ambdós rius), accidentat per la serra de Mediona, al sector nord-oest de la comarca. Boscs de pins i matollar.

L’agricultura és la base de l’economia del municipi, amb conreus de secà (cereals, vinya, oliveres, farratges i arbres fruiters) i de regadiu (hortalisses). Ramaderia de cria de bestiar i avicultura. Indústria tèxtil, minera i paperera (paper de fumar). Estiueig. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

La vila és a l’esquerra del riu de Mediona, continuada pel raval de la Bòria, sota un turó que dominen les restes de l’antic castell de Sant Quintí de Mediona. L’església parroquial de Sant Quintí és la de l’antic monestir de Sant Quintí de Mediona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ball de Diables

Sant Pol de Mar (Maresme)

7 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 7,53 km2, 15 m alt, 5.062 hab (2017)

0maresme(o Sant Pol de la Marina)  Situat al litoral, tocant a la riera de la Vallalta o riera de Sant Pol, que desguassa a ponent de la població. El territori és accidentat al nord-est pels contraforts de la serra del Montnegre, on hi ha boscs de pins i d’alzines i matollar.

L’activitat turística i la funció del municipi com a centre d’estiueig han fet disminuir considerablement l’agricultura; al secà s’hi cultiva vinya, llegums i cereals, i el regadiu es destinat a horta (tenen gran anomenada els maduixots), patates, farratges i arbres fruiters. Indústria tèxtil i de la construcció. Pesca en recessió. Àrea comercial de Calella.

pobl_sant_polDes de finals del segle XIX i inicis del XX fou lloc d’estiueig dels barcelonins i s’hi bastiren algunes torres; la funció residencial ha continuat i s’ha incrementat amb el turisme.

La vila és a la costa, entre la desembocadura de la riera del seu nom i els vessants de la muntanyeta de Sant Pau, presidida per l’església de l’antic monestir i cartoixa de Sant Pol del Maresme, al voltant del qual s’anà formant la població. L’església parroquial de Sant Jaume és d’estil gòtico-tardana. Ermita romànica de Sant Pau; cases modernistes.

Durant la Guerra de Successió la població fou incendiada (1713) per les tropes borbòniques i durant la Guerra del Francès fou incendiada l’antiga església del monestir.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Fira Alternativa – Escola Hoteleria i Turisme – Club Nàutic

Sant Pere Pescador (Alt Empordà)

11 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 18,45 km2, 5 m alt, 2.040 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sud-est de la comarca, al centre de la badia de Roses, a la desembocadura del Fluvià; en zona d’aiguamolls convertida en parc natural (Aiguamolls de l’Empordà).

Agricultura de secà i de regadiu; els conreus principals són cereals, fruiters, farratges, vinya i hortalisses. Cria de bestiar i avicultura. Indústria derivada de l’agricultura. El turisme ha anat adquirint importància en les darreres dècades, especialment el sector del càmping i en el d’apartaments. Àrea comercial de Figueres.

La vila és a l’esquerra del Fluvià. L’església parroquial de Sant Pere (independent des del 1686) havia estat des del segle X possessió del monestir de Sant Pere de Rodes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Pere de Torelló (Osona)

31 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 55,13 km2, 621 m alt, 2.437 hab (2017)

0osonaSituat a l’extrem nord de la plana de Vic, entre els cursos dels rius Ges i Fornés, accidentat per serres pre-pirinenques, com la de Bellmunt, al límit amb el Ripollès.

Agricultura de secà (cereals, patates, farratges i alguns fruiters); hi predominen les explotacions agràries de petita i mitjana extensió. Ramaderia important (bestiar de llana, vaquí i porcí) i aviram. La indústria de derivats de la fusta i treballs de banya és una activitat tradicional; en l’actualitat aquesta última ha desaparegut de manera quasi total. Indústria tèxtil, del metall, forneria. Àrea comercial de Vic.

La vila és a la dreta del riu Ges, i es formà al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, notable exemplar barroc.

El municipi comprèn, a més, la quadra de Curull, el santuari de Bellmunt, prop de les restes de l’antic castell de Sarreganyada, i el de Sant Nazari de la Vola, el balneari de la Fontsanta, l’antic terme del bosc de les Fages, el veïnat i masia del Serrat i l’antiga masia d’Espaulella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 5,38 km2, 246 m alt, 2.343 hab (2017)

0alt_penedesSituat a la dreta del riu de Bitlles, al nord de la comarca, al límit amb l’Anoia.

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu. Els conreus més estesos són els de cereals, olivera i vinya, al secà, i les d’hortalisses i fruiters, al regadiu. Indústria paperera, tèxtil, metal·lúrgica, alimentària i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

La vila és a la dreta de la riera de Mediona. L’església parroquial romànica de Sant Pere correspon a la de l’antic monestir de Sant Pere de Riudebitlles, al voltant del qual es formà la població; palau gòtic dels marquesos de Llo (segles XIII-XIV), adquirit el 1994 per l’ajuntament.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Sant Jeroni

Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

14 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 41,11 km2, 466 m alt, 2.361 hab (2017)

0valles_occidental(o Sant Llorenç de Llaceres, ant: Llaceres)  Situat al vessant nord de la serra de Sant Llorenç del Munt o de Granera, al sector de capçalera del Ripoll, al nord de la comarca. El territori és molt muntanyós i cobert en gran part per bosc i pasturatge.

Agricultura amb conreus predominantment de secà (vinya, cereals, patates i farratge); el regadiu és poc important. La ramaderia (bestiar porcí) i l’avicultura i l’explotació del bosc han complementat tradicionalment l’agricultura. Indústria tèxtil cotonera. Estiueig. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa.

La vila és al sector nord del terme, a l’esquerra del Ripoll. L’església parroquial de Sant Llorenç de Llaceres és esmentada ja el 1129.

Dins el terme hi ha, a més, les ruïnes de l’antic castell de Pera i l’església romànica de Sant Feliu de Vallcarca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Llorenç de Morunys (Solsonès)

27 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 4,34 km2, 925 m alt, 949 hab (2017)

0solsones(o Sant Llorenç dels Piteus)  Situat a la vall de Lord, entre la serra dels Bastets i la del Port de Comte, a la dreta del Cardener, al nord de la comarca.

Agricultura amb conreus de cereals, llegums i fruiters. Ramaderia (bovins, ovins i porcins). Explotació forestal i serradores. Cal destacar la indústria alimentària (embotits i productes làctics). Centre d’estiueig amb indústria hotelera. És el segon nucli de la comarca i el principal centre de la vall de Lord, amb atracció comercial. Àrea comercial de Solsona.

La vila és situada al peu de la serra de Port de Comte; es formà el 1297 a redós del monestir de Sant Llorenç de Morunys, monument històrico-artístic, l’església del qual esdevingué parroquial. El 1343 hi fou fundada la confraria dels Colls.

Al sud de la vila hi ha el santuari de la Pietat, edifici gòtic que conserva un retaule de Francesc Solives (1480); a l’est hi ha el santuari de la Mare de Déu dels Àngels (1682), i al nord, l’església romànica de la Santa Creu (segle XI).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà)

14 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 31,84 km2, 173 m alt, 251 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la vall alta de la Muga, al sector occidental de la comarca.

Economia agrícola de secà (cereals, vinya, farratges i olivera). Boscos d’alzines sureres. Ramadera de cria de bestiar. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.

La vila és a l’esquerra de la Muga. L’església parroquial de Sant Llorenç és d’origen romànic; restes de les muralles (conserva 4 grans torres i els tres portals) i de l’antic castell de Sant Llorenç (a fora del poble); pont Vell medieval, de tres arcades, sobre la Muga.

Durant la Guerra Gran (1794) tingueren lloc les batalles de Sant Llorenç de la Muga. Fou el centre de la baronia de Sant Llorenç de la Muga.

El municipi comprèn, a més, la farga de Sant Sebastià, l’església i veïnat de Palau i els veïnats de Calmatges, l’Encontrella, Riberada d’Amunt i Riberada d’Avall.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques