Arxiu d'etiquetes: viles

Torà (Solsonès)

44 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 93,31 km2, 448 m alt, 1.223 hab (2017)

0solsones(o Torà de Riubregòs)  Situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, al límit amb la Segarra i l’Anoia, a les ribes del Llobregós i del seu afluent, el riu de Llanera. El sector septentrional del terme és accidentat.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses, patates i alfals). Ramaderia de llana i porcina; granges d’aviram. Indústria tèxtil, alimentària (farineres) i fabricació de materials per a la construcció (mosaics i ciment). Pertany a l’àrea comercial de Manresa.

La vila s’assenta a l’esquerra de la riera de Llanera, poc abans de la confluència amb la de Llaners i el Llobregós, al peu de la serra de l’Aguda, al voltant de l’església parroquial de Sant Gil, gòtica, de la qual depèn el santuari i antiga parròquia de l’Aguda de Torà; conserva portals de l’antiga muralla i la plaça Major és voltada de porxos. Al segle XIV és esmentat el castell de Torà.

El 1968 es produí l’annexió de l’antic terme de Llanera de Solsonès. Fins el 21 de març de 2023 pertanyia a la comarca de la Segarra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tivissa (Ribera d’Ebre)

64 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 209,43 km2, 309 m alt, 1.677 hab (2017)

0ribera_ebreSituat a la riba esquerra de l’Ebre, comprèn el sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat, el Baix Camp i el Baix Ebre, i accidentat per la serra de Llaberia i la serra de Tivissa. Travessen el terme diversos barrancs, alguns dels quals són tributaris de l’Ebre i d’altres van directament al mar. La vegetació natural (boscos d’alzines i extenses àrees de matolls) ocupa dos terços del terme municipal.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu, el qual és possible gràcies a l’aprofitament d’aigües derivades de l’Ebre, i d’altres procedents de fonts; els conreus més estesos són els de cereals, oliveres, vinya i fruiters de secà (garrofers i ametllers) i, als sectors regats, els d’hortalisses i fruiters. Ramaderia ovina, bovina i d’aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura, de la fusta i de materials per a la construcció.

La vila és al peu dels vessants septentrionals de la serra de Tivissa; església parroquial de Sant Jaume, de base gòtica (segle XV, refeta en algunes parts els segles XVII i XVIII). Té el seu origen en el castell de Tivissa.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Llaberia, la Serra d’Almos i Darmós, l’antic castell i ermita de Sant Blai i l’antic lloc i castell de Banyoles (on hi ha el poblat ibèric del Castellet de Banyoles).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Tivenys (Baix Ebre)

18 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 53,54 km2, 13 m alt, 879 hab (2017)

0baix_ebreSituat a l’esquerra de l’Ebre, al límit amb la Ribera d’Ebre, al nord-oest de Tortosa i accidentat per les serres de Cardó i del Boix.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini dels conreus de regadiu sobre els de secà, gràcies a les aigües derivades del canal de l’esquerra de l’Ebre. Aquest canal fou inaugurat l’any 1911, i neix a l’assut de Xerta. És remarcable la producció de cereals (blat, ordi i moresc), vinya, oliveres, garrofers i ametllers. La propietat de la terra és repartida i hi predominen les explotacions agràries petites o mitjanes. Ramaderia (ovins i porcins). La indústria té escassa importància; cal esmentar la derivada de l’agricultura (molins d’oli) i la fabricació de materials per a la construcció (terrissa). Àrea comercial de Tortosa.

La vila és a l’esquerra de l’Ebre; església parroquial de Sant Miquel, barroca amb elements neoclàssics.

El municipi comprèn, també, el caseriu d’Andust i la caseria i partida de l’Assut.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tiurana (Noguera)

6 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 15,86 km2, 387 m alt, 76 hab (2017)

0nogueraSituat al límit amb l’Alt Urgell. El 1999, la construcció del pantà de Rialb obligà al desallotjament del cap municipal; es bastí un poble nou al marge esquerre del Segre, vora el pantà.

L’agricultura de secà alterna amb la de regadiu, la qual aprofita aigües derivades del riu; els conreus més estesos són els cereals, la vinya i les oliveres. Ramaderia de bestiar boví i granges d’aviram. Activitats derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Ponts.

La vila és a l’esquerra del Segre; l’església parroquial és dedicada a sant Pere i conserva un portal d’entrada. L’antic castell de Tiurana és esmentat al segle XIII.

El municipi comprèn, a més, el poble de Miralpeix, la quadra de la Cluella i el santuari de Solers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tírvia (Pallars Sobirà)

12 Respostes

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 8,50 km2, 991 m alt, 141 hab (2017)

0pallars_sobiraSituat a l’aiguabarreig de la Noguera Pallaresa amb els seus afluents, la Noguera de Cardós i el de Burg, envoltat de muntanyes.

Agricultura de secà; es conreen cereals (blat, ordi, civada), patates i farratges. Ramaderia de bestiar boví i oví. Turisme i comerç. Àrea comercial de Tremp.

La vila es troba al caire d’un replà del serrat del Farro, damunt mateix el riu de Glorieta; l’església arxiprestal de Sant Feliu, neoromànica, és esmentada ja el 839. El castell de Tírvia (esmentat ja el 1120) fou el centre del quarter de Tírvia, del vescomtat de Castellbó.

El municipi comprèn també les caseries de la Bana i de Terveu.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Térmens (Noguera)

5 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 27,54 km2, 208 m alt, 1.442 hab (2017)

0nogueraSituat al límit amb el Segrià i el Pla d’Urgell, en un terreny pla, a l’esquerra del Segre.

Agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades del Segre i del canal d’Urgell; s’hi cultiva principalment cereals (blat i ordi), vinya, olivera, ferratges i fruiters. La ramaderia és important i condiciona en part la producció agrícola; bestiar porcí, oví i boví; granges de conills i d’aviram. Petita indústria alimentària (premses d’oli) i de fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de Lleida.

La vila és a l’esquerra del Segre; església parroquial de Sant Sebastià. El 1283 els hospitalers hi establiren la comanda de Térmens.

Dins del terme municipal hi ha la central tèrmica de Tèrmens.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Teià (Maresme)

15 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 6,63 km2, 128 m alt, 6.333 h (2017)

0maresme(o Taià)  Situat al sector interior de la comarca; accidentat pels vessants sud-occidentals de la serra de Sant Mateu i pels vessants de la serralada de Marina, al nord-est de la ciutat de Barcelona. Comprèn gairebé tota la vall de la riera de Teià i la petita serra de Teià (254 m alt).

Agricultura amb conreus de secà (vinya, cereals), que dominen sobre els de regadiu (patates, hortalisses i flors). Indústria tèxtil tradicional. Nucli tradicional d’estiueig, d’ençà que a principi del segle XX es convertí en centre d’atracció turística. Àrea comercial de Barcelona. Població en ascens.

La vila és a la vora de la riera de Teià; església parroquial de Sant Martí, de finals del segle XVI; es conserven algunes cases pairals.

Dins del terme hi ha diverses urbanitzacions i molts nuclis de població com les Delícies, les Nogueres, el Paradís o Santa Fe.

A la marina de Teià es formà el nucli del Masnou, que s’independitzà municipalment el 1825.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Taradell (Osona)

24 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 26,48 km2, 623 m alt, 6.344 hab (2017)

0osonaSituat al sud-est de la plana de Vic, és accidentat, al sector oriental del terme, pels contraforts del nord-oest del Montseny. El terme comprèn part de la vall alta del riu Gurri, al qual aflueix per la dreta la riera de Taradell. La meitat del terme municipal és ocupada per la vegetació natural.

L’agricultura és totalment de secà: es conreen cereals (blat i moresc) i patates. Ramaderia ovina, bovina i porcina; aviram. Indústria tèxtil (cotó, llana i fibres artificials). Estiueig. Àrea comercial de Vic. Població en ascens.

La vila és a l’esquerra de la riera de Taradell; l’església parroquial de Sant Genís, barroca-neoclàssica amb campanar romànic, és esmentada ja el 893; restes de l’antic castell de Taradell (esmentat ja el 893) que fou el centre de l’extensa baronia de Taradell.

El terme comprèn també l’antic terme de les Masies de Taradell i el raval de Santa Eugènia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Unió Deportiva

Talarn (Pallars Jussà)

26 Respostes

Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 27,95 km², 572 m alt, 702 hab (2017)

0pallars_jussaSituat en un terreny accidentat, al mig de la conca de Tremp, a la dreta de la Noguera Pallaresa i vora el pantà de Sant Antoni o de Talarn, al nord de Lleida.

Alterna l’agricultura de secà amb la de regadiu, amb aprofitament d’aigües derivades de l’embassament; els conreus més difosos són els de cereals (blat, moresc, ordi i civada), farratge, vinya i oliveres. Ramaderia de llana. Avicultura. Pedreres. Central hidroelèctrica de Talarn. Campament d’instrucció militar i acadèmia de suboficials dins del terme municipal. Àrea comercial de Tremp.

La vila és enlairada a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, es formà a recer de l’antic castell de Talarn, enrunat; església parroquial de Sant Martí, probablement romànica i totalment refeta al segle XVII; plaça Major i carrer del Mig, porticats.

El municipi comprèn, a més, el despoblat de Castelló d’Encús, els antics llocs d’Enhorts, Casals i Santes Creus i l’antic convent de Sant Jaume de Pallars, a l’antiga quadra de Margarit.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Súria (Bages)

16 Respostes

Municipi del Bages (Catalunya): 23,60 km2, 326 m alt, 5.911 hab (2017)

0bagesSituat a la vall del Cardener i accidentat per les serres de Castelltallat i de Castelladral. Gairebé les dues terceres parts del terme municipal són ocupades per la vegetació natural (pins i matolls).

L’agricultura és bàsicament de secà, amb conreus de vinya i d’oliveres (sovint associades) i d’alguns cereals; el regadiu aprofita aigües derivades del Cardener per mitjà de sèquies, i produeix hortalisses. Granges avícoles. Important explotació minera: les sals potàssiques foren descobertes el 1912, però els jaciments començaren a explotar-se intensament vers l’any 1925. Indústries importants són la tèxtil, la de derivats de la fusta i la de la construcció. Àrea comercial de Manresa.

La vila és a la dreta del Cardener, el nucli vell conserva l’aspecte medieval, al peu de l’antic castell o guàrdia de Súria. Església parroquial de Sant Cristòfol, d’origen romànic.

El municipi també comprèn les caseries de Cererols, el Samuntà i el Fusteret i l’ermita de Sant Salvador.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Foment Cultural – Ràdio