Arxiu d'etiquetes: viles

Sallent (Bages)

44 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 65,22 km2, 278 m alt, 6.594 hab (2017)

0bages(o Sallent de Llobregat)  Situat a l’extrem nord del pla de Bages, travessat pel Llobregat, aigües avall del congost de Sallent. Boscos de pins i alzines.

Extracció de sals, amb importants mines de potassa. L’agricultura és fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els cereals i la vinya; el regadiu és poc estès i aprofita les aigües derivades del Llobregat per a diversos cultius d’horta i blat de moro. La indústria tèxtil s’ha vist superada per la metal·lúrgica i per un increment de les activitats agropecuàries. Àrea comercial de Manresa.

El nucli principal de la vila és a l’esquerra del Llobregat, centrat per l’església parroquial de Santa Maria. Ruïnes de l’antic castell de Sallent; antiga església parroquial de Sant Esteve, romànica; Casa Gran i pont de la Vila, gòtics, i la casa de sant Antoni Maria Claret.

El municipi comprèn els pobles de Cornet, Cabrianes, Sant Ponç, Serra-sanç, Sant Martí de Serraïma, Sant Pere de Serraïma i l’antiga quadra i santuari de Fucimanya, amb diverses esglésies romàniques; hi ha dòlmens a Cornet i restes d’un poblat pre-romà al Cogulló.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Vedruna – Club Natació

Salàs de Pallars (Pallars Jussà)

9 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 20,27 km2, 573 m alt, 337 hab (2017)

0pallars_jussaSituat entre la serra de Salàs i la riba dreta de la Noguera Pallaresa, prop del pantà de Sant Antoni o de Talarn.

Agricultura de secà; s’hi conreen cereals (blat, ordi, civada), patates, vinya, oliveres i farratges; també s’hi conreen arbres fruiters. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Explotació forestal (serradores de fusta). Indústria de fabricació de rajoles. Àrees comercials de Tremp i la Pobla de Segur.

La vila és a la dreta del barranc de Fontfreda. Havia estat emmurallada i conserva alguns dels portals d’entrada; a l’església parroquial és venerada la Mare de Déu del Coll. Fora vila hi ha restes de l’antiga església parroquial de Sant Pere, romànica.

El municipi comprèn, a més, el poble de Sensui i el llogaret del Mas de Balust.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rubí (Vallès Occidental)

29 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 32,30 km2, 123 m alt, 75.568 hab (2017)

0valles_occidentalSituat a la riba de la riera de Rubí, afluent del Llobregat, al sector més meridional de la comarca, al sud de Terrassa, al límit amb el Baix Llobregat.

L’agricultura, en altre temps important, fou desplaçada per l’activitat industrial arran de les riuades del 1962, que malmeteren els camps de conreu. Des d’aleshores ençà el principal recurs econòmic és la indústria, activitat lligada a un espectacular creixement demogràfic, que representa un increment del 445% en poc més de trenta anys (1960-91).

pobl_rubiLes instal·lacions industrials han aprofitat les terres que s’estenen a banda i banda de la riera; sobresurten les indústries dedicades a la metal·lúrgia, a l’electrònica, a la química i a la construcció. Els factors principals, tant del desenvolupament industrial com del creixement demogràfic, han estat la proximitat a la ciutat de Barcelona i les òptimes condicions de localització (s’ha beneficiat de la dinàmica generada al voltant de les àrees industrial de Terrassa i Sabadell) i de la xarxa viària existent. Àrea comercial de Barcelona.

Han sorgit també nombroses urbanitzacions destinades a segona residència.

La vila és a l’esquerra de la riera de Rubí, centrada per l’església parroquial de Sant Pere, romànica reformada; dalt d’un turó s’aixeca el casal que correspon a l’antic castell de Rubí (esmentat ja el 994); Museu de Rubí, amb troballes iberoromanes trobades dins el terme.

El municipi comprèn, també, els santuaris de Sant Genís de Rubí i de Sant Muç.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió Atlètica – Ràdio – Televisió – Esbart – Castellers

Roses (Alt Empordà)

50 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 45,91 km2, 5 m alt, 19.216 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector nord del golf de Roses i accidentat per la serra de Rodes, que accidenta el sector més oriental del terme i dóna lloc a una costa alta i rocosa, on s’obren algunes cales, entre les quals sobresurt la de cala Montjoi.

La viticultura és el principal recurs agrícola, si bé ha anat perdent pes econòmic davant d’altres sectors. El port de Roses, que al segle XVIII s’utilitzà per al tràfic marítim, actualment és dedica exclusivament a port esportiu i a l’activitat pesquera, que representa el 14% del total de les captures dels ports del litoral català; compta amb una cooperativa de pescadors. L’activitat industrial es limita a petites empreses de salaó de peix (anxoves) i d’altres derivades de la construcció. Tanmateix la principal font d’ingressos del municipi prové del sector turístic i dels serveis derivats d’aquest Àrea comercial de Figueres.

pobl_rosesA l’estiu la població supera els 100.000 hab, que aprofiten l’extensa oferta d’hotels, apartament i les nombroses urbanitzacions del seu terme municipal..

La vila s’allargava des del recinte de l’antiga ciutadella de Roses (amb restes de l’antic monestir de Roses i de l’antiga ciutat grega de Rhode) fins als molls del port. Església parroquial de Santa Maria (segle XVIII), de base romànica.

El municipi comprèn, a més, l’antic castell de la Trinitat, l’antic monestir i actual urbanització de Santa Margarida de Vilanera, l’antic terme i urbanització de la Garriga i el veïnat i centre turístic de Montjoi.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Notícies – Biblioteca – Port Esportiu

Roda de Ter (Osona)

26 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 2,23 km2, 443 m alt, 6.125 hab (2017)

0osonaSituat al mig de la plana de Vic, a la riba esquerra del Ter, en contacte amb les Guilleries, al nord-est de Vic.

Conreus de moresc, farratge i cereals d’hivern, sense regar. El sector industrial és força diversificat i compta amb una certa tradició tèxtil, iniciada vers el 1840, en aprofitar les aigües del Ter; també hi ha indústria de la construcció, de la fusta i química. Àrea comercial de Vic. Població en ascens.

La vila és a banda i banda del Ter, sobre el qual hi ha un pont medieval. Església parroquial de Sant Pere. Museu Municipal d’Arqueologia.

El municipi comprèn, a més, el barri i santuari del Sòl del Pont i la caseria del Carrer dels Pèlics. El 1836 li fou segregat el terme de les Masies de Roda.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Roca del Vallès, la (Vallès Oriental)

15 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 36,90 km2, 123 m alt, 10.536 hab (2017)

0valles_orientalSituat al sud-est de la comarca, al límit amb el Maresme, a la vall del Mogent; el terme és accidentat pels darrers contraforts occidentals de la Serralada Litoral.

L’agricultura, que hi és en regressió, es dedica als conreus de secà (cereals, farratges, fruiters) i en menor extensió als de regadiu (productes d’horta, farratges, etc). Hi ha granges de bestiar boví, porcí i aviram. D’ençà que en el decenni del 1960 es començaren a instal·lar un bon nombre de fàbriques, l’activitat industrial ha estat la principal font d’ingressos del municipi; indústries tèxtils, químiques, metal·lúrgiques, de la construcció, etc. Pren cada cop més importància el sector serveis, amb la instal·lació de superfícies comercials, que aprofiten la proximitat i l’excel·lent xarxa de comunicacions amb Granollers i la ciutat de Barcelona.

pobl_roca_vallesDes del punt de vista demogràfic, el nombre d’habitants gairebé s’ha quadruplicat des del 1900 (llavors 1.769 hab).

La vila és a l’esquerra del Mogent, dominat pel castell de la Roca del Vallès (del segle XV, reconstruït el 1952 per Antoni Rivière); església parroquial de Sant Sadurní.

El municipi comprèn, a més, el poble de Santa Agnès de Malanyanes, amb església romànica, el santuari de Santa Maria de Malanyanes, l’antic monestir de Sant Pere del Bosc, l’antic castell de Bell-lloc i les antigues quadres de Valldarió, Vilalba i Sant Lleïr.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Gegants – Escola Mogent

Riudoms (Baix Camp)

26 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 32,43 km2, 125 m alt, 6.515 hab (2017)

0baix_campSituat vora la riera de Riudoms, estès al vessant oriental de la Serralada Pre-litoral Catalana, al pla del Camp de Tarragona.

La construcció de l’embassament de Riudecanyes afavorí el desenvolupament dels conreus de regadiu enfront dels de secà (temps enrere més estesos); avellaners i productes d’horta; de secà, domini de l’olivera i una mica de vinya. Cria de porcs i granges avícoles. Indústria alimentària i de la fusta. Àrea comercial de Reus.

La vila és situada mig km a l’oest de la riera de Maspujols. Església parroquial de Sant Jaume (1610-17), barroco-renaixentista, on s’hi venera el cos incorrupte del beat Gran (Bonaventura de Barcelona). L’ermita de Sant Antoni és tocant al poble. Hi ha restes de vil·les romanes a les Planes i a la Timba.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Riudecols (Baix Camp)

14 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 19,46 km2, 299 m alt, 1.165 hab (2017)

0baix_campSituat a l’oest de la comarca, als margues de la riera de Riudecols, a l’oest de Reus. El terme és força accidentat.

Vora el riu hi ha una part de conreus d’horta, però hi prepondera l’agricultura de secà, amb predomini d’avellaners; altres conreus són els de vinya i els d’ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura i cria de porcs. Indústria metal·lúrgica. Àrea comercial de Reus.

La vila és a l’esquerra de la riera de les Irles, en un pendís. Església parroquial de Sant Pere (1872).

El municipi comprèn a més les ruïnes de l’ermita de Sant Bartomeu i de la torre dels Moros, els llocs de les Voltes i les Irles i l’antic lloc dels Banys; comparteix amb Alforja el santuari de Puigcerver.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Riudecanyes (Baix Camp)

18 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 17,10 km2, 195 m alt, 1.101 hab (2017)

0baix_campSituat al centre de la comarca, a la vall de la riera de Riudecanyes, que rega el terme, i on s’ha construït l’embassament de Riudecanyes, i accidentat per la serra de l’Argentera i pels contraforts orientals de la serra de Pradell.

L’agricultura és de secà, i es conrea gran part del terme; més d’una quarta part dels conreus són destinats a avellaners, seguits d’oliveres, vinya i ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura. Estiueig. Àrea comercial de Reus.

La vila és a la dreta de la riera, sota la presa del pantà. Església parroquial de Sant Mateu, de la segona meitat del segle XVI.

El castell-monestir d’Escornalbou és dins el terme. A la partida del Gort fou excavat un poblat ibèric.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Riudarenes (Selva)

9 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 47,60 km2, 84 m alt, 2.145 hab (2017)

0selvaSituat a la depressió selvatana, a les vores de la riera de Santa Coloma, afluent de la Tordera, al centre de la comarca, al sud-est de Santa Coloma de Farners i accidentat per les Guilleries.

Hi ha conreus de regadiu (hortalisses i farratges), però hi preponderen els de secà: produeix cereals d’hivern i farratges. Ramaderia (bestiar boví, porcí) i avicultura. Explotació forestal: hi ha arbres de ribera, pinedes i sureres. Sobresurt la indústria alimentària (farines, pinsos, etc). Àrea comercial de Girona.

La vila és a l’esquerra de la riera de Santa Coloma. L’església parroquial de Sant Martí fou incendiada i saquejada els primers dies de maig de 1640 pels terços castellans, i fou un dels fets que motivaren la guerra dels Segadors.

El municipi comprèn també el poble de l’Esparra, el santuari i antic castell d’Argimon, el santuari de Montcorb, l’hostal de Rupit i part del veïnat de les Mallorquines.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques