(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1876 – 1950)
Mestre de capella i compositor.
Autor de diverses obres corals i de música religiosa, escriví El Penedès, Folklore dels balls, danses i comparses populars (1926).
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, novembre 1391 – Catalunya, maig 1392)
Filla de Joan I de Catalunya i de Violant de Bar. Era el quart dels infants haguts pel matrimoni.
La naixença fou comunicada al rei, que es trobava a Lleida, per Bernat Metge, el famós escriptor i secretari de la reina Violant.
La infanta Antònia morí ben aviat.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 22 juliol 1914 – Barcelona, 31 desembre 2009)
Dibuixant i orfebre. Residí a Barcelona, on estudià a l’Escola Massana.
Treballà per a l’orfebre Ramon Sunyer.
Fou professor de l’Escola Tècnica d’Oficis d’Art.
Ha obtingut premis importants.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, vers 1370 – Barcelona, 1431)
Pintor. Fill d’un guarnicioner de Vilafranca del Penedès.
Deixeble de Pere Serra, és documentat juntament amb aquest l’any 1392 i amb el qual col·laborà en el retaule de Sant Tomàs i Sant Antoni (1409), de la catedral de Barcelona, en la qual la pintura de Mates s’allibera de les convencions sieneses i esdevé més plàstica. El retaule de La Mare de Déu entre Sant Pere i Sant Joan és més lineal i simple.
Se li deuen també un plafó amb Sant Joan Evangelista a Patmos, el retaule de Sant Sebastià de la Pia almoina (1423-25), el de Santa Margarida de Valldonzella, el de Sant Martí i Sant Ambròs (1411-14, catedral de Barcelona) i el magnífic retaule de Sant Jaume, per a la catedral de Tarragona, una de les seves obres millors que palesa un canvi d’orientació vers l’estil de Lluís Borrassà, l’Anunciació (Museu de Càller) i el Sepeli de Crist de la Generalitat de Catalunya (Museu d’Art de Catalunya).
Té el do d’un gran sentit decoratiu i manté la contenció expressiva i l’elegància dels Serra. A partir del retaule de Sant Jaume presenta una manifestació més realista i un to més avançat.
És identificat amb el famós mestre de Penafel i considerat un representant característic de l’estil internacional.
Fou el pare del també pintor Bernat Mates.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1874 – Sitges, Garraf, 1915)
Escriptor. Es llicencià en dret.
Fou un dels fundadors del Centre Català Vilafranquí i del Penedès Nou i membre del Centre Catalanista. Escriví a “Les Quatre Barres” i a “Joventut”.
Per raons professionals s’instal·là a Sitges i publicà monografies penedesenques, com Notes sobre el moviment intel·lectual i artístic del Penedès en el segle XIX (1902) i dos llibres de poemes: Dos mons i Sàtires morals.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1830 – Barcelona, 1899)
Eclesiàstic. Fou rector del seminari de Barcelona i de l’església de Sant Pau del Camp.
Promogué la restauració d’aquesta i del seu claustre, mostres excel·lents de l’art romànic, que des d’aleshores s’han salvat de la ruïna i de les adulteracions que les posaven en greu perill.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1910 – Caracas, Veneçuela, 1985)
Escriptor. Fundador de la revista “Hèlix”, dirigí “Abril” i “La Terra”. Fou secretari de la Unió de Rabassaires i capità d’infanteria.
En acabar la guerra civil, s’exilià a França i, posteriorment, a Mèxic i a Veneçuela.
Cal destacar les obres: La ben nascuda (1937), rèplica de l’obra d’Eugeni d’Ors, La ben plantada, Com han estat i són els catalans (1968) i El Centre Català en les seves noces d’or (1970).
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 23 octubre 1820 – Barcelona, 23 abril 1872)
Filòsof. Va estudiar filosofia i dret a la Universitat de Barcelona, on poc després i fins a la mort va ocupar la càtedra de metafísica i va crear escola.
Va publicar Sobre el desarrollo del pensamiento filosófico (1855). Pòstumament, el 1920, la Universitat va editar Lecciones de filosofía, a partir d’apunts presos a les seves classes.
Seguidor de l’escola escocesa i màxim representant de l’Escola de Barcelona, el filòsof exercí una forta influència en Milà i Fontanals i Menéndez y Pelayo, entre altres.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1 juny 1946 – )
Arqueòleg i prehistoriador. Format a la Universitat de Barcelona sota el mestratge del professor Joan Maluquer de Motes.
Ha centrat la seva investigació en la cultura ibèrica, especialment en terres de Lleida, on ha dirigit, entre d’altres, el projecte dels Vilars d’Arbeca. Catedràtic de la Universitat de Lleida des del 1999.
Entre les seves publicacions cal destacar La filiación cultural del horizonte ibérico antiguo en tierras catalanas (1980) i la direcció del volum I de la Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans (1996).
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 2 desembre 1887 – Barcelona, 18 novembre 1980)
Polític. Ingressà a la Unió Catalanista i al CADCI (1906), fou col·laborador a “La Tralla”, “Renaixement” i “Lluita”, i director de “La Nació”, setmanari per als catalans combatents entre els aliats a la I Guerra Mundial.
Vicepresident de la Federació de Dependents (1923), ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya i presidí el CADCI (1932-34).
Reorganitzà en la clandestinitat Esquerra Republicana (1945) i edità tretze números de “La Humanitat” a Barcelona.
Dades dels Països Catalans 