Arxiu d'etiquetes: viles

Sant Pere Pescador (Alt Empordà)

11 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 18,45 km2, 5 m alt, 2.040 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sud-est de la comarca, al centre de la badia de Roses, a la desembocadura del Fluvià; en zona d’aiguamolls convertida en parc natural (Aiguamolls de l’Empordà).

Agricultura de secà i de regadiu; els conreus principals són cereals, fruiters, farratges, vinya i hortalisses. Cria de bestiar i avicultura. Indústria derivada de l’agricultura. El turisme ha anat adquirint importància en les darreres dècades, especialment el sector del càmping i en el d’apartaments. Àrea comercial de Figueres.

La vila és a l’esquerra del Fluvià. L’església parroquial de Sant Pere (independent des del 1686) havia estat des del segle X possessió del monestir de Sant Pere de Rodes.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Pere de Torelló (Osona)

29 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 55,13 km2, 621 m alt, 2.437 hab (2017)

0osonaSituat a l’extrem nord de la plana de Vic, entre els cursos dels rius Ges i Fornés, accidentat per serres pre-pirinenques, com la de Bellmunt, al límit amb el Ripollès.

Agricultura de secà (cereals, patates, farratges i alguns fruiters); hi predominen les explotacions agràries de petita i mitjana extensió. Ramaderia important (bestiar de llana, vaquí i porcí) i aviram. La indústria de derivats de la fusta i treballs de banya és una activitat tradicional; en l’actualitat aquesta última ha desaparegut de manera quasi total. Indústria tèxtil, del metall, forneria. Àrea comercial de Vic.

La vila és a la dreta del riu Ges, i es formà al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, notable exemplar barroc.

El municipi comprèn, a més, la quadra de Curull, el santuari de Bellmunt, prop de les restes de l’antic castell de Sarreganyada, i el de Sant Nazari de la Vola, el balneari de la Fontsanta, l’antic terme del bosc de les Fages, el veïnat i masia del Serrat i l’antiga masia d’Espaulella.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 5,38 km2, 246 m alt, 2.343 hab (2017)

0alt_penedesSituat a la dreta del riu de Bitlles, al nord de la comarca, al límit amb l’Anoia.

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu. Els conreus més estesos són els de cereals, olivera i vinya, al secà, i les d’hortalisses i fruiters, al regadiu. Indústria paperera, tèxtil, metal·lúrgica, alimentària i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

La vila és a la dreta de la riera de Mediona. L’església parroquial romànica de Sant Pere correspon a la de l’antic monestir de Sant Pere de Riudebitlles, al voltant del qual es formà la població; palau gòtic dels marquesos de Llo (segles XIII-XIV), adquirit el 1994 per l’ajuntament.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola Sant Jeroni

Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

12 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 41,11 km2, 466 m alt, 2.361 hab (2017)

0valles_occidental(o Sant Llorenç de Llaceres, ant: Llaceres)  Situat al vessant nord de la serra de Sant Llorenç del Munt o de Granera, al sector de capçalera del Ripoll, al nord de la comarca. El territori és molt muntanyós i cobert en gran part per bosc i pasturatge.

Agricultura amb conreus predominantment de secà (vinya, cereals, patates i farratge); el regadiu és poc important. La ramaderia (bestiar porcí) i l’avicultura i l’explotació del bosc han complementat tradicionalment l’agricultura. Indústria tèxtil cotonera. Estiueig. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa.

La vila és al sector nord del terme, a l’esquerra del Ripoll. L’església parroquial de Sant Llorenç de Llaceres és esmentada ja el 1129.

Dins el terme hi ha, a més, les ruïnes de l’antic castell de Pera i l’església romànica de Sant Feliu de Vallcarca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Llorenç de Morunys (Solsonès)

20 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 4,34 km2, 925 m alt, 949 hab (2017)

0solsones(o Sant Llorenç dels Piteus)  Situat a la vall de Lord, entre la serra dels Bastets i la del Port de Comte, a la dreta del Cardener, al nord de la comarca.

Agricultura amb conreus de cereals, llegums i fruiters. Ramaderia (bovins, ovins i porcins). Explotació forestal i serradores. Cal destacar la indústria alimentària (embotits i productes làctics). Centre d’estiueig amb indústria hotelera. És el segon nucli de la comarca i el principal centre de la vall de Lord, amb atracció comercial. Àrea comercial de Solsona.

La vila és situada al peu de la serra de Port de Comte; es formà el 1297 a redós del monestir de Sant Llorenç de Morunys, monument històrico-artístic, l’església del qual esdevingué parroquial. El 1343 hi fou fundada la confraria dels Colls.

Al sud de la vila hi ha el santuari de la Pietat, edifici gòtic que conserva un retaule de Francesc Solives (1480); a l’est hi ha el santuari de la Mare de Déu dels Àngels (1682), i al nord, l’església romànica de la Santa Creu (segle XI).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà)

14 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 31,84 km2, 173 m alt, 251 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la vall alta de la Muga, al sector occidental de la comarca.

Economia agrícola de secà (cereals, vinya, farratges i olivera). Boscos d’alzines sureres. Ramadera de cria de bestiar. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.

La vila és a l’esquerra de la Muga. L’església parroquial de Sant Llorenç és d’origen romànic; restes de les muralles (conserva 4 grans torres i els tres portals) i de l’antic castell de Sant Llorenç (a fora del poble); pont Vell medieval, de tres arcades, sobre la Muga.

Durant la Guerra Gran (1794) tingueren lloc les batalles de Sant Llorenç de la Muga. Fou el centre de la baronia de Sant Llorenç de la Muga.

El municipi comprèn, a més, la farga de Sant Sebastià, l’església i veïnat de Palau i els veïnats de Calmatges, l’Encontrella, Riberada d’Amunt i Riberada d’Avall.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Joan Despí (Baix Llobregat)

18 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 6,17 km2, 10 m alt, 33.873 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al pla del Llobregat, a la riba esquerra del riu.

L’agricultura és en regressió, i predomina la de regadiu sobre la de secà. Els conreus més estesos són els de fruiters (pomeres, pereres i presseguers), productes d’horta i llegums als sectors de regadiu. Indústries alimentària, sidero-metal·lúrgica, química i paperera. Àrea comercial de Barcelona. Àrea comercial de Barcelona. Espectacular creixement demogràfic en el període 1960-80.

A la part més antiga del poble hi ha l’església parroquial de Sant Joan Baptista (refeta de nou el 1852) i la capella romànica del Bonviatge; edificis modernistes de Josep Maria Jujol, com la Torre dels Ous o casa Gibert i la Maria Negre (1915).

El municipi comprèn, a més, diversos barris, com el de les Planes, el veïnat del Pla del Vent, el polígon industrial de la Fontsanta i les instal·lacions de Televisió de Catalunya. També han estat trobades sepultures de fossa de l’època neolítica. El 1723 Jaume Salvador i Pedrol hi creà un jardí botànic.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Geganters – Bàsquet Club

Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)

55 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 53,67 km2, 773 m alt, 3.270 hab (2017)

0ripollesSituat a la vall del Ter; força accidentat pels vessants de la serra de Vallfogona. El terme és cobert en gran part per boscos de faigs i roures, i pastures naturals.

L’agricultura és de secà (plantes farratgeres, moresc, blat i patates). Bestiar boví i porcí i granges avícoles. Important activitat industrial; sobresurt la indústria tèxtil, localitzada en colònies al llarg del curs del Ter (colònia Llaudet i colònia Jordana); la segueixen en importància l’alimentària, la de producció de ciment, la de la construcció, la sidero-metal·lúrgica i la de derivats de la fusta. Turisme. Àrea comercial de Ripoll.

La vila és a l’esquerra del Ter i sorgí al voltant de l’antic monestir de Sant Joan de les Abadesses, de monges benedictines, monument històrico-artístic, amb església romànica, que actualment és la parroquial (abans habia tingut la de Sant Joanipol).

El municipi comprèn, a més, el veïnat de Torralles, l’antic lloc d’Arçamala, el santuari del Prat, la masia de Ribamala i l’antic municipi forà de la Ribera de Sant Joan.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió Excursionista

Sant Hipòlit de Voltregà (Osona)

18 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 0,92 km2, 536 m alt, 3.453 hab (2017)

0osonaSituat en un terreny muntanyós, al sector nord de la plana de Vic, prop de la riba dreta del Ter i voltat pel terme de les Masies de Voltregà. El terme, molt reduït, és ocupat gairebé del tot pels habitatges.

L’agricultura té poca importància; hi ha alguns horts i camps conreats i granges de bestiar porcí. Hi ha algunes petites fàbriques i tallers (indústria tèxtil cotonera, metal·lúrgica, alimentària, de la construcció i de derivats de la fusta). Àrea comercial de Vic. Part de la població activa treballa a les indústries de les Masies de Voltregà.

La vila és troba enlairada en un petit pujol; l’església parroquial de Sant Hipòlit, esmentada ja el 965, fou bastida de nou en 1769-80, de tipus barroc; encara subsisteix la casa del gremi dels paraires, bastida el 1627.

El lloc fou fins al segle XVIII la capital del castell i de la baronia de Voltregà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sant Hilari Sacalm (Selva)

31 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 83,28 km2, 803 m alt, 5.578 hab (2017)

0selvaSituat al sector oest de la comarca, al límit amb Osona i accidentat per la calma superior del massís de les Guilleries, a les vores de la riera d’Osor, afluent del Ter. Boscos d’alzines, faigs i castanyers.

Agricultura de secà, en regressió. Ramaderia porcina. Indústria derivada de la fusta, alimentària (explotació d’aigües minerals) i de la construcció. Té importància com a centre balneari i d’estiueig; hi ha establiments hotelers. Àrea comercial de Girona.

La vila és a la capçalera de la riera de Sant Hilari o d’Osor. L’església parroquial de Sant Hilari, d’origen romànic, fou totalment reformada als segles XVII-XIX.

El municipi comprèn, a més, diverses cases singulars (mas Saleta, mas Soler, etc), els castells de Solterra i de Mas Carbó, el poble de Santa Margarida de Vallors, l’antic poble de Mansolí, els veïnats del Serrat de Matamala, el pla de les Arenes i el santuari del Pedró.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques