Arxiu d'etiquetes: viles

Seròs (Segrià)

17 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 85,75 km2, 103 m alt, 1.895 hab (2017)

0segriaSituat a banda i banda del Segre, al sud-oest de Lleida, al límit amb el Baix Cinca.

Agricultura de secà, amb conreus de cereals (blat, ordi), vinya, oliveres i ametllers; el regadiu és possible gràcies a les aigües derivades del canal de Seròs i del d’Aragó i Catalunya, i produeix fruites i hortalisses. Ramaderia (bestiar oví, boví i porcí) i avicultura. Petita indústria alimentària, derivada de l’agricultura (conserves vegetals) i de la construcció. Producció d’oli. Central elèctrica al terme d’Aitona. Àrea comercial de Lleida.

La vila és a la plana de la dreta del Segre. Església parroquial de Santa Maria, barroca.

El municipi comprèn, a més, l’antic monestir de Vinganya, el despoblat d’Enviure, part de la zona lignitífera de la Canota i és zona d’importants troballes arqueològiques, a les roques de Sant Formatge (hallstàttica), la Torre dels Moros (ibèrica) i el Bovalar (restes basílica paleocristiana).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Sentmenat (Vallès Occidental)

20 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 28,80 km2, 207 m alt, 8.818 hab (2017)

0valles_occidentalSituat al vessant sud del Montmajor, a la partió d’aigües de la riera de Caldes i el Ripoll, a més, el terme és drenat per la riera de Sentmenat.

La proximitat de la ciutat de Sabadell fou decisiva per a la diversificació del sector industrial i l’abandonament progressiu de l’activitat agrícola (cereals, vinya, etc). A més de la tradicional indústria tèxtil cotonera, n’hi ha de metal·lúrgiques, químiques i de l’automòbil, entre d’altres. Ramaderia (especialment de bestiar porcí). Àrea comercial de Sabadell. Població en ascens.

La vila és a l’esquerra de la riera de Sentmenat. Església parroquial de Sant Menna (conserva el campanar romànic de l’antiga església de Sant Menat). Al nord de la vila s’aixeca l’antic castell de Sentmenat, gòtic.

El municipi comprèn, a més, l’antic castell Guanta, la caseria de Serrabarona i l’antic terme de la Vallcomdal.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Actualitat – Institut

Sénia, la (Montsià)

12 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 108,41 km2, 369 m alt, 5.652 hab (2017)

0montsiaSituat al límit amb el Baix Maestrat (riu de la Sénia), al sud-oest de la comarca, accidentat pels contraforts orientals dels ports de Beseit i per la depressió de la Sénia.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; el principal conreu és el d’oliveres, seguit pels cereals, ametllers i vinya; al regadiu, localitzat al llarg del riu de la Sénia, s’hi conreen cereals i arbres fruiters. Cooperativa agropecuària. Indústria paperera, dels mobles i de la construcció. Àrea comercial de Tortosa. Població en ascens.

La vila és a la riba esquerra del riu de la Sénia. Església parroquial de Sant Bartomeu i Sant Roc, barroca-neoclàssica. Fou el centre de la comanda de la Sénia (de l’orde de l’Hospital).

El municipi comprèn els despoblats de Refalgarí i Vallcanera i el santuari de Pallerols.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut – Centre Excursionista

Selva del Camp, la (Baix Camp)

37 Respostes

Municipi del Baix Camp (Catalunya): 35,31 km2, 246 m alt, 5.546 hab (2017)

0baix_campSituat entre la serra de la Mussara i el Camp de Tarragona, és accidentat pel puig d’en Cama. És travessat en direcció oest-est per la riera de la Selva (o de Vilallonga), que neix sota la font Major i el coll de la Batalla i desemboca al Francolí.

Agricultura, amb una part de conreus de regadiu, que es dediquen a conreus d’horta i vergers; però preponderen els conreus arboris de secà, especialment els avellaners. Entre les activitats industrials cal esmentar la tèxtil i la de la construcció. Estiueig. Àrea comercial de Reus.

La vila és troba a la dreta de la riera, al peu i a llevant del turó de Sant Pere del Puig; conserva restes de les muralles i de l’antic castell de la Selva; església parroquial de Sant Andreu, renaixentista.

Dins el terme hi ha l’important santuari de Paretdelgada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola de Música – Escola Abel Ferrater

Selva de Mar, la (Alt Empordà)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 7,19 km2, 48 m alt, 191 hab (2017)

0alt_empordaSituat a l’interior de la península del cap de Creus, força accidentat pels vessants de la serra de Rodes, pels vessants sud-orientals de la serra de Sant Salvador de Verdera i pel serrat de la Glòria. Ocupa la capçalera de la riera de la Selva, que desguassa al Port de la Selva. El terreny és cobert per matollars i algun sector de bosc esclarissat.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura de secà (és conreen cereals (blat), vinya i olivera) i la ramaderia (cria de bestiar). Àrea comercial de Figueres.

La vila és a la dreta de la riera de la Selva; l’església parroquial de Sant Esteve conserva algun element de l’edificació primitiva. El lloc, esmentat ja el 1068, fou del monestir de Sant Pere de Rodes, dins el comtat d’Empúries. Fora vila hi ha l’església fortificada de Sant Sebastià. El 1787 es segregà del municipi del Port de la Selva.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Sarral (Conca de Barberà)

18 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 52,39 km2, 467 m alt, 1.560 hab (2017)

0concaSituat a la capçalera del riu d’Anguera i del seu afluent el riu de Vallverd, tributaris del Francolí per l’esquerra, a l’est de la comarca.

Hi predomina l’agricultura de secà sobre la de regadiu, la qual aprofita les aigües fluvials; els conreus més estesos són els de vinya, cereals i ametllers. Ramaderia de llana i cria de porcs; avicultura. Indústria alimentària derivada de l’agricultura, producció de materials per a la construcció, alabastre (hi ha diversos tallers). Pertany a l’àrea comercial de Valls.

La vila és a la dreta del riu de Vallverd; església parroquial de Santa Maria.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de Montbrió de la Marca (agregat el 1972) i el santuari dels Sants Metges.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Santpedor (Bages)

31 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 16,59 km2, 336 m alt, 7.496 hab (2017)

0bagesSituat al centre de la comarca, al nord de Manresa, al pla de Bages, a la vall del Llobregat, a les vores del canal de Manresa i del riu d’Or. Una part del territori és coberta de boscs de pins, alzines i roures.

Els conreus més estesos són els cereals i els farratges. Important increment de la ramaderia (granges de bestiar porcí i boví). Sindicat agrícola fundat el 1915. Notable activitat industrial (tèxtil, química, sidero-metal·lúrgica i construcció). Àrea comercial de Manresa. Població en ascens.

La vila és situada a la plana; conserva restes de la muralla; l’església parroquial de Sant Pere és gòtica (de la fi del segle XVI) amb elements romànics, i ampliada al segle XVIII.

El municipi inclou el llogaret de Claret de Santpedor, amb l’ermita de Santa Anna de Claret.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola La Serreta

Santa Pau (Garrotxa)

36 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 49,01 km2, 496 m alt, 1.549 hab (2017)

0garrotxaSituat al sud-est d’Olot, als vessants de la serra de Finestres, a la riba del Ser, afluent del Fluvià. Forma part de la regió volcànica d’Olot, i té alguns dels seus antics volcans més importants.

Agricultura amb conreus de secà (blat de moro, patates, farratges, llegums, hortalisses i sègol). Ramaderia bovina, porcina i aviram. Petites indústries alimentàries, tèxtils i de la construcció. Turisme. Bona part de la població viu disseminada.

pobl_santa_pauLa vila és una de les més típiques de la Catalunya medieval, declarat monument històrico-artístic; destaquen el castell de Santa Pau, gran palau fortificat que fou edificat durant els segles XIII i XIV; l’església parroquial de Santa Maria, un dels exemplars més antics del gòtic català (1340) i que conserva un magnífic retaule d’alabastre amb escenes de la Passió; el Firal dels Bous, plaça porticada, etc; també conserva alguns trams de les muralles medievals.

El terme comprèn, a més, els pobles del Sallent, la Cot, les caseries i veïnats de Sant Martí Vell, Can Font, Pujolars, Mascou, les Fages, Santa Llúcia de Trenteres, l’antic monestir de Sant Julià del Mont, el santuari dels Arcs, l’església de Santa Margarida de la Cot, així com la coneguda fageda d’en Jordà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental)

8 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 16,94 km2, 208 m alt, 9.286 hab (2017)

0valles_oriental(o Palautordera)  Situat a la riba dreta de la Tordera, al peu del Montseny, al nord-est de Granollers. El territori és en gran part pla, amb lleugeres ondulacions.

Els conreus de regadiu (hortalisses i farratges) s’estenen vora la Tordera; de secà, s’hi conreen cereals i llegums; tanmateix el sector agrícola és en regressió davant el desenvolupament industrial i residencial. Ramaderia (bovina i porcina) i aviram. Les indústries més importants són la tèxtil, la metal·lúrgica, la química i la paperera. Àrea comercial de Granollers.

La vila és a la dreta de la Tordera; església parroquial de Santa Maria (segle XVI); cases modernistes i noucentistes.

El municipi comprèn, a més, la caseria del Pla del Remei (on hi ha el santuari del Remei de Palautordera), el raval del Pont i els veïnats de les Barqueres i del Pla del Temple.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Escola La Tordera

Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà)

61 Respostes

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 33,85 km2, 674 m alt, 2.695 hab (2017)

0concaSituat al nord-est de la comarca, al límit amb la Segarra i l’Anoia. El terme és accidentat per la serra de Queralt i drenat per la capçalera del Gaià (altiplà de Santa Coloma).

L’agricultura és gairebé tota de secà: cereals, ametllers i vinyes. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria de la construcció (formigó) i tèxtil (cotonera i de fibres artificials). Pedreres.

pobl_santa_coloma_queraltLa vila és a la capçalera del Gaià; estigué emmurallada i conserva diversos portals; l’església arxiprestal de Santa Coloma és un notable edifici gòtic (segle XIV), amb un robust campanar (segle XVII) i conté un magnífic retaule d’alabastre, obra de Jordi Joan (1387); el palau dels comtes de Santa Coloma, edifici massís i fortificat, està en bastant bon estat i s’hi realitzen diversos actes culturals. Als afores hi ha l’antic convent de Santa Maria de Bell-lloc, on hi han els sepulcres dels senyors de Santa Coloma.

L’origen de la població es troba en el castell de Queralt que fou el centre de la baronia de Queralt i, a partir del 1599, del comtat de Santa Coloma.

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Aguiló, les Roques d’Aguiló, la Pobla de Carivenys, la caseria i antigua quadra del Codony, l’antic terme de la Torre d’En Bord i la masia i antic poble d’Almenara.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Associació Cultural – Escola Cor de Roure – Club Atlètic