Arxiu d'etiquetes: viles

Ulldecona (Montsià)

33 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 126,88 km2, 133 m alt, 6.321 hab (2017)

0montsiaSituat a l’esquerra del riu de la Sénia, al límit amb el Baix Maestrat; accidentat al nord per l’ampla foia d’Ulldecona, oberta entre els vessants occidentals del Montsià.

Coexisteix l’agricultura de secà (oliveres, vinya, cereals i garrofers) amb la de regadiu (hortalisses i farratge), la qual va desenvolupar-se d’ençà de la construcció del pantà d’Ulldecona. Avicultura. Indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli), de la fusta (serradores i fàbriques de mobles) i de producció de materials per a la construcció (pedra d’Ulldecona). Àrea comercial de Tortosa.

La vila es troba a la foia a ponent dels turons del Castell i del Calvari; l’església parroquial de Sant Lluc és gòtica, però amb indubtables elements de transició. Prop de la població hi ha les restes de l’antic castell d’Ulldecona. L’any 1227 havia estat constituïda la comanda hospitalera d’Ulldecona.

El municipi comprèn, a més, la caseria dels Valentins, els barris del Castell, de la Miliana i el Pas i el santuari de la Pietat d’Ulldecona, prop del qual hi ha la cova de Santa Magdalena i un important conjunt d’abrics amb pintures rupestres.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tossa de Mar (Selva)

34 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 38,58 km2, 5 m alt, 5.542 hab (2017)

0selvaSituat a la Costa Brava, en un terreny muntanyós, a les ribes de la riera de Tossa, que neix al coll de la Talaia i desguassa directament a la mar, al límit amb el Baix Empordà. La costa és abrupta, amb la badia de Tossa i el cap de Tossa (on hi ha un far) entre cales i platges. Gran part del terme municipal és ocupat per boscos, sobretot alzines sureres, que havien donat lloc a una important indústria del suro.

La superfície agrícola ocupa una petita part del terme, amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu, que aprofiten aigües de pous; els conreus més estesos són els de cereals (principalment blat) i vinya. Hi predominen les petites extensions agràries. Activitats marineres en regressió. Indústria de la construcció. Segon centre turístic de la Costa Brava selvatana. La població cresqué molt durant el segle XVIII amb l’auge del comerç de cabotatge, la qual cosa provocà la construcció d’una vila nova.

La vila s’estén a la dreta de la riera de Tossa, davant la badia de Tossa; l’anomenada Vila Vella, fortificada (segle XII), conserva el seu caràcter medieval en els seus estrets carrerons, monument nacional des del 1931. L’antic castell de Tossa fou enderrocat en bastir-se el far. A l’eixample hi ha l’església parroquial de Sant Vicenç (1775) i la capella dels Socors. Restes d’una vil·la romana al lloc dels Ametllers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

50 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 65,93 km2, 31 m alt, 11.516 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la Costa Brava, en un terreny pla que fou dessecat a partir del segle XVIII (antic estany de Torroella), a la desembocadura del riu Ter, accidentat pel massís de Montgrí al nord. La costa és baixa i sorrenca al sector meridional (platja de Pals) i abrupta i escarpada al septentrional.

Alternen els conreus de cereals, vinya i olivera amb els conreus hortícoles i de fruiters, a més d’un petit sector, el mas Pla, dedicat al conreu de l’arròs. Predominen les explotacions agràries petites. Ramaderia porcina; aviram. Indústria derivada de l’agricultura, de la fusta i de la construcció. Gran activitat hotelera con a nucli turístic, sobretot a l’Estartit, que n’ha desplaçat la tradicional activitat pesquera. Àrea comercial de la Bisbal d’Empordà.

La vila és a l’esquerra del Ter; el nucli antic es formà al voltant de l’església parroquial de Sant Genís, gòtica (segle XV), amb façana del segle XVIII, i del castell o palau de Torroella, dit el Mirador; notables casals gòtics i renaixentistes i restes de la muralla medieval, amb una porta d’entrada. Fou centre de la baronia de Torroella.

El terme comprèn, a més, els pobles de Sobrestany, la caseria de la Bolleria, el santuari de Santa Caterina, l’antic monestir de Càrcer, els antics castells de Montgrí (començament del segle XIV), inacabat i de Rocamaura i el jaciment arqueològic de la Fonollera. Davant la costa, hi ha les illes Medes, conjunt natural protegit.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Torres de Segre (Segrià)

7 Respostes

Municipi del Segrià (Catalunya): 50,61 km2, 119 m alt, 2.225 hab (2017)

0segriaSituat al sud-oest de Lleida, en un terreny pla a banda i banda del Segre. Pantà d’Utxesa.

Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (fruiters, hortalisses i cereals) sobre els de secà (oliveres i cereals), gràcies a l’aprofitament de les aigües derivades del canal d’Aragó i Catalunya. Predominen les explotacions agràries d’extensió petita i mitjana. Ramaderia bovina, de llana i porcina; avicultura. Àrea comercial de Lleida.

La vila és a l’esquerra del Segre; hi ha encara restes de l’antic castell de Torres; l’església parroquial de l’Assumpció és un ampli edifici neoclàssic. El 1289 els templers hi establiren la comanda de Torres de Segre.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme i actual santuari de Carassumada.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torredembarra (Tarragonès)

25 Respostes

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 8,71 km2, 15 m alt, 15.726 hab (2017)

0tarragonesSituat al litoral, on hi ha la platja de Torredembarra, d’arena fina, a l’esquerra del Gaià, en un terreny pla, pocs quilòmetres a l’est de Tarragona.

L’agricultura, molt important temps enrere, ha disminuït a causa de la forta urbanització del terme. La indústria s’hi troba molt diversificada; les principals són la tèxtil, la de la construcció, la sidero-metal·lúrgica i la química. El gran motor de l’economia local és, però, el turisme; hi ha gran nombre d’urbanitzacions, apartaments i establiments hotelers, tot al llarg de la costa. Aquest recurs econòmic ha fet que hi hagués un increment demogràfic des de principi del decenni del 1960. Àrea comercial de Tarragona.

La vila és a 1 km de la mar; castell de Torredembarra, renaixentista (principis del segle XVII), centre de la baronia de Torredembarra; església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn, a més, la vil·la romana dels Munts i el poble i antic castell de Clarà.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Tordera (Maresme)

13 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 84,09 km2, 34 m alt, 16.637 hab (2017)

0maresmeSituat al límit amb la Selva, a la vall baixa de la Tordera. El territori, molt extens, és accidentat al sector de ponent pels vessants orientals del massís del Montnegre, i al de llevant pels occidentals del bloc de Blanes de la serralada de Marina; aquesta part és coberta de boscs de pins i sobretot d’alzines sureres i pasturatge.

Agricultura de regadiu, que aprofita el canal de Jalpí, i que produeix llegums, patates i hortalisses; al seca predominen els cereals, el farratge, productes d’horta i arbres fruiters. La ramaderia té importància (boví, porcí); avicultura. La indústria tradicional havia estat la surera, però ja desapareguda; actualment hi ha indústries de tints, de materials per a la construcció, l’alimentària, la tèxtil i la metal·lúrgica. Població en ascens.

La vila és a la dreta de la Tordera, centrada per l’església parroquial de Sant Esteve, dels segles XVI-XVIII, amb campanar romànic (segle XI).

El municipi comprèn, a més, els pobles d’Hortsavinyà, Vallmanya i Sant Pere de Riu, el santuari de l’Erola i les ruïnes de l’antic monestir templer de Roca-rossa.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Torà (Solsonès)

42 Respostes

Municipi del Solsonès (Catalunya): 93,31 km2, 448 m alt, 1.223 hab (2017)

0solsones(o Torà de Riubregòs)  Situat a l’extrem nord-oriental de la comarca, al límit amb la Segarra i l’Anoia, a les ribes del Llobregós i del seu afluent, el riu de Llanera. El sector septentrional del terme és accidentat.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses, patates i alfals). Ramaderia de llana i porcina; granges d’aviram. Indústria tèxtil, alimentària (farineres) i fabricació de materials per a la construcció (mosaics i ciment). Pertany a l’àrea comercial de Manresa.

La vila s’assenta a l’esquerra de la riera de Llanera, poc abans de la confluència amb la de Llaners i el Llobregós, al peu de la serra de l’Aguda, al voltant de l’església parroquial de Sant Gil, gòtica, de la qual depèn el santuari i antiga parròquia de l’Aguda de Torà; conserva portals de l’antiga muralla i la plaça Major és voltada de porxos. Al segle XIV és esmentat el castell de Torà.

El 1968 es produí l’annexió de l’antic terme de Llanera de Solsonès. Fins el 21 de març de 2023 pertanyia a la comarca de la Segarra.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tivissa (Ribera d’Ebre)

55 Respostes

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 209,43 km2, 309 m alt, 1.677 hab (2017)

0ribera_ebreSituat a la riba esquerra de l’Ebre, comprèn el sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat, el Baix Camp i el Baix Ebre, i accidentat per la serra de Llaberia i la serra de Tivissa. Travessen el terme diversos barrancs, alguns dels quals són tributaris de l’Ebre i d’altres van directament al mar. La vegetació natural (boscos d’alzines i extenses àrees de matolls) ocupa dos terços del terme municipal.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu, el qual és possible gràcies a l’aprofitament d’aigües derivades de l’Ebre, i d’altres procedents de fonts; els conreus més estesos són els de cereals, oliveres, vinya i fruiters de secà (garrofers i ametllers) i, als sectors regats, els d’hortalisses i fruiters. Ramaderia ovina, bovina i d’aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura, de la fusta i de materials per a la construcció.

La vila és al peu dels vessants septentrionals de la serra de Tivissa; església parroquial de Sant Jaume, de base gòtica (segle XV, refeta en algunes parts els segles XVII i XVIII). Té el seu origen en el castell de Tivissa.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Llaberia, la Serra d’Almos i Darmós, l’antic castell i ermita de Sant Blai i l’antic lloc i castell de Banyoles (on hi ha el poblat ibèric del Castellet de Banyoles).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Tivenys (Baix Ebre)

18 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 53,54 km2, 13 m alt, 879 hab (2017)

0baix_ebreSituat a l’esquerra de l’Ebre, al límit amb la Ribera d’Ebre, al nord-oest de Tortosa i accidentat per les serres de Cardó i del Boix.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini dels conreus de regadiu sobre els de secà, gràcies a les aigües derivades del canal de l’esquerra de l’Ebre. Aquest canal fou inaugurat l’any 1911, i neix a l’assut de Xerta. És remarcable la producció de cereals (blat, ordi i moresc), vinya, oliveres, garrofers i ametllers. La propietat de la terra és repartida i hi predominen les explotacions agràries petites o mitjanes. Ramaderia (ovins i porcins). La indústria té escassa importància; cal esmentar la derivada de l’agricultura (molins d’oli) i la fabricació de materials per a la construcció (terrissa). Àrea comercial de Tortosa.

La vila és a l’esquerra de l’Ebre; església parroquial de Sant Miquel, barroca amb elements neoclàssics.

El municipi comprèn, també, el caseriu d’Andust i la caseria i partida de l’Assut.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Tiurana (Noguera)

5 Respostes

Municipi de la Noguera (Catalunya): 15,86 km2, 387 m alt, 76 hab (2017)

0nogueraSituat al límit amb l’Alt Urgell. El 1999, la construcció del pantà de Rialb obligà al desallotjament del cap municipal; es bastí un poble nou al marge esquerre del Segre, vora el pantà.

L’agricultura de secà alterna amb la de regadiu, la qual aprofita aigües derivades del riu; els conreus més estesos són els cereals, la vinya i les oliveres. Ramaderia de bestiar boví i granges d’aviram. Activitats derivades de l’agricultura. Àrea comercial de Ponts.

La vila és a l’esquerra del Segre; l’església parroquial és dedicada a sant Pere i conserva un portal d’entrada. L’antic castell de Tiurana és esmentat al segle XIII.

El municipi comprèn, a més, el poble de Miralpeix, la quadra de la Cluella i el santuari de Solers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques