Arxiu d'etiquetes: viles

Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)

25 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 34,86 km2, 473 m alt, 1.342 hab (2017)

0garrotxaSituat a la vall d’Hostoles. Comprèn la capçalera del riu Brugent i les dues valls, afluents per l’esquerra, de Sant Iscle i d’Aiguabella; a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb Osona. Els sectors més muntanyosos són coberts de boscs de faigs, roures i alzines i pasturatges.

L’agricultura produeix cereals (blat, sègol, ordi i civada) i farratges. Ramaderia bovina i porcina; aviram. Indústria alimentària (embotits i xocolata) i tèxtil. Petit nucli d’estiueig. Àrea comercial d’Olot.

La vila és a banda i banda del riu Brugent, al peu del santuari de la Salut; església parroquial de Sant Feliu (segle XVII).

El municipi comprèn, a més, els pobles de Sant Iscle de Colltort, Sant Miquel de Pineda i les caseries de Pallerols i la Fàbrega i el santuari de la Salut.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Biblioteca

Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

145 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 48,23 km², 124 m alt, 89.516 hab (2017)

0valles_occidentalSituat a l’esquerra de la riera de Rubí i a la capçalera de la riera de Sant Cugat, afluent per l’esquerra del Ripoll, entre la depressió del Vallès i els vessants nord-occidentals de la serra de Collserola.

El sector agrícola, important temps enrere, és pràcticament inexistent. Ha estat, des de principi del segle XX, lloc d’estiueig tradicional de la burgesia barcelonina, transformat actualment en nucli residencial amb nombrosos barris i urbanitzacions (Valldoreix, la Floresta, Mira-sol, Can Montmany, colònia Montserrat, l’Arrabassada i Sol-aire). El seu terme municipal és el menys industrialitzat de la comarca, encara que la creació del parc tecnològic del Vallès ha beneficiat l’establiment de diverses empreses del sector secundari i terciari (serveis). Àrea comercial de Barcelona.

pobl_sant_cugat_vallesDemogràficament presenta una població en ascens durant tot el segle XX.

La vila es formà al voltant del conjunt monumental del monestir de Sant Cugat del Vallès, l’església del qual ha esdevingut la parroquial (abans del 1835 ho era la de Sant Pere d’Octavià). Cases modernistes i noucentistes.

Dins el terme hi ha, a més, l’antic terme i església de Campanyà, l’antiga quadra de Vilanova de Sant Cugat, l’antic castell i quadra de Canals, les esglésies de Sant Vicenç del Bosc, Sant Llorenç de Fontcalçada, Sant Medir, l’antiga parròquia de Santa Maria de Gausac, l’ermita del Sant Crist de Llaceres, l’antiga masia fortificada de la torre Negre i la facultat de teologia dels jesuïtes Sant Francesc de Borja.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Televisió – Notícies – Institut Arnau Cadell

Sant Celoni (Vallès Oriental)

32 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 65,23 km2, 152 m alt, 17.588 hab (2017)

0valles_orientalSituat a l’esquerra de la Tordera i a les vores del seu afluent el Pertegàs, entre el Montseny i el Montnegre, al nord-est de Granollers, al límit amb la comarca de la Selva. Boscos de pins, alzines, roures, faigs, etc.

Alternen els conreus de secà (cereals i vinya) amb els de regadiu (hortalisses). Ramaderia bovina i ovina; granges avícoles. Important activitat industrial: tèxtil, química, de la construcció, sidero-metal·lúrgica, de derivats de la fusta, extractiva i alimentària. Àrea comercial de Granollers.

La vila és a l’esquerra de la Tordera; església parroquial gòtica, a la façana de la qual, al segle XVIII, és feren uns importants i sumptuosos esgrafiats d’estil barroc; capella de Sant Erasme; el 1984 fou inaugurat el Museu de Geologia. Fou el centre del priorat de Sant Celoni i el 1319 els hospitalers hi establiren la comanda de Sant Celoni.

El municipi comprèn, també, el poble de la Batllòria, els pobles rurals de Pertegàs, Montnegre, Fuirosos, Vilardell i Olzinelles, l’església de Santa Maria de Montnegre i el santuari del Puig de Bellver.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ball de Gitanes – Centre Excursionista – Club Ciclista

Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

51 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 21,47 km2, 30 m alt, 82.142 hab (2017)

0baix_llobregat(ant: Alcalà)  Situat a la dreta del Llobregat, al peu de la Serralada Litoral.

L’agricultura és bàsicament de regadiu, gràcies a l’aprofitament de les aigües derivades del Llobregat pel canal de la Dreta i l’extreta de pous; els conreus més estesos són els d’arbres fruiters i hortalisses. De secà s’hi conreen cereals i llegums. La indústria s’ha desenvolupat ràpidament gràcies a la proximitat de Barcelona; sobresurten les indústries tèxtil, de la construcció, siderometal·lúrgica, de materials per a la construcció, derivats de la fusta i química. Àrea comercial de Barcelona. La població gairebé es va quadruplicar en el període 1960-80 a causa de la immigració.

La vila, situada a la vora dreta del Llobregat, és formada pel nucli antic, al voltant de l’antic castell de Sant Boi (actualment hotel), amb l’església del segles XVIII i notables casals dels segles XV-XVIII. Institut Psiquiàtric de la Mare de Déu de Montserrat (creat el 1854). Barri residencial de Marianao i els perifèrics de la Ciutat Cooperativa, del Bori (a l’antiga quadra de Benviure), de Casa Blanca i de Cinco Rosas.

Dins el terme hi ha també el santuari de Sant Ramon i restes ibèriques i romanes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Museu – Escola Música – Festival Altaveu – Fundació Llor

Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)

11 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 11,83 km2, 114 m alt, 10.758 hab (2017)

0maresmeSituat al litoral, en un terreny gairebé pla, només accidentat per la serra del Corredor, a la vora de la riera de Llavaneres i al nord de Mataró.

L’economia es basa en l’agricultura i en la indústria. Els conreus més estesos són els de llegums, patates, hortalisses, fruiters i vinya. Hi té importància la floricultura. Indústria tèxtil, derivada de la fusta i de la construcció. Centre d’estiueig i de segones residències. Àrea comercial de Mataró. Població en ascens.

La vila és al peu del sector muntanyós, al nord de la qual hi ha l’església Vella, la qual sembla que ja existia a les acaballes del segle X, segons antics documents. Nova església parroquial de Sant Andreu (segle XVI).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Biblioteca

Sanaüja (Segarra)

15 Respostes

Municipi de la Segarra (Catalunya): 32,99 km2, 409 m alt, 401 hab (2017)

mapa segarraSituat a la dreta del Llobregós, afluent del Segre per l’esquerra, a l’extrem nord-oest de la comarca, al límit amb la Noguera. Comprèn gairebé tota la vall baixa de la riera de Sanaüja. Al nord i l’est accidenten el territori les serres que marquen el límit amb el Solsonès (Pedrafita, 672 m alt).

L’economia es basa en l’agricultura, totalment de secà, i els conreus principals són els de cereals (blat, ordi, civada), vinya i olivera. Ramaderia de la llana i bestiar porcí. Avicultura. Petita indústria tèxtil cotonera. Àrea comercial de Ponts.

La vila és a la dreta de la riera de Sanaüja, dominada per una elevació on s’aixequen les restes de l’antic castell de Sanaüja; església parroquial de Santa Maria, gòtica amb façana barroca.

Dins el terme hi ha l’antiga canònica augustiniana del Pla.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sallent (Bages)

37 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 65,22 km2, 278 m alt, 6.594 hab (2017)

0bages(o Sallent de Llobregat)  Situat a l’extrem nord del pla de Bages, travessat pel Llobregat, aigües avall del congost de Sallent. Boscos de pins i alzines.

Extracció de sals, amb importants mines de potassa. L’agricultura és fonamentalment de secà; els conreus més estesos són els cereals i la vinya; el regadiu és poc estès i aprofita les aigües derivades del Llobregat per a diversos cultius d’horta i blat de moro. La indústria tèxtil s’ha vist superada per la metal·lúrgica i per un increment de les activitats agropecuàries. Àrea comercial de Manresa.

El nucli principal de la vila és a l’esquerra del Llobregat, centrat per l’església parroquial de Santa Maria. Ruïnes de l’antic castell de Sallent; antiga església parroquial de Sant Esteve, romànica; Casa Gran i pont de la Vila, gòtics, i la casa de sant Antoni Maria Claret.

El municipi comprèn els pobles de Cornet, Cabrianes, Sant Ponç, Serra-sanç, Sant Martí de Serraïma, Sant Pere de Serraïma i l’antiga quadra i santuari de Fucimanya, amb diverses esglésies romàniques; hi ha dòlmens a Cornet i restes d’un poblat pre-romà al Cogulló.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Vedruna – Club Natació

Salàs de Pallars (Pallars Jussà)

7 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 20,27 km2, 573 m alt, 337 hab (2017)

0pallars_jussaSituat entre la serra de Salàs i la riba dreta de la Noguera Pallaresa, prop del pantà de Sant Antoni o de Talarn.

Agricultura de secà; s’hi conreen cereals (blat, ordi, civada), patates, vinya, oliveres i farratges; també s’hi conreen arbres fruiters. Ramaderia (bestiar oví i porcí). Explotació forestal (serradores de fusta). Indústria de fabricació de rajoles. Àrees comercials de Tremp i la Pobla de Segur.

La vila és a la dreta del barranc de Fontfreda. Havia estat emmurallada i conserva alguns dels portals d’entrada; a l’església parroquial és venerada la Mare de Déu del Coll. Fora vila hi ha restes de l’antiga església parroquial de Sant Pere, romànica.

El municipi comprèn, a més, el poble de Sensui i el llogaret del Mas de Balust.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Rubí (Vallès Occidental)

24 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 32,30 km2, 123 m alt, 75.568 hab (2017)

0valles_occidentalSituat a la riba de la riera de Rubí, afluent del Llobregat, al sector més meridional de la comarca, al sud de Terrassa, al límit amb el Baix Llobregat.

L’agricultura, en altre temps important, fou desplaçada per l’activitat industrial arran de les riuades del 1962, que malmeteren els camps de conreu. Des d’aleshores ençà el principal recurs econòmic és la indústria, activitat lligada a un espectacular creixement demogràfic, que representa un increment del 445% en poc més de trenta anys (1960-91).

pobl_rubiLes instal·lacions industrials han aprofitat les terres que s’estenen a banda i banda de la riera; sobresurten les indústries dedicades a la metal·lúrgia, a l’electrònica, a la química i a la construcció. Els factors principals, tant del desenvolupament industrial com del creixement demogràfic, han estat la proximitat a la ciutat de Barcelona i les òptimes condicions de localització (s’ha beneficiat de la dinàmica generada al voltant de les àrees industrial de Terrassa i Sabadell) i de la xarxa viària existent. Àrea comercial de Barcelona.

Han sorgit també nombroses urbanitzacions destinades a segona residència.

La vila és a l’esquerra de la riera de Rubí, centrada per l’església parroquial de Sant Pere, romànica reformada; dalt d’un turó s’aixeca el casal que correspon a l’antic castell de Rubí (esmentat ja el 994); Museu de Rubí, amb troballes iberoromanes trobades dins el terme.

El municipi comprèn, també, els santuaris de Sant Genís de Rubí i de Sant Muç.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió Atlètica – Ràdio – Televisió – Esbart – Castellers

Roses (Alt Empordà)

45 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 45,91 km2, 5 m alt, 19.216 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector nord del golf de Roses i accidentat per la serra de Rodes, que accidenta el sector més oriental del terme i dóna lloc a una costa alta i rocosa, on s’obren algunes cales, entre les quals sobresurt la de cala Montjoi.

La viticultura és el principal recurs agrícola, si bé ha anat perdent pes econòmic davant d’altres sectors. El port de Roses, que al segle XVIII s’utilitzà per al tràfic marítim, actualment és dedica exclusivament a port esportiu i a l’activitat pesquera, que representa el 14% del total de les captures dels ports del litoral català; compta amb una cooperativa de pescadors. L’activitat industrial es limita a petites empreses de salaó de peix (anxoves) i d’altres derivades de la construcció. Tanmateix la principal font d’ingressos del municipi prové del sector turístic i dels serveis derivats d’aquest Àrea comercial de Figueres.

pobl_rosesA l’estiu la població supera els 100.000 hab, que aprofiten l’extensa oferta d’hotels, apartament i les nombroses urbanitzacions del seu terme municipal..

La vila s’allargava des del recinte de l’antiga ciutadella de Roses (amb restes de l’antic monestir de Roses i de l’antiga ciutat grega de Rhode) fins als molls del port. Església parroquial de Santa Maria (segle XVIII), de base romànica.

El municipi comprèn, a més, l’antic castell de la Trinitat, l’antic monestir i actual urbanització de Santa Margarida de Vilanera, l’antic terme i urbanització de la Garriga i el veïnat i centre turístic de Montjoi.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Notícies – Biblioteca – Port Esportiu