Els conreus més estesos són els de farratge, cereals i patates. Ramaderia ovina i bovina. Explotació del bosc. Mines de plom (Cierco), tancades el 1983. Petita indústria alimentària; serradores. El turisme d’estiu ha tingut un gran desenvolupament. Comprèn totalment, o només en part, 6 centrals hidroelèctriques. Àrea comercial del Pont de Suert.
La vila s’agrupa en un esperó rocallós, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; església parroquial de Sant Climent, barroca.
El municipi comprèn, a més, el santuari marià de Riupedrós, el poble de Senet de Barravés i l’antigua quadra i actual masia de Cierco.
Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 67,25 km2, 450 m alt, 643 hab (2017)
Situat en un territori pla, al vessant sud-occidental de la serra de la Fatarella, al nord de Gandesa. Força accidentat.
Agricultura de secà (vinya i cereals). Ramaderia ovina i porcina; avicultura. Cooperativa vinícola i oleícola. Petits tallers de confecció. Depèn simultàniament de l’àrea comercial de Tortosa i de la de Móra d’Ebre.
La vila és al sector meridional del terme; església parroquial de Sant Llorenç. Prop de la població hi ha l’ermita dels Dolors.
Entre els segles XV i XVI els hospitalers crearen la comanda de Vilalba dels Arcs. A la batalla de l’Ebre (guerra civil) el lloc perdé un 35% de la població i la vila restà molt destruïda.
Municipi de l’Urgell (Catalunya): 19,87 km2, 355 m alt, 522 hab (2017)
Situat a la conca mitjana de l’Ondara, al centre de la comarca, a l’oest de Tàrrega. Gairebé pla, el relleu mostra petites arrugues.
Agricultura de regadiu, gràcies a les aigües del canal d’Urgell, produeix blat de moro, blat i ordi, alfals, arbres fruiters i hortalisses; els conreus de secà són de cereals, ametllers, oliveres, vinya i fruiters. Ramaderia (cria de bestiar porcí). El motor econòmic del municipi és la indústria (productes per a la construcció, decoració del vidre, dipòsits, confecció, peces de fusteria, embalatges i pedra natural); també són importants els serveis. Àrea comercial de Tàrrega. Població en descens.
La vila és a l’esquerra del riu d’Ondara; l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic, conserva una notable portada del segle XIII.
El municipi comprèn, a més, l’església i antic terme de Montalbà, el despoblat i antic terme de Montperler i la caseria del Mas d’Estadella.
Municipi i capital comarcal de l’Alt Penedès (Catalunya): 19,65 km2, 223 m alt, 39.532 hab (2017)
Situat a la plana central de la depressió del Penedès, a l’esquerra del riu de Foix.
Agricultura quasi totalment de secà, amb predomini del conreu de la vinya, el qual és seguit en importància pel de cereals i el d’oliveres. Sobresurt la indústria vinícola, seguida de l’alimentària, de pinsos, tèxtil, metal·lúrgica i de la construcció. Estació de Viticultura i Enologia (1901) i diverses entitats i fires relacionades amb el món del vi: Museu del Vi (1942), Setmana de la Vinya i el Vi del Penedès (1943) i Acadèmia de Tastavins de Sant Humbert; Cooperativa Vinícola del Penedès. Caixa d’Estalvis del Penedès. Centre d’un àrea comercial important des de l’edat mitjana. Població en ascens (en el període 1960-80 es va duplicar).
La vila, fundada a mitjan segle XII, es troba en un important nus de comunicacions (ja hi passava la via Augusta); hi destaquen l’església basílica de Santa Maria, amb façana neogòtica (1903); les esglésies de Sant Joan (romànico-gòtica) i de Sant Francesc (gòtica), el Palau del Fraret (1308) i els casals del Marquès d’Alfarràs i dels Gomà. A l’antic Palau Reial, del segle XIII, hi ha el Museu de Vilafranca, que inclou el Museu del Vi, amb una mostra d’art popular (càntirs de Vilafranca). Lloc de gran tradició castellera, compta amb un monument als castellers.
Municipi i capital comarcal de la Vall d’Aran (Catalunya): 211,74 km2, 974 m alt, 5.512 hab (2017)
(aranès: Vielha) Situat al bell mig de la comarca, a la vall de la Garona i dels seus afluents, el riu Nere i el de Varradòs; així com la capçalera de la Noguera Ribagorçana, amb l’hospital de Sant Nicolau dels Pontells. El terme municipal fou ampliat el 1968 per l’annexió dels termes d’Escunyau, Gausac, Vilac, Arròs i Vila i Betlan, i se li donà el nom oficial de Vielha e Mijaran. Dins el terme municipal s’hi localitzen importants boscos d’avets, faig, pi roig, pi negre i pastures.
L’activitat agrícola es limita a farratges, prats de pastures, sègol i patates. Ramaderia de bestiar boví, oví i equí. De les tres fires ramaderes que s’hi celebraven al llarg de l’any, només se’n conserva una, la d’octubre. És un important centre turístic i d’esports d’hivern, gràcies al túnel de Viella. El 1947 s’inaugurà la central hidroelèctrica de Viella o Mijaran, aigües avall de la Garona. Capital d’una àrea comercial que comprèn tota la comarca. Població en ascens.
La vila és situada a banda i banda del riu Nere; el nucli antic, amb cases notables del segle XVII, és al voltant de les restes de l’antic castell de Viella, amb l’església parroquial de Sant Miquèu, romànica-gòtica, molt reformada al segle XVI i amb el campanar del segle XVIII.
Al nord de la vila, que era cap del terçó de Viella (i després del sesterçó de Viella o de Castièro), hi ha el santuari de Mijaran, on es reunien els consellers de la vall i juraven els càrrecs. Museu Etnològic d’Era Val d’Aran.
És format per un conjunt de pobles (amb esglésies romàniques de gran interès).
Municipi de la Selva (Catalunya): 48,05 km2, 93 m alt, 7.652 hab (2017)
Situat a la plana selvatana i accidentat pels vessants occidentals de la Serralada Litoral.
Agricultura de secà (cereals i patates); hi predominen les explotacions agràries d’extensió petita o mitjana. Ramaderia ovina, porcina i, sobretot, bovina. Indústria alimentària (important la lletera), de la construcció i d’elaboració del suro. La proximitat de la Costa Brava ha afavorit el desenvolupament econòmic. Urbanitzacions. Àrea comercial de Girona.
La vila és a l’esquerra de la riera de Vidreres, afluent de la de Sils; l’església parroquial de Santa Maria (l’edifici actual és del segle XVIII) havia estat possessió del monestir de Breda. Fora vila hi ha les restes de l’antic castell de Vidreres o de Sant Iscle de Vidreres, centre de la batllia de Vidreres del vescomtat de Cabrera.
Municipi i capital comarcal d’Osona (Catalunya): 30,58 km2, 484 m alt, 43.964 hab (2017)
Situat al centre de la plana de Vic, sobre els rius Mèder i Gurri, afluents del Ter, que drenen el terme.
L’agricultura és totalment de secà, amb conreus de cereals (blat i moresc), patates i farratge; hi predominen les explotacions agràries petites. Hi és important la ramaderia bovina i porcina, i, en menor mesura, l’avicultura. L’activitat econòmica principal és la indústria; sobresurten el sector del tèxtil, l’adoberia (la primera de Catalunya), la metal·lúrgica, la de la construcció, la de derivats de la fusta (mobles, especialment), l’alimentària (embotits) i la fabricació de materials per a la construcció (vidres, rajoles, guix i ceràmica).
També és molt notable l’activitat comercial, tant en els mercats setmanals, que centralitzen el comerç de bona part de la Catalunya central i tenen una àmplia àrea d’influència (Osona, Garrotxa, Ripollès, Baixa Cerdanya), com en els fires de Tot Sants, Nadal, Quaresma i singularment el mercat del Ram. La ciutat organitza, des del 1989, el Mercat de la Música Viva.
Demogràficament, decreixé durant la segona meitat del segle XIX, però ha augmentat durant el segle XX, especialment a partir del 1950. Vic concentrava el 21% de la població comarcal l’any 1857, i el 26,3% el 1970. La recessió industrial l’afectà més que a la resta de la comarca, i així, la concentració ha baixat fins a 24,7% (1996).
D’antiga ascendència ibèrica, el desenvolupament urbanístic de la vila data del segle XVIII, quan, superades les muralles, començaren a construir-se els barris nous a l’oest i al sud del nucli antic, situat a l’entorn de la gran plaça del Mercadal. Compta amb Universitat privada, creada el 1997, que inclou els Estudis Universitaris, en funcionament des del 1977. Hospital comarcal. Seu episcopal.
HISTÒRIA.- D’origen molt antic, apareix primerament amb el nom d’Ausa, com a cap del poble iber dels ausetans. Després va ésser un municipi romà. A l’època visigòtica la seu episcopal va tenir importància, però sembla que la invasió musulmana va produir un extermini gairebé total de la població. Un cop repoblada pels comtes de Barcelona i restaurada la seu episcopal, durant diversos segles la ciutat es trobà dividida entre dues jurisdiccions, l’una eclesiàstica i l’altra laica, la qual cosa provocà nombrosos conflictes, aquesta situació es va mantenir fins al 1450. Vic va exercir també un paper molt important en les revoltes contra Joan II el Sense Fe, Felip IV i Felip V de Borbó. A partir de la segona meitat del segle XIX, tingué un creixement més lent que el d’altres ciutats de Catalunya, per raó de la poca intensitat del desenvolupament industrial.
ART.- Temple romà (segle III), molt restaurat. Catedral, fundada al segle XI i reconstruïda al segle XIX, en estil neoclàssic; del primitiu edifici romànic es conserven la cripta i el campanar (segle XI). L’interior és decorat amb murals de Josep Maria Sert i guarda un retaule de Pere Oller (1426); té un claustre gòtic (segle XIV). El Museu Episcopal té una importantíssima col·lecció d’art medieval català.
Municipi del Tarragonès (Catalunya): 18,04 km2, 102 m alt, 424 hab (2017)
Situat a l’esquerra del riu Gaià, al límit amb l’Alt Camp, de relleu moderadament accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri, travessat pels torrents de Serralta i Mas d’en Plana, al nord-est de Tarragona. El territori no conreat és ocupat per garriga i bosc.
Agricultura de secà (vinya -el conreu principal-, oliveres, garrofers, cereals i avellaners). Gràcies a la construcció d’urbanitzacions, s’ha convertit en un lloc d’estiueig i de segona residència. Àrea comercial de Tarragona.
La vila és en una elevació dominada per les restes de l’antic castell de Vespella, amb l’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic.
El municipi comprèn, a més, els Masos de Vespella, que és el nucli més habitat i popular del municipi, amb cases pintades de colors vius i amb elements artístics pels seus carrers. També formen part del terme, la Coma i el castell de Sant Miquel (amb una capella romànica).
Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 9,70 km2, 23 m alt, 1.159 hab (2017)
Situat a la riba esquerra del Ter, en un terreny pla.
Agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya). Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria agropecuària, de la fusta i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Girona.
La vila és prop de la riba del Ter; és conserven algunes notables torres i fragments de les muralles del seu recinte medieval; església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, de base romànica. Hi són tradicionals les representacions de la Dansa de la Mort de Verges per la Setmana Santa.
El castell de Verges, esmentat el segle XII, passà el 1418 a formar el centre de la baronia de Verges, que el 1587 passà a la corona i esdevingué centre de la batllia de Verges. El 1694 les tropes franceses del mariscal Noailles derrotaren les del lloctinent de Catalunya marquès de Villena a la batalla de Verges o del Ter.
Agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i ametllers). Ramaderia ovina i porcina; aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura i una gran tradició de la indústria de la terrissa (càntirs i sellons negres). Hi ha una cooperativa vinícola. Àrea comercial de Tàrrega.
La vila és a l’esquerra del Cercavins, presidida pel gran castell de Verdú, restaurat modernament i voltat de les muralles; de l’església parroquial de Santa Maria sobresurt la porta romànica, bastida en 1230-50 i que conserva interessants imatges i un gran retaule; el 1970 el poble obtingué un primer premi en embelliment.
El municipi comprèn també l’antic terme dels Emprius de Ciutadilla.
Situat a la vall de Barravés; el sud és drenat per la Noguera Ribagorçana.
Situat en un territori pla, al vessant sud-occidental de la 
Situat a la conca mitjana de 
Situat a la plana central de la depressió del 
Situat a la plana selvatana i accidentat pels vessants occidentals de la 
Situat a l’esquerra del 
Situat a la riba esquerra del 
Situat a la vall mitjana del 
Dades dels Països Catalans 