Arxiu d'etiquetes: Vilafranca del Penedès (nascuts a)

Calveras i Santacana, Josep

1 Resposta

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 15 abril 1890 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 8 desembre 1964)

Gramàtic i erudit. Membre de la Companyia de Jesús, fou secretari (1927-36) de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura de la Biblioteca Balmes, en l'”Anuari” de la qual publicà alguns articles sobre els pronoms relatius i les preposicions del català.

Recollí treballs seus a Consultes de llenguatge (1933), i publicà La reconstrucció del llenguatge literari català (1928).

Després del 1939 publicà a la revista “Manresa”, de la qual fou director, importants treballs d’erudició relacionats amb els exercicis espirituals de sant Ignasi, l’edició crítica dels quals aparegué pòstuma el 1969 dins la col·lecció “Monumenta Historica Societatis Jesu”.

Bonet i Baltà, Joan

2 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 maig 1906 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 6 juliol 1997)

Eclesiàstic i historiador. Fundà la parròquia de Sant Isidre a l’Hospitalet de Llobregat (1948) i ha estat repetidament elegit president del Col·legi de Rectors de Barcelona.

Es va especialitzar en la història eclesiàstica catalana contemporània. Bé que part dels seus estudis resten inèdits, cal fer esment dels pròlegs que escriví per a les edicions de les obres completes de Torras i Bages (1948) i Narcís Verdaguer (1949), així com de L’església catalana de la Il·lustració a la Renaixença (1984), obra on recull documentació inèdita sobre Verdaguer.

Fou el fundador i director del Seminari d’Història Contemporània de l’Església a Catalunya.

Blanch i Graells, Josep

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 3 octubre 1775 – 15 setembre 1851)

Prelat. Abat del monestir de Montserrat (1824-28 i 1835-51). Desplegà una activitat extraordinàriament meritòria en pro de la restauració del cenobi i del santuari montserratí.

A conseqüència de la supressió dels ordes religiosos el 1835, es traslladà a Salern (Itàlia).

L’any 1844 fou cridat pel bisbe de Barcelona i retornà a Montserrat, on succeí Beda Pérez com a abad general de la congregació de sant Benet de Valladolid, càrrec que conserva fins a la mort i del qual fou l’últim titular.

Benach i Olivella, Joan Anton

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1936 – Barcelona, 10 febrer 2024)

Crític teatral i periodista. S’inicià com a crític de teatre en “El Correo Catalán” (1966-79), tasca que continua, d’ençà del 1985, en “La Vanguardia” amb rigor i agudesa.

Entre el 1979 i el 1983 fou delegat dels Serveis de Cultura de l’ajuntament de Barcelona i des del 1986 dirigí la revista “Barcelona Metròpoli Mediterrània”.

Batlle, Bernat

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVI – Barcelona, després 1546)

Fuster entretallador. Establert a Barcelona i actiu entre el 1526 i el 1546.

S’especialitzà en treballs artístics, sobretot en la sòlida realització de la part de fusteria de molts retaules barcelonins de l’època, com els de Santa Eulàlia de Provençana, de Santa Maria del Mar (capella de la Mare de Déu del Pilar) i de l’església de Molins de Rei.

Barba i Roca, Manuel

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 20 octubre 1752 – 11 febrer 1824)

Advocat i agrònom. Doctorat a la Universitat de Cervera.

Ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència el 1781 i a l’Acadèmia de Ciències i Arts el 1786, on amb Josep Albert Navarro i Marià Oliveres formà un grup agrarista important. Admirador de Campomanes, promogué el conreu de la patata.

Entre els seus escrits destaquen les memòries que llegí a l’Acadèmia de Ciències: Sobre el estado actual de la Agricultura en Cataluña y medios de mejorarla 1787) i Observaciones a la memoria de Don Joseph Navarro sobre la plantación y cultivo de la viña (1802).

Baltà i Elias, Josep

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 3 agost 1893 – Barcelona, 1 gener 1973)

Doctor en ciències físiques. Fou president del Ràdio Club de Catalunya (1923-25).

Fou catedràtic de física teòrica i experimental de la universitat de Salamanca (1933-41) i de la universitat central de Madrid (1941-63), així com acadèmic corresponent de la Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1948) i de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid (1950).

Treballà preferentment en el camp de les radiocomunicacions i en la física d’altes energies (construí el primer generador electrostàtic de l’estat espanyol), i fou un gran divulgador de la radioastronomia i de l’astronàutica.

Col·laborà en diverses revistes i enciclopèdies.

Baltà de Cela, Josep

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1866 – 1937)

Enginyer tècnic químic i llicenciat en ciències físico-químiques.

Dirigí i administrà les revistes “La atmósfera” (1892-94), dedicada a la meteorologia, i “La fotografía práctica” (1893-1908), que gaudí d’una extraordinària difusió arreu de l’estat espanyol. Fou director de l’Escola Industrial Superior de Terrassa (1908-30).

Publicà: Compendio de electroquímica (1927) i Electroquímica general (1927).

El 1916 patentà el cupriol, producte químic que combatia el mildiu i l’oïdi.

Ballester i Claramunt, Joan

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1858 – Barcelona, 1915)

Eclesiàstic. Ensenyà filosofia i teologia al seminari de Barcelona, ciutat on fou canonge penitencier.

Escriví obres originals i traduïdes. El 1909 redactà, per encàrrec del cardenal Salvador Casañas, una biografia de sant Josep Oriol, arran de la canonització d’aquest.

Avinyó, Joan d’

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XV – Catalunya, segle XV)

Cavaller. En 1462 prengué partit per la Generalitat a la lluita contra Joan II. Anà a Barcelona per reunir-se a l’exèrcit que hi formava el comte Hug Roger III de Pallars.

Entrà en foc amb aquestes tropes, assetjant a la Força de Girona la reina Joana Enríquez i l’infant Ferran, el futur rei Catòlic. En aquesta operació fou un dels capitans distingits a l’assalt del dia de Corpus de l’any esmentat. Manà la conestablia (companyia d’uns vint-i-cinc homes) que vigilava la bretxa oberta pels sapadors de Bernat Gilabert de Cruïlles.

Prengué part a moltes altres accions de la guerra.