(Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, 1642)

Santuari de la Mare de Déu de la Salut, situat en un replà de la gran cinglera, continuada més enllà del coll de Condreu per la cinglera del Far, que limita per l’est l’altiplà de Collsacabra i que domina la vall d’Hostoles.

Fou fundat el 1642 per Joan Carbonés, que col·locà una imatge mariana en una balma de la roca d’en Claperols, amb el nom de la Font de la Salut. El 1643 ja fou edificat un petit edicle sota la balma, on Carbones es retirà com a ermità. Des del principi s’hi celebrà un aplec el 21 de setembre, i s’hi anava en processó per la Santa Creu de Maig.

Es feren algunes ampliacions de la capella, fins que al segle XVIII es començà l’església i l’hostal actuals, ampliats el 1832 i el 1847. El 1853 es començà el cambril i es féu una imatge nova, i el 1862 l’actual façana neoclàssica. Hom ha ampliat l’hostal i arranjat els voltants i la carretera, iniciada el 1939, a causa de la constant devoció i afluència de visitants.