(Tordera, Maresme)

Canònica augustiniana (Santa Maria de Roca-rossa), de l’antiga demarcació de Vallmanya, de la parròquia d’Hortsavinyà. És en un contrafort (roca Rossa, 445 m alt) del Montnegre, al nord d’Hortsavinyà, enmig d’una urbanització.

Fou fundada el 1145 per Guerau III de Cabrera, sobre el seu alou de Fredena, de la jurisdicció d’Hostalric. En fou el primer prior l’ex-monjo Bernat, que rebé la donació i començà l’edificació de l’església.

Una llarga sèrie de donacions dels nobles veïns, consignada en el Cartoral de Roca-rossa (ara a l’arxiu capitular de Solsona), permeté d’aixecar la gran església romànica de transició, subsistent en bona part, i de crear una comunitat canonical composta del prior, un cambrer, un sagristà, un pieter i un o dos canonges més.

Al segle XIV començà la decadència, fins el 1592, que fou secularitzada i els seus béns units a la nova diòcesi i capítol de Solsona. El priorat es convertí en masoveria.