(Vic, Osona, 1721 – 20 febrer 1797)
Compositor. Era deixeble de Francesc Valls, i mestre de capella de la seu vigatana.
Les seves obres conservades són Al olimpo sacro, per a quatre veus i violins, i Al monte de las aromas, per a quatre veus, violins i trompes.
(Sant Vicenç de Calders, Baix Penedès, 1792 – Vic, Osona, 1857)
Escultor. S’establí a Vic. És autor del retaule de sant Isidre, a Campdevànol (Ripollès), i d’obres per a la seu de Vic, així com d’altres que es troben avui al Museu Episcopal de Vic.
(Vic, Osona, 1798 – 1867)
Escultor. Al Museu Episcopal vigatà es conserven alguns projectes de retaules seus.
Fou el pare de Josep Gros i Bancells (Vic, Osona, segle XIX – 1913) Escultor. Succeí al seu pare en el seu taller, que el 1870 traspassà al seu fadrí major Agustí Potellas i Escayola.
Josep Gelabert (Illes Balears, 1622 – segle XVII) Mestre de cases. Escriví en català Vertaderes traces de l’art de picapedrer, acabat de redactar el 1653.
Josep Gelabert (Catalunya, segle XVII – Vic, Osona, segle XVII) Forjador. Realitzà la reixa de la capella de Sant Bernat, a la seu vigatana.
Martí Gelabert (Barcelona, segle XVII) Impressor. És autor d’obres remarcables.
Els germans Pere, Francesc i Sebastià eren fills de Joan Gascó.
Francesc Gascó (Catalunya, segle XVI) Pintor. Treballà amb els seus germans al retaule de l’altar de Santa Maria, de l’església de Sant Pere de Torelló (1549).
Pere Gascó (Catalunya, segle XVI – Vic, Osona, segle XVI) Pintor. Establert a Vic. Succeí al seu pare en la direcció del taller familiar. Té documentats alguns retaules que pintà tot sol o amb els seus germans.
Sebastià Gascó (Catalunya, segle XVI – Vic, Osona, segle XVI) Pintor. Pintà amb els seus germans el retaule de Santa Maria de l’església parroquial de Sant Pere de Torelló.
(Castellterçol, Moianès, 20 agost 1758 – Vic, Osona, 24 desembre 1836)
Músic. Mestre de capella i organista de la catedral de Vic.
De l’escola d’Antoni Soler, les seves vint-i-tres sonates conservades, per a clavecí, són una mostra notable de l’estil galant.
(Ripoll, Ripollès, 1807 – Vic, Osona, 1884)
Advocat i historiador. Col·labora al Diccionario geográfico universal de Bergnes de les Cases.
Destacà també pels seus treballs de numismàtica.
(Vic, Osona, 6 juny 1867 – 1 febrer 1900)
Poetessa. Morí jove. Col·laborà a diverses publicacions catalanes.
Aliot de la Font (Catalunya, segle XV) Escultor. Col·laborà amb Pere Joan als excel·lents treballs escultòrics del Palau de la Generalitat de Barcelona.
Dídac Font (Catalunya, segle XVIII) Frare franciscà. És autor d’un Llibre de remeis que s’han aplicat per mals deixats per incurables des de l’any 1766, que es conserva manuscrit.
Esteve Font (Illes Balears, segle XV) Polític. Fou un dels principals capitostos del moviment dels forans, a l’illa de Mallorca.
Francesc d’A. Font (Catalunya, segle XX) Compositor. Fou un dels impulsors dels Aplecs de la Sardana de Vallvidrera. És autor de nombroses sardanes, com: Cançó de maig, Contemplació, Esclat, L’hora serena, A l’aplec i d’altres.
Guillem Font (Palma de Mallorca, 1667 – 1705) Frare franciscà. Fou autor de treballs panegírics sobre Ramon Llull i ardent defensor de les seves doctrines.
Ignasi Font (Barcelona, segle XIX) Escultor. Destacà per les seves figures i els seus retrats.
Jaume Font (Sineu, Mallorca, 1657 – Palma de Mallorca, 1730) Frare agustí. És autor de diversos escrits religiosos i filosòfics. Afavorí amb donacions el seu convent de Palma.
Joan Pau Font (Barcelona, segle XVII) Religiós jesuïta. Fou actiu missioner a Amèrica. Escriví un catecisme en llengua tapecuana. Féu també un vocabulari i una gramàtica d’aquesta llengua.
Josep Font (Ripoll, Ripollès, segle XVII) Historiador. És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes (1641), obra de circumstàncies sobre la Guerra dels Segadors, inèdita.
Ramon Font (Catalunya, segle XIX – Vic, Osona, 1900) Eclesiàstic. Publicà diverses obres morals i de difusió cultural.
Andreu Ferrer (Palma de Mallorca, 1715 – Itàlia ?. 1801) Religiós jesuïta. Passà a Itàlia l’exili forçat per l’expulsió del seu orde. Escriví en castellà diverses obres piadoses.
Antic Ferrer (Catalunya, segle XV) Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.
Bonifaci Ferrer (Catalunya ?, segle XIV) Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.
Esteve Ferrer (Catalunya, segle XVI) Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).
Esteve Ferrer (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744) Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.
Francesc de la Concepció Ferrer (Barcelona, 1773 – 1821) Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.
Gregori Ferrer (València, segle XVI – 1604) Poeta i prevere. Mestre en arts (1578) i catedràtic de filosofia (1588). Ingressà (1592) a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’Industria, on llegí diverses composicions poètiques, en general de tema religiós, i discursos. Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris (1586).
Guerau Ferrer (Catalunya, segle XVI) Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.
Guillem Ferrer (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII) Escultor. Demostrà especial encert en les imatges religioses.
Guillem Ferrer (Palma de Mallorca, 1759 – 1833) Polígraf. Estudià a Montpeller. Conreà la literatura, la música i la pintura. Excel·lí especialment en aquest darrer art, conreant sobretot els temes religiosos i més encara, el retrat. Entre els seus deixebles hi hagué el notable pintor Agustí Buades.
Joan Bartomeu Ferrer (Catalunya, segle XIV – segle XV) Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.
Joan Francesc Ferrer (Barcelona, segle XVII) Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.
Josep Ferrer (València, segle XVII – 1682) Franciscà. És autor d’obres filosòfiques en llatí.
Josep Ferrer (Palma de Mallorca, 1715 – segle XVIII) Pintor. És autor d’obres de caràcter religiós.
Lleonard Ferrer (València, vers 1623 – 1695) Matemàtic i astrònom. Professà a l’orde augustinià (1641). Catedràtic de matemàtiques a la universitat de València. Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690.
Lluís Ferrer (Catalunya, segle XIX) Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.
Miquela Ferrer (País Valencià, segle XVIII – 1804) Artista. Fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles (1777).
Pere Ferrer (Illes Balears, segle XVII – segle XVIII) Pintor. Conreà la pintura de caràcter religiós.
Pere Joan Ferrer (Illes Balears, segle XVIII – 1747) Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida. Conreà els temes religiosos. Donat a l’alcoholisme, la seva carrera es veié en gran part frustrada.
Plàcid Ferrer (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645) Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.
Simó Ferrer (Barcelona, 1751 – segle XVIII) Enginyer naval. Dirigí les obres del port de Barcelona. Fou un dels més competents de l’època en la seva especialitat.
Vicenç Ferrer (Barcelona, segle XVI – 1632) Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.
Dades dels Països Catalans 