Municipi del Segrià (Catalunya): 85,75 km2, 103 m alt, 1.895 hab (2017)
Situat a banda i banda del Segre, al sud-oest de Lleida, al límit amb el Baix Cinca.
Agricultura de secà, amb conreus de cereals (blat, ordi), vinya, oliveres i ametllers; el regadiu és possible gràcies a les aigües derivades del canal de Seròs i del d’Aragó i Catalunya, i produeix fruites i hortalisses. Ramaderia (bestiar oví, boví i porcí) i avicultura. Petita indústria alimentària, derivada de l’agricultura (conserves vegetals) i de la construcció. Producció d’oli. Central elèctrica al terme d’Aitona. Àrea comercial de Lleida.
La vila és a la plana de la dreta del Segre. Església parroquial de Santa Maria, barroca.
El municipi comprèn, a més, l’antic monestir de Vinganya, el despoblat d’Enviure, part de la zona lignitífera de la Canota i és zona d’importants troballes arqueològiques, a les roques de Sant Formatge (hallstàttica), la Torre dels Moros (ibèrica) i el Bovalar (restes basílica paleocristiana).
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut

Situat al vessant sud del
Situat al límit amb
Situat entre la
Situat a l’interior de la
Situat a la capçalera del
Situat al centre de la comarca, al nord de
Situat al sud-est d’
La vila és una de les més típiques de la Catalunya medieval, declarat monument històrico-artístic; destaquen el castell de Santa Pau, gran palau fortificat que fou edificat durant els segles XIII i XIV; l’església parroquial de Santa Maria, un dels exemplars més antics del gòtic català (1340) i que conserva un magnífic retaule d’alabastre amb escenes de la Passió; el Firal dels Bous, plaça porticada, etc; també conserva alguns trams de les muralles medievals.
(o Palautordera) Situat a la riba dreta de
La vila és a la capçalera del Gaià; estigué emmurallada i conserva diversos portals; l’església arxiprestal de Santa Coloma és un notable edifici gòtic (segle XIV), amb un robust campanar (segle XVII) i conté un magnífic retaule d’alabastre, obra de